Agència Catalana de Turisme

Sitges i Vilanova i la Geltrú reben els primers distintius turístics de Barris i Viles Marineres

Passen a formar part d’aquesta nova marca amb l’Ametlla de Mar, Arenys de Mar, Begur, les Cases d’Alcanar, l’Escala, Llançà, Palamós, Sant Carles de la Ràpita, Sant Pol de Mar i Tossa de Mar

Redacció Vilanova i la Geltrú 20-11-2019 18:46 Lectures 2990
Sitges i Vilanova i la Geltrú reben els primers distintius turístics de Barris i Viles Marineres. Generalitat de Catalunya

Sitges i Vilanova i la Geltrú reben els primers distintius turístics de Barris i Viles Marineres. Generalitat de Catalunya

Begur ha acollit avui l'acte de lliurament dels diplomes que reconeixen els primers 12 municipis que reben el distintiu de Barris i Viles Marineres, una de les marques turístiques especialitzades en turisme cultural que es promouen des de l’Agència Catalana de Turisme (ACT). Passen a formar part d’aquesta nova marca l’Ametlla de Mar, Arenys de Mar, Begur, les Cases d’Alcanar, l’Escala, Llançà, Palamós, Sant Carles de la Ràpita, Sant Pol de Mar, Sitges, Tossa de Mar i Vilanova i la Geltrú.

L’entrega d’aquests distintius ha estat presidida per la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, acompanyada del director de l’Agència Catalana de Turisme, David Font, davant d’una cinquantena de persones entre alcaldes, regidors i tècnics dels municipis distingits.

La consellera ha afirmat que “aquestes distincions que rebeu avui són un reconeixement a la vostra tasca en favor d’un turisme de qualitat, diversificat i desestacionalitzat, en línia amb el que marquen els dos instruments amb què el Govern vol posar en valor el nostre sector turístic: el Pla estratègic de turisme de Catalunya i el Pla de màrqueting”. Chacón ha assegurat que des del departament d’Empresa i Coneixement “ajudarem a posicionar i donar visibilitat internacional als municipis acreditats perquè fer turisme també és fer país”.

En aquest mateix acte, la consellera ha lliurat dos distintius més: a Montclar, com a Poble amb Encant, i a la Bisbal d’Empordà, com a Ciutat i Vila amb Caràcter. Amb aquestes incorporacions, ja són 13 les localitats acreditades com a Pobles amb Encant i 12, les Ciutats i Viles amb Caràcter catalanes.

Aquestes marques de promoció turística impulsades per l’ACT neixen per donar resposta als reptes que marca el Pla de màrqueting turístic de Catalunya 2018-2022 com ara promoure el turisme com a eina de desenvolupament, diversificació econòmica i garantia de futur per a les ciutats, pobles i viles; crear sinergies entre municipis; potenciar la diversificació territorial i la desestacionalització de l’activitat turística; i protegir la conciliació i l’equilibri entre els residents i els visitants/turistes.

Estratègia de promoció turística segmentada

Aquestes tres marques d’especialització formen part de l’estratègia de l'ACT per segmentar la promoció del turisme cultural dels municipis de Catalunya, ajudant-los a promocionar la seva oferta turística a escala internacional i a preservar i promoure el seu patrimoni històric, arquitectònic, tradicional i paisatgístic.

La nova marca Barris i Viles Marineres s’adreça a les poblacions litorals que conserven viva la cultura lligada al mar. Els municipis acreditats tenen una forta personalitat marcada per aspectes com ara el caràcter històrico-cultural, gastronòmic, paisatgístic, o per promoure esdeveniments al voltant de la relació entre l’home i el mar.

La marca Ciutats i Viles amb Caràcter és una de les apostes del Departament d’Empresa i Coneixement, a través de l’Agència Catalana de Turisme, envers la promoció del turisme urbà. Amb l’acreditació d’avui ja són 12 el municipis catalans distingits fins ara amb aquesta marca: Girona, Lleida, Manresa, Montblanc, Reus, Tarragona, Terrassa, Tortosa, Vic, Vilafranca del Penedès, Solsona i la Bisbal d’Empordà.

En el cas de Pobles amb Encant, la marca permet oferir al turista una proposta perquè es pugui endinsar en el territori català i conèixer la seva diversitat i riquesa cultural i paisatgística, més enllà dels principals pols d’atracció turística. Montclar s’uneix avui als altres 12 pobles acreditats fins el moment: Beget, Calella de Palafrugell, Castellar de n’Hug, Montsonís, Mura, Pals, Peratallada, Prades, Rupit, Santa Pau, Siurana i Taüll.

Un comitè d’experts, format per reconeguts professionals de diferents àmbits i també de l’ACT, és l'encarregat d’avaluar i validar les sol·licituds d’accés a les marques d'aquelles ciutats i pobles que compleixen els requisits per obtenir alguna d'aquestes certificacions. Les que les aconsegueixen entren a formar part d’un pla de promoció específic de l’Agència Catalana de Turisme i adquireixen una sèrie d’avantatges com són: visibilitat en els canals de online de l’ACT; ús per utilitzar els distintius exclusius de Ciutats i Viles amb Caràcter, Pobles amb Encant o Barris i Viles Marineres; participació en accions promocionals de l’ACT; accés al pla de formació de l’ACT i a informes d’intel·ligència de mercat, entre d’altres.

Cal recordar que el 2018 i el 2019, l’Agència Catalana de Turisme està desplegant un seguit d’accions promocionals en el marc de l’Any del Turisme Cultural, amb el repte de  posicionar la cultura com a eix clau de diferenciació  de la destinació i, al mateix temps, fer que el turisme la posi en valor i esdevingui una oportunitat per a la seva sostenibilitat social i econòmica.

Requisits específics de la nova marca Barris i Viles Marineres

Els municipis que vulguin optar a la nova marca Barris i Viles Marineres, cal que compleixin, entre d’altres, requisits com ara:

-Tipologia del “barri o vila marinera”. Poblacions litorals que tinguin port, activitat pesquera, activitat que tingui a veure amb els treballs al mar i/o vestigis molt evidents de la seva relació amb alguna temàtica concreta relacionada amb el mar. També activitat turística amb un nombre significatiu d’elements que n’avalin el caràcter mariner. Podran formar part de la marca municipis amb una població màxima de 20.000 habitants o barris concrets de municipis que superen els 20.000 habitants. Aquests barris han de gaudir d’un fort caràcter i tradició pesquera o marinera o tenir un perímetre clarament delimitat i/o identificat.

-Tenir com a mínim dos Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN). De manera excepcional, es podran validar sol·licituds de poblacions amb només un BCIN si tenen un mínim de dos elements catalogats a l’inventari del patrimoni cultural català.

-“Caràcter” del barri o vila marinera, que ha de destacar com a mínim en un dels quatre eixos següents: històrico-cultural (rememoren algun fet històric relacionat amb el caràcter mariner); gastronòmic (promouen la cuina marinera i la recuperació de plats tradicionals); paisatgístic (posen en valor els paisatges litorals i/o marins); promotor d’esdeveniments (esdeveniments al voltant de la relació entre l’home i el mar).

-Criteris de vocació turística, com ara: disposar d’una oferta d’allotjament i restauració, amb plats de cuina marinera que utilitzin productes locals; existència d’un col·lectiu de cuina o associació gastronòmica que vetlli per oferir una cuina arrelada al territori; plans d’accions promocionals offline i online alineats amb l’estratègia de l’ACT i dels patronats; disposar de web de promoció turística, com a mínim en tres idiomes, que realci el caràcter de vila marinera; senyalització dels recursos i serveis així com de l’accessibilitat als mateixos, remarcant-ne els elements vinculats al caràcter mariner; i visites guiades a elements del patrimoni mariner.

-Criteris de vocació de futur: polítiques de gestió de residus i de neteja; programa de dinamització econòmica i social, i/o la creació d’ocupació vinculada a la conservació i valoració del patrimoni; i punts Wi-Fi públics de lliure accés.

-Criteris de vocació de protecció del paisatge: estètica homogènia i harmònica del conjunt global de les construccions arquitectòniques pròpia de l’àmbit mariner; polítiques de protecció dels paisatges marins i dels espais naturals litorals, i de gestió integrada de les zones costaneres; miradors sobre els paisatges litorals; polítiques de gestió de la qualitat ambiental i de serveis de les platges i de zones de bany; promoció de les infraestructures de mobilitat sostenible; accions per fomentar la compra i el consum de productes de proximitat.

-Criteris d’accessibilitat per a persones amb discapacitats: informació turística, visites i activitats adaptades; polítiques, accions i mesures en favor de l’accessibilitat dels serveis turístics, en edificis i equipaments municipals i en l’espai públic a l’aire lliure.

Municipis certificats

Avui s’han certificat 12 municipis com a Barris i Viles Marineres; 1 com a Ciutat i Vila amb Caràcter; i 1, com a Poble amb Encant. Són els següents. Pel que fa a Sitges, es destaca que es tracta d'un "emplaçament privilegiat entre el mar i el massís del Garraf": "Sitges ha estat font d’inspiració d’artistes noucentistes i modernistes, sempre mantenint les seves arrels d’antiga vila marinera. Actualment Sitges conserva molts elements d’aquesta antiga vila de pescadors. Tot el casc antic rememora el seu caràcter mariner, on destaquen elements com les Cases dels americanos, el Centre d’estudis del Mar i la Casa Bacardí. Entre el seu patrimoni immaterial arrelat a la mar hi ha les diverses festivitats com la tradicional festa marinera de la Mare de Déu del Carme i les activitats de la Confraria de pescadors, així com la seva gastronomia basada en productes del mar com el famós xató".

Pel que fa a Vilanova i la Geltrú, es destaca que es tracta d'un "autèntic museu a l’aire lliure per descobrir i gaudir de l’art, la historia i la cultura marinera. En aquesta vila de la costa del Garraf el mar ofereix nombroses possibilitats, des de passejar per la riba del Mediterrani, passant per banyar-se en les seves càlides aigües i navegar-lo de totes les formes imaginables, fins a degustar-ne els fruits a taula o anar-los a buscar directament a l’aigua. Entre el seu patrimoni cultural es troba l'Espai Far i la Torre Blava-Espai Guinovart, dos equipaments que difonen la tradició marinera. Complementen la seva oferta encarada al visitant els esdeveniments centrats amb la relació entre l’home i el mar, com les Festes de Sant Pere on destaca el popular concurs d’All Cremat".

Superfícies comercials

Hi haurà pastís per tothom

Sixte Moral

Ens volem convertir en uns zona clapejada de grans espais comercials?

ENQUESTA WEB

Des que l'any 2006 la llei antitabac va prohibir fumar a l'interior bars i restaurants, molts establiments han optat per dotar de calefacció les seves terrasses a l'aire lliure. Es calcula que una terrassa amb quatre estufes en marxa 8 hores al dia emet tant CO2 com viatjar en cotxe 350 quilòmetres.

Què et sembla la prohibició de les estufes a les terrasses dels bars que algunes ciutats han començat a aplicar?


Malament