DIARI INDEPENDENT DEL PENEDÈS
Dissabte, 11 de juliol de 2020
Quan passi la primera fase de la pandèmia caldrà remuntar la situació, i caldrà que el territori tingui una xarxa preparada per tal de fer front a molts reptes, reptes que seran durs, difícils i que afectaran l’estructura social i productiva de la regió
Aquests dies de confinament més d’una vegada m’han preguntat si estava espantat, i la resposta sempre ha estat la mateixa: més que el coronavirus, el que m’espanta és el virus social que ens quedarà després
Expliquen amb una certa -molta preocupació- els productors de vi del Penedès que els aranzels que aplicarà el govern americà els pot afectar en un 1,5 milions d'euros
Si les xifres d’atur juvenil rondessin un 5% -una xifra que mouria revolucions en altres latituds- algú es preocuparia per si marxen del sistema educatiu o s’hi queden? O algú encara es creu que si tots surten universitaris baixarà l’atur?
Els gèrmens protagonistes de la malaltia social d’avui són les elits econòmiques: financers, industrials de l’armament, alts executius de la grans empreses i altres representant de l’egoisme humà de la mateixa espècie
Fa la sensació que mentre ens anem adaptant als nous temps, encara no hem agafat prou perspectiva per veure’ls i interpretar-los amb una mínima correcció. Els més obvis parlen de crisi financera, però sembla bastant admès a hores d’ara que les finances són més aviat un símptoma que no pas la malaltia pròpiament
Sembla que quaranta anys d'ajuntaments democràtics i d'aprofundiment en el coneixement de models de polítiques públiques en societats plurals i diverses no han servit gaire, a casa nostra, per avançar ni en transparència, ni en rendiment de comptes, ni en models d'avaluació
