Si finalment evitem un “brexit” descontrolat, serà a base d’acords de darrer minut que permetin salvar la cara a les dues parts. I tots sabem que passa en aquests casos
Crec que som conscients de que no hi ha receptes màgiques per superar un problema pel que no estàvem preparats, però aquest argument no pot servir indefinidament
Passo de Halloween. M’importa un rave el Black Friday. I, com a creient, m’agradaria poder celebrar un Nadal en condicions
Ja hi ha qui assegura que la crisi generada pel Covid-19 té un guanyador absolut, la Xina, un perdedor, Europa, i un espàrring, EUU. Les dades semblen donar-los la raó
En aquest punt, només tenen dret a fusionar-se els bancs? Qui ens impedeix considerar mínimament altres sectors? Ja no parlo de caixes d’estalvi perquè, a la pràctica, no en queda cap…
Dat i beneït. Ens ho han amagat tot fins el punt que ja no es pugui fer marxa enrere. Una fusió bancària estratosfèrica on es trepitgen els “drets” i l’esperit de clients, empleats i del propi fundador, Francesc Moragas i Barret. Quina vergonya!
Els republicans presenten una proposta de resolució al Parlament per donar suport als treballadors i treballadores i una moció al Consell Comarcal per engegar immediatament la resposta comarcal a la desindustrialització
Aquesta pel·lícula se’m projecta tètrica, entreveient una macro-operació bancària entre dos gegants: Caixabank i l’antiga Caixa Madrid
Aquests dies demanem a la Generalitat que faci el que pugui perquè Saint Gobain no tanqui però que ha fet el nostre Consell Comarcal per portar al terme uns dels punts del Pla Estratègic on es proposava la creació d'una "Oficina especialitzada en captació i acollida de noves inversions"?
Sense anar més lluny, la banca, l‘administració pública, Hisenda i el sistema sanitari es freguen les mans en base a digitalitzar totalment la relació interpersonal amb clients i/o usuaris de manera molt més ràpida del que ja tenien previst
Quan passi la primera fase de la pandèmia caldrà remuntar la situació, i caldrà que el territori tingui una xarxa preparada per tal de fer front a molts reptes, reptes que seran durs, difícils i que afectaran l’estructura social i productiva de la regió
Aquests dies de confinament més d’una vegada m’han preguntat si estava espantat, i la resposta sempre ha estat la mateixa: més que el coronavirus, el que m’espanta és el virus social que ens quedarà després
Expliquen amb una certa -molta preocupació- els productors de vi del Penedès que els aranzels que aplicarà el govern americà els pot afectar en un 1,5 milions d'euros
Si les xifres d’atur juvenil rondessin un 5% -una xifra que mouria revolucions en altres latituds- algú es preocuparia per si marxen del sistema educatiu o s’hi queden? O algú encara es creu que si tots surten universitaris baixarà l’atur?
Els gèrmens protagonistes de la malaltia social d’avui són les elits econòmiques: financers, industrials de l’armament, alts executius de la grans empreses i altres representant de l’egoisme humà de la mateixa espècie
Fa la sensació que mentre ens anem adaptant als nous temps, encara no hem agafat prou perspectiva per veure’ls i interpretar-los amb una mínima correcció. Els més obvis parlen de crisi financera, però sembla bastant admès a hores d’ara que les finances són més aviat un símptoma que no pas la malaltia pròpiament
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local