Comencem per examinar el propi terme, Festa, i plantejar al lector, que no és casual que paraules aparentment poc relacionades comparteixen la mateixa arrel etimològica
No heu de creure res quan us diguin que la cultura popular, el folklore, és una qüestió banal, demodé i inservible per a l’actualitat
¿Qui ho havia de dir que el segle XXI (el de l’Odissea a l’Espai d’ A C Clarke, i S Kubrick, hauria de comportar una tal floració dels vells entremesos populars, de les moixigangues festives que ens tornen l’imaginari de la civilització clàssica, medieval, renaixentista i barroca, en definitiva de l’èpica del vell món?
Advertim, doncs, com dos dispositius o principis, rivalitat i ostentació, vénen a ser parts quasi essencials per a la posada en escena de la festa i del seu èxit i seguiment entre la població
Sense aquest sentiment d’estar de festa de cada individu que hi participa, que hi aporta la seva intimitat, que oblida per un temps (el festiu) la rutina diària, la festa fracassa
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local