Jon Cake: pastissos de formatge d’autor amb regust d’enginyeria

Encara no fa ni un any que Jon Cake és una realitat i ja s’ha convertit en tota una referència al món de la pastisseria. Els seus pastissos de formatge – de tot tipus, des de parmesà a gorgonzola, passant pel cabrales o el de raclette- són tota una referència i la premsa especialitzada ja l’ha etiquetat com ‘el millor pastís de formatge de la ciutat’ i entre els millors de tot l’Estat. De fet, són l’únic local de Barcelona que té una botiga especialitzada en pastissos de formatge. Sigui per això, o per la qualitat dels productes, Jon Cake està triomfant. Darrere del projecte hi ha Jon Garcia, un pastisser i enginyer aeronàutic que ha decidit apostar per la seva autèntica passió, la cuina. I, de moment, sembla que li està sortint bé.

Garcia va acabar Enginyeria Aeronàutica a l’ESEIAAT, a Terrassa, el 2015. No ho va estudiar del tot convençut, perquè ja tenia l’hostaleria al cap, però a casa – que venien del sector- li van treure del cap. Un cop graduat, va treballar a CESA, una empresa de components hidràulics per a avions de Madrid durant un any. Després va entrar a una consultoria d’I+D i va acabar en l’àmbit de la petroquímica a Boston Consulting Group.

Malgrat que podria tenir una carrera prometedora, va decidir deixar-ho tot i formar-se a l’escola de cuina Bellart. Tenia, aleshores, 27 anys i va decidir “tirar pel dret” i fer un curs de cuina i pastisseria per canviar el seu rumb professional. Va començar al món de la cuina amb pràctiques a diversos restaurants fins que la tardor del 2020, després del confinament domiciliari i en ple confinament municipal, va haver de deixar l’estada de pràctiques en un local basc que havien vist reduïdes considerablement les comades a causa de les restriccions per la pandèmia.

Tornant cap a Catalunya va gestar el seu projecte de pastissos de formatge tot i que reconeix que, abans d’això, no n’hi havia quedat mai cap de bé. Veia que sense una gran inversió – altres idees en requerien- i només amb un forn, una batedora i diversos motlles, podia començar a treballar. I així ho va fer. El primer pas va ser buscar una recepta que fos “escalable” i després, començar a donar veus per vendre les seves produccions a través d’amics, familiars i coneguts.

Jon Cake, doncs, va començar a casa de Jon Garcia. Ell mateix feia les compres, elaborava els pastissos, els repartia a domicili i fins i tot, s’encarregava de la promoció a través de les xarxes socials. Precisament, un dia clau en el negoci va ser quan li va fer arribar informació a la seva tatuadora, amb 16.000 seguidors, i va veure com se li multiplicaven les comandes. Només havien passat dues setmanes però ja va buscar-se un lloc per treballar més còmodament. Primer, per també poc temps, va ser un obrador compartit i després, va ser el seu propi local al barri de Gràcia de Barcelona. Va poder estabilitzar-se amb unes 50 comandes setmanals i va començar a dedicar temps a la marca Jon Cake, amb un estudi de disseny, Bipolar, mentre va formar-se en xarxes socials , per poder donar més ressò a les seves xarxes, guanyar seguidors i créixer en comandes. I tot creix de forma exponencial, per la qual cosa va necessitar buscar ajuda i un nou local.

Jon Cake

En una entrevista als Fulls d’Enginyeria, Jon Garcia explica que al voltants del març del 2021 la situació “se’ls en va anar de les mans”. Van arribar a fer 220 pastissos la setmana. “Podia dedicar quatre hores al dia contestant WhatsApp”, diu Garcia, “era una autèntica bogeria”. Amb el canvi de local, al carrer Assaonadors al barri del Born, l’activitat no va frenar però a més del repartiment van incorporar les vendes a botiga. Va haver de derivar les comandes a la plataforma Goxo, va començar a buscar proveïdors i va ampliar l’equip a cinc persones per centrar-se realment en els pastissos. Abans de l’estiu en feia uns 400 a la setmana però han crescut fins i tot durant els mesos de calor i vacances.

Ara, a mitjans d’octubre, ja en fan uns 600 a la setmana, cosa que suposa, prop de mitja tona de pastís de formatge cada set dies. Les cues a l’exterior de l’establiment s’han fet habituals i ajuden a cridar l’atenció d’altres possibles compradors. No és estrany que, sobretot els caps de setmana, no puguin cobrir tota la demanda: hi ha dies que a les quatre de la tarda ja esgoten existències. Ofereix, per carta, una varietat de cinc pastissos diferents i un que canvia cada setmana. Amb aquests mesos obert, ja ha fet fins a 60 pastissos diferents.

L’èxit, doncs, els està fent replantejar els nous projectes. En ment, Jon Garcia té obrir una botiga a Madrid i incorporar-hi licors i vins, i fins i tot l’han vingut a buscar per obrir franquícies a llocs tan llunyans com Doha, Romania, Egipte... i li encantaria posar-ne a França. Ara per ara, però, l’aposta és obrir un nou local a Barcelona i controlar les comandes a la capital catalana abans d’endinsar-se en noves aventures.

Enginyeria darrere la pastisseria

Jon Garcia és contundent: no enyora per a res l’enginyeria. Però també admet que la formació que ha rebut li ha servit de molt. “L’enginyeria t’ajuda a pensar”, diu. I per això, creu que ha estat clau el seu bagatge a l’hora d’optimitzar els processos. “Sense massa mitjans som capaços de fer 110 pastissos al dia”, aclareix Garcia, que creu que és gràcies a trobar maneres, precisament d’aprofitar el màxim tot el que té i organitzar-ho de la manera més eficient possible dins els 45 metres quadrats del local. 

Quan se li pregunta quina creu que és la clau del seu èxit, Garcia destaca que un punt “primordial” és que el producte agrada i la gent ho comparteix i li van guanyar clientela. També creu que els qui l’han seguit des del principi, quan encara era ell qui repartia els productes a Barcelona i el Maresme, “se’n senten part”, del projecte. Però també veu que ser “proper” l’ha ajudat a fidelitzar els clients. “Segueixo sent jo qui respon els missatges”, reconeix el pastisser.