La (des)humanització contemporània
Vagi on vagi, veig pantalles enganxades a mans, i caps inclinats, com una espècie d'apèndix corporal, una nova extremitat adherida al cos
- Stoner |
- 10-03-2026
Vagi on vagi, veig pantalles enganxades a mans, i caps inclinats, com una espècie d'apèndix corporal, una nova extremitat adherida al cos
Quan aquestes qualitats desapareixen, el que realment està fora de lloc no és una persona que es troba malament, sinó un servei públic que oblida la seva raó de ser: atendre les persones
Estar bé amb tothom no vol dir estar-hi d'acord. No significa cedir o renunciar a allò que un pensa o sent. Vol dir escollir el respecte abans que el menyspreu
Confesso que el pas dels anys m'està tornant més crític. Alhora, esdevinc més reflexiu i empès a cercar l'essència filosòfica de la vida. Potser per això tinc un costum que algú podrà qualificar d'un pèl estrambòtic
Es preveu (segons un estudi de la Universitat de Washington) que l’any 2064 arribarem, probablement, als 10.000 milions (avui som uns 8.000)
Sovint, m‘adono que tal vegada sóc un pèl idealista. Més d‘un creurà que toco poc dempeus a terra. No ho sé ben bé, tot i que no penso pas canviar
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local