Renda familiar

El Baix Penedès, a la cua de les comarques amb un nivell més baix de renda per habitant

La remuneració d’assalariats representa el 61,3% dels principals recursos de les famílies a Catalunya

Redacció El Vendrell 08-04-2019 10:54 Lectures 2048
El Baix Penedès, a la cua de les comarques amb un nivell més baix de renda per habitant. EIX

El Baix Penedès, a la cua de les comarques amb un nivell més baix de renda per habitant. EIX

La renda per habitant ha augmentat a 24 comarques i a l’Aran l’any 2016, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). La Cerdanya és la comarca on més s’ha incrementat la renda per habitant (3,0%), seguida d’Osona (2,4%), el Baix Llobregat (2,3%) i l’Alt Empordà (2,2%). A l’altre extrem, se situen les Garrigues, la Noguera i el Pallars Jussà, amb disminucions a l’entorn del 3%.

El Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental continuen sent les comarques amb la renda per habitant més elevada i són les úniques que se situen per sobre de la mitjana catalana (17.000 euros). El Barcelonès, amb 19.200 euros, supera en un 12,9% la mitjana catalana i la segueixen el Baix Llobregat (17.800 euros) i el Vallès Occidental (17.400 euros). En sentit contrari, hi ha un grup de 6 comarques que tenen un nivell de renda inferior al 80% de la mitjana catalana: el Baix Empordà, l’Alt Urgell, el Baix Penedès, l’Alt Empordà i, a la cua, el Montsià (12.000 euros) i el Baix Ebre (12.800 euros).

L’increment de la renda de les famílies a Catalunya l’any 2016 (1,5%) s’explica pel creixement dels principals components dels seus ingressos: la remuneració d’assalariats va créixer un 3,3%, l’excedent brut d’explotació un 3,0% i les prestacions socials un 1,8%. L'any anterior l’increment de renda provenia principalment de la remuneració d’assalariats.

La remuneració d’assalariats representa el 61,3% dels principals recursos de les famílies a Catalunya i també és majoritari a totes les comarques, l’any 2016. El Gironès i el Tarragonès són les comarques amb una proporció més alta d’ingressos procedents dels salaris, un 65,3% i un 64,6%, respectivament. A l’altre extrem, únicament en 4 comarques aquesta proporció no arriba al 50%: el Pallars Jussà (el 49,8%), el Priorat (49,7%), les Garrigues (48,1%) i la Terra Alta (42,1%).

Els ingressos procedents de l’excedent brut d’explotació representen el 18,9% del total d’ingressos al conjunt de Catalunya. La Terra Alta i el Pallars Sobirà són les comarques amb els percentatges més elevats d’ingressos procedents d’aquest component, amb un 32,8% i un 31,7%, respectivament. Les comarques del Bages (15,5%), el Tarragonès (16,2%) i la Garrotxa (16,5%) mostren el percentatge més baix d’aquest component.

Finalment, els ingressos provinents de les prestacions socials representen el 19,8% del total d’ingressos. El Berguedà és la comarca on els ingressos procedents de les prestacions socials són més elevats (30,6%), seguida del Ripollès (26,7%) i el Pallars Jussà, amb un 26,2%. En canvi, la Cerdanya (15,1%) i Aran (14,9%) presenten una menor proporció de prestacions socials.


Matadepera i Sant Just Desvern són els municipis amb la renda per habitant més elevada

Dels 216 municipis de més de 5.000 habitants i capitals comarcals de Catalunya, n’hi ha 58 amb una renda per habitant per sobre la mitjana catalana (17.000 euros) l’any 2016. Matadepera, amb 26.400 euros per habitant, i Sant Just Desvern, amb 25.900 euros, continuen sent els municipis amb el nivell de renda més elevat, i superen amb més del 50% la mitjana catalana. Els segueixen Sant Cugat del Vallès i 4 municipis de la comarca del Maresme, Alella, Tiana, Cabrils i Teià, amb rendes per càpita a l’entorn dels 23.000 euros.

A l’altre extrem, hi ha un grup de 10 municipis amb una renda per habitant entre els 10.900 i els 11.800 euros, que són rendes inferiors al 70% de la mitjana catalana: Salou, Sant Carles de la Ràpita, l’Ametlla de Mar, Santa Margarida de Montbui, Deltebre, Salt, la Sénia, Ulldecona, Castelló d'Empúries i Lloret de Mar.

L’anàlisi de la distribució dels principals recursos en l’àmbit municipal mostra que hi ha 5 municipis amb un percentatge superior al 70% d’ingressos procedents de la remuneració d’assalariats: Guissona (73,8%), Sant Cugat del Vallès (71,9%), Celrà (71,1%), Sant Quirze del Vallès (70,5%) i Sant Just Desvern (70,3%). En sentit contrari, Deltebre és el municipi que té el percentatge més baix, amb un 52%.

Pel que fa a l’excedent brut d’explotació, l’Escala i Alcanar són els municipis que registren els percentatges més alts (26,4%), seguits de Castelló d’Empúries (26,2%). D’altra banda, Badia del Vallès (13,5%) i Súria (12,8%) presenten els percentatges més baixos.

Finalment, pel que fa a les prestacions socials, hi ha un grup de 5 municipis on el seu pes sobre el total dels principals ingressos està per sobre del 30%, 3 de la comarca del Bages i 2 del Berguedà: Cardona (33,5%), Gironella (32,5%), Sallent (31,9%), Súria (31,1%) i Berga (30,8%). Els municipis on les prestacions socials tenen menys pes són Sant Cugat del Vallès (10,6%), i Sant Vicenç de Montalt (10,7%).

Superfícies comercials

Hi haurà pastís per tothom

Sixte Moral

Ens volem convertir en uns zona clapejada de grans espais comercials?

ENQUESTA WEB

Imatge d'arxiu d'una espardenya de festa major

FESTES MAJORS. Dels balls i entremesos típics de les nostres festes majors, quin és el teu favorit?

Bastons
Pastorets
Cintes
Diables
Gegants
Capgrossos
Panderos
Gitanes
Valencians
Dracs (i similars)
Moixiganga
Falcons
Altres