Jornades de Turisme

Un 27% de l'economia de Sitges depèn del turisme

El sector, amb 3,2 milions de visitants a l'any, genera 166 milions d'euros anuals al municipi

Míriam de Lamo Sitges 10-05-2019 19:56 Lectures 2539
Jornades de turisme de Sitges. Míriam de Lamo

Jornades de turisme de Sitges. Míriam de Lamo

L'activitat turística de Sitges suposa al voltant d'un 27% del valor afegit brut del municipi segons un estudi d'impacte econòmic encarregat per l'Ajuntament que s'ha presentat aquest divendres al Club de Golf Terramar. El sector genera 166 milions d'euros a l'any i fins a 2.709 llocs de treball, una tercera part de l'ocupació global de la vila. La desestacionalització del turisme gràcies a esdeveniments com el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya o el carnaval és un dels punts forts de Sitges segons ha destacat l'economista i autor de l'estudi Àlvar Garola. L'any 2016, Sitges va rebre 3,2 milions de visitants, una xifra que també beneficia la resta de la comarca i de Catalunya, en produir 119 milions d'euros més fora del municipi.

Un 82% de l'hoteleria i la restauració, vinculat al turisme

L'estudi presentat aquest matí, elaborat per l'empresa Gabinet d'estudis econòmics, determina el pes de l'activitat turística a Sitges en l'economia local. Així, les dades apunten que un 82% del valor afegit brut de l'hoteleria i la restauració està vinculat al turisme; el 52%, a l'activitat econòmica d'oci i serveis personals; un 35%, al comerç, i un 15%, al transport. El fet que l'economia del municipi depengui gairebé en una tercera part del turisme representa un percentatge “alt”, i implica que aquest sector sigui “la gran activitat productiva” de la vila, segons Garola; a la vegada, però, “és positiu” que Sitges no estigui vinculada exclusivament a l'activitat generada pels visitants. En aquest sentit,  l'autor de l'estudi ha deixat clar que es tracta d'un municipi “amb un model turístic complex” que no és habitual, tenint en compte que té una població considerable al llarg de l'any (30.000 habitants), bona part de la qual treballa fora (9.100 persones).  “L'avantatge de Sitges és que no és aquell territori que trobem buit a l'hivern”, ha assegurat.

Un altre tret diferencial del municipi es la desestacionalització del turisme fruit de propostes com el festival de cinema, que genera 5,4 milions d'euros al municipi i 3,8 a la resta de Catalunya, el carnaval, amb (4,8 i 3,3  milions respectivament), el  Sitges Gay Pride (2,3 i 1,6 milions) i el Festival Internacional de Patchwork (1,2 d'euros generats a Sitges i 800.000 euros, fora).

Turistes, excursionistes i segones residències

L'any 2016, Sitges va rebre 3,2 milions de visitants, que l'estudi divideix en turistes -les persones que van pernoctar-hi- , amb un total de 401.000 persones, i excursionistes, que van assolir la xifra de 2,8 milions de persones. A més, cal sumar-hi els visitants de segona residència, gairebé 13.000 persones. La despesa mitjana dels turistes en allotjament per persona i dia va ser de 58 euros; pel que fa a la resta de despeses, els turistes van desembutxacar-se fins a 60 euros al dia, els excursionistes, 32, i els visitants de segona residència, 38. En total, l'allotjament turístic disposa de 7.406 places, de les que 4.800 procedeixen d'hotels, 2.200, de càmpings, i unes 1.700, d'habitatges d'ús turístic. Àlvar Garola ha destacat que l'oferta d'allotjament s'ha mantingut estable durant els darrers 30 anys, després de posar-se al dia entre les dècades dels 80 i els 90 amb hotels de quatre i cinc estrelles i assolir un model turístic internacional.

El turisme de qualitat, un repte

A  mode de conclusions, l'estudi assegura que els darrers 25 anys Sitges ha estat capaç de desenvolupar el seu caràcter residencial amb el turístic, una “dualitat que aporta una complexitat molt positiva”. Segons el document, “sense el turisme Sitges potser quedaria reduït a un municipi dormitori”, i, a hores d'ara, “el creixement residencial obre noves perspectives de desenvolupament”. “El principal repte al que s'enfronta és el de promocionar activitats turístiques de qualitat que siguin compatibles amb una població que ja no només viu del turisme”, sosté el document. Durant la presentació, Àlvar Garola ha afegit que l'aposta per “un turisme de qualitat” permetrà “anar generant més riquesa al municipi”.

Superfícies comercials

Hi haurà pastís per tothom

Sixte Moral

Ens volem convertir en uns zona clapejada de grans espais comercials?

ENQUESTA WEB

El PSOE (122) guanya les eleccions i suma amb Cs (57) o amb Podem (42) i independentistes

ELECCIONS GENERALS. Després dels resultats del 28-A, quin pacte de govern prefereixes al Congrés?

PSOE + Podem + independentistes
PSOE + Ciutadans