La pau no és absència de conflicte, sinó presència de respecte

En un món on sovint es premia la confrontació, el soroll i la divisió, jo trio una altra manera de ser i estar: vull estar bé amb tothom. Pot semblar ingenu. Pot sonar a utopia. Però en realitat, és una de les decisions més conscients, difícils i potents que podem prendre.

Estar bé amb tothom no vol dir estar-hi d'acord. No significa cedir o renunciar a allò que un pensa o sent. Vol dir escollir el respecte abans que el menyspreu. Vol dir apostar pel diàleg, encara que sigui més fàcil girar l'esquena. Vol dir mirar l'altre amb ulls de comprensió i no amb prejudicis.

Vivim temps accelerats, on la diferència sovint es viu com una amenaça i no com una oportunitat. I tanmateix, cada persona que ens creua el camí és un mirall, un mestre, una possibilitat de créixer. Quan ens obrim a l'altre —especialment a qui no pensa com nosaltres— fem un acte d’humilitat i de valentia.

La reconciliació no és només per als grans conflictes històrics. És una pràctica quotidiana. És tornar a mirar aquell amic amb qui vam perdre el contacte. És deixar anar una paraula feridora abans que surti. És demanar perdó. És perdonar, sense condicions.

I la compassió no és llàstima: és empatia activa. És escoltar sense voler arreglar. És estar present. És no jutjar tan de pressa. És reconèixer que tots carreguem pes, ferides i pors invisibles.

Jo trio intentar estar bé amb tothom perquè crec en un futur on no calgui defensar-se constantment. On les persones se sentin vistes, escoltades, acollides. És un futur que comença amb un gest, una actitud, una paraula amable. Amb tu i amb mi.

Un futur on ja no calguin exèrcits ni sistemes de defensa, un futur on la Humanitat haurem après a ser persones respectuoses entre nosaltres i amb tot el Planeta i la Vida… i amb tots els recursos que s’alliberaran podrem viure tothom dignament.

I tu, què tries?