Ajuts socials

Antoni Gistau: "el Penedès, encara que compti amb una activitat comercial potent, té moltes mancances"

Entrevista amb el director tècnic de la Fundació Pinnae

Antoni Gistau, Director Tècnic de la Fundació Pinnae. Caterina Tallón

Antoni Gistau, Director Tècnic de la Fundació Pinnae. Caterina Tallón

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Primer de tot, ubiquem-nos una mica. Com es va crear la Fundació Pinnae i amb quin objectiu?
La Fundació Pinnae és hereva de l’obra social de Caixa Penedès, és una fundació especial creada l’any 2013 per un mandat del govern de la Generalitat després de que s’aprovés una llei al Parlament que, davant l’escenari de la desaparició de totes les caixes, va decidir preservar l’obra social. Nosaltres, des del 2012 quan desapareix Caixa Penedès i al 2013 quan es constitueix la fundació, hem anat aguantant l’escenari de crisi i conservant aquest llegat que teniem. I ara, al 2018, ja podem començar a tenir algun excedent i esperem tenir-ne més en el futur. Al final, com a fundació, tenim un missatge que és: si tenim excedents els hem de revertir a la societat.

És per això que ara tireu endavant aquesta convocatòria d’Impuls Social pel territori?
Sis anys després de no fer convocatòria, la tornem a fer. I d’acord amb la Generalitat que és qui ens supervisa aquesta gestió hem acordat fer una convocatòria de 100.000 euros. Aquests 100.000 euros els volem dirigir a la Vegueria Penedès, a les quatre comarques que la conformen. Estem especialment contents perquè és la primera convocatòria que es fa en format Vegueria i volem connectar emocionalment amb tot aquest territori.

Perquè s’ha canviat la convocatòria a format Vegueria?
Hem canviat el format perquè creiem que es tracta d’un territori que, encara que compti amb comarques amb una activitat comercial potent, té moltes mancances. Amb aquesta convocatòria hem volgut accedir als escenaris on la gent està patint problemes econòmics, on està en situació de pobresa, on està en risc d’exclusió social i ens preocupa molt especialment la gent jove i els infants.

Comenteu que fa sis anys que no es feia una convocatòria d’aquestes característiques. Al 2012, doncs, es va dur a terme una iniciativa semblant?
Sí, al 2012. Aquesta era dins del paraigües de l’obra social. Però la primera com a Pinnae és aquesta que fem ara. L’últim antecedent que tenim és la convocatòria del 2012 “Sumar per la cohesió social”. Vam donar 300.000 euros, vam ajudar 15 projectes de diferents àmbits. En aquells moments la convocatòria era oberta a tot Catalunya perquè el nostre territori com a obra social abarcava tot Catalunya. Va ser un èxit.

A qui va dirigida la convocatòria d’enguany?
A entitats no lucratives i de l’economia social. No volem ningú que vingui a fer negoci. L’àmbit dels projectes són persones en situació de pobresa, persones en situació de malaltia o discapacitat o problemes de salut mental. Persones grans que, per exemple, demanen atenció residencial. Persones amb necessitats socio-educatives, per potenciar l’educació amb valors en persones que no estiguin en risc d’exclusió social com són la prevenció de la violència i la promoció d’hàbits de vida saludables.
No cal que sigui una entitat domiciliada a les quatre comarques també valen les que facin activitat a la Vegueria. És l’exemple del Projecte Home. El Projecte Home està a Barcelona però treballa en temes d’addiccions al territori.

Sobretot incidiu en el sector dels infants i els joves?
No voldria que ningú se sentís exclós però personalment la canalla em preocupa molt. Vaig llegir un article que em va deixar impactat. Era un estudi publicat per Save the Children que deia que la pobresa infantil a Catalunya continua creixent. Al Penedès, les quatre comarques, concretament, hi ha 8000 nens i nenes que han de demanar beques menjador. Aquesta canalla que no menja bé… això és terrible. És una dada que m’esgarrifa.

Suposo que us agradaria que hi hagués participació de totes les comarques de la Vegueria?
La nostra il·lusió seria tenir un projecte per comarca. Però això al final no depén de nosaltres. Nosaltres hem posat un expert avaluador que és la Fundació Pere Tarrés i és molt necessari per evitar que ningú pensi que falta l’objectivitat. Què m’agradaria? M’agradaria que fossin 20 projectes de 5.000 euros. I si són 4 de 25.000… doncs també.

Quina és l’aportació máxima per projecte?
Màxim 25.000 per projecte. I un total de 100.000 euros que és el que podem repartir aquesta vegada.

Heu rebut algún projecte ja?
De moment hem rebut un allau de trucades. L’altre dia trucava un club de futbol de nens que incorporen nens amb problemes educatius i volien saber si podien optar a la convocatòria. I tant que poden. Això seria fantàstic per comprar les pilotes, els equipaments i pagar el lloguer del camp. Tot el que sigui animar a la gent a treballar pels valors socials entra perfectament en aquesta convocatòria.

Com serà el procés de selecció dels projectes guanyadors?
La Fundació Pere Tarrés, a partir del nostre canal, rebrà els projectes i els avaluarà. Aplicarà, com va dir en roda de premsa un dels seus membres Walter González, objectivitat i transparència. Les que obtinguin millor qualificació vindran aquí (al patronat de Pinnae) i s’emportaran l’aportació econòmica. Malauradament no podem ajudar a tothom, per tant es prioritzaran aquelles persones que ho estiguin passant més malament. Però els projectes que enguany no siguin escollits no s’han de sentir decebuts perquè l’any que ve tornarem i podran provar de nou.

Perquè vau escollir la Fundació Pere Tarrés com a col·laboradora?
Ja teniem uns antecedents de la convocatòria que es va fer al 2012. Anterior a aquesta es van fer 2 ó 3 edicions de la convocatòria de Sense Llar que era només pel col·lectiu de persones sense sostre. I d’alguna forma amb el premi Josep Parera també haviem col·laborat amb ells. Ells són una entitat reconeguda a nivell català i estatal i són especialistes en tot el tema social. Ens dóna la tranquil·litat que l’objectivitat i la transparència estan garantides.

Quins són els terminis?
Des del passat 3 d’abril i fins el proper dia 30 es poden presentar les sol·licituds i a partir d’aquí ja ve tot el procés de recepció, gestió i aportació a Pere Tarrés perquè faci les valoracions. S’ha previst que la segona quinzena de juliol el patronat de Pinnae, que actua com a jurat dels millors projectes que hagin estat valorats per la Fundació Pere Tarrés, esculli quins serien els guanyadors sempre amb la col·laboració de Pere Tarrés. A partir d’aquí informarem individualment a les entitats i després també ho farem públic al web. I al setembre se signaran els convenis amb les entitats i es començaran a desenvolupar els projectes. Els projectes tenen, com a molt, un any per ser desenvolupats.

La idea és mantenir aquesta convocatòria l’any vinent?
I tant, mantenir-la i ampliar-la. Encetem un camí que en el futur volem ampliar. Volem llençar l’expectativa que això ha d’anar a més. Volem ser optimistes. Ens fa molta il·lusió després de 6 anys d’aquella convocatòria que va ser fantàstica. I és que en 6 anys no hem pogut fer res perquè estavem pendents de la nostra propia supervivència. Hem trontollat però hem aguantat.

En quins projectes treballeu actualment?
Les tres línies d’actuació de la fundació Pinnae són la cohesió social amb l’activitat de la residencia Inglada Via. Cohesió social que també hem posat al servei d’altres entitats amb servei de prèstecs a tipus d’interés més bons que els de les entitats financeres per fer projectes socials. En segon lloc, treballem el tema cultural i artístic a través del Fòrum Berger Balaguer. Es fan les aules de la gent gran, 10 concerts solidaris en els que part de la recaptació va als programes d’emergència per la gent jove.
I per últim, l’ Impuls Social pel Territori que és tot el tema de la convocatòria. Volem que sigui un referent i que Pinnae, Convocatòria i Vegueria siguin paraules que vagin molt unides.

És curiosa la imatge de la convocatòria en què us heu basat per fer aquest cartell?
La imatge ens agrada molt perquè a més de tenir mar i muntanya, té 4 pedres; amb això voliem representar les 4 comarques. Volem que la gent se senti identificada amb el territori i les comarques. Tenim dues comarques marítimes i dues de l’interior. Totes són igual d’importants.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local