Mercat del Centre

La meva mare, "la Toni del Mercat"

La meva mare,

La meva mare, "la Toni del Mercat". EIX

La mare ens va deixar l'11 de setembre d'enguany.

Intentaré en quatre paraules definir qui era ella, com a mare i com a professional.

Va néixer un any abans d'esclatar la guerra i va créixer en plena postguerra. Amb el seu pare a l'exili va haver d'espavilar-se ben aviat.

Als 9 anys va començar a treballar en una fàbrica de sabates de la família Vidal a la Rambla de la Pau.

De ben joveneta la família Albà li va donar l'oportunitat de començar a treballar en una parada d'ous al Mercat Municipal de Vilanova. Per aquest motiu era coneguda com la "Toni dels ous". Allà hi va ser molt feliç.

A casa seva va tenir la sort d'aprendre dos oficis: per part de la seva mare, "la iaia Carme", va aprendre a cuinar, i per part de la seva germana gran, la Carmeta —que tenia les mans d'or—, a cosir.

Això li va servir de molt, ja que en casar-se i ser mare de tres fills que aleshores érem petits va poder tenir cura de nosaltres i al mateix temps dedicar-se a fer de modista. Tot i així mai va oblidar la nostra educació i ens va inculcar junt amb el pare uns bons valors que ens van ajudar a tirar endavant a la vida.

Quan els fills ja érem més grans, una bacallanera li va proposar traspassar la seva parada del mercat i ella hi va accedir molt contenta. D'aquesta manera podia tornar al seu mercat estimat.

Al Mercat Municipal va ser molt feliç i era coneguda com "la Toni del bacallà". La mare era una innovadora, ja que va ser la primera que va portar el xató fet de casa a la venda a la seva parada.

El seu bon caràcter s'avenia amb el tracte amb la gent.

Era molt creativa fent nous plats de bacallà. Les clientes sempre li demanaven receptes i consells de com fer un àpat i ella sempre s'esmerava contenta per ajudar-les.

El Mercat Municipal li va donar la gran oportunitat de mostrar com era ella realment: emprenedora, forta, alegre, valenta i molt generosa.

La regidora de Dinamització de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del moment, Marta Llorens, li va transmetre el seu agraïment per la seva aportació a la ciutat.

La mama, un temps abans de deixar-nos, em deia que ella havia sigut molt feliç.

Ara vull dir a totes les persones que l'heu conegut: moltes gràcies per haver format part de la seva vida personal i professional.

El seu lema vital era: "Tant se val treballar com fer feina".

Una abraçada molt gran a tots aquells que la vau estimar.

La seva filla,

Núria Ayats Ruiz

A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.

Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.

Subscriu-te ara!

Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals:

Segueix-nos a WhatsApp! Segueix-nos a Telegram!

També pots escollir Eix Diari com a font preferida de Google i no perdre't les nostres notícies





SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local