DIARI INDEPENDENT DEL PENEDÈS
Dimecres, 19 de juny de 2019
Deixar les capelletes i els amics, acòlits i compromisos i pensar per tots. A veure si és veritat, molta sort a tots i endavant, gaire pitjor no podem estar. A veure si el futur president del Consell Comarcal no és ni del Vendrell ni Calafell com hauria de ser
qui li pot retreure a un Ajuntament menor que pacti repartir-se el govern dos anys cada partit?. Potser ja va essent hora de separar els procediments donant un protagonisme diferent als pobles
A les darreres hores de la meva dedicació com a alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, no puc evitar fer una primera mirada enrere, una pinzellada, que segurament d’aquí a un temps amb més perspectiva i serenitat es convertirà en una anàlisi més profunda i ordenada
El títol deixa ja clara la meva posició, sí, sóc partidari que ERC, CUP i Som VnG puguin governar, però si ara escric aquestes ratlles no és per defensar el meu criteri, és perquè crec sincerament que Vilanova necessita aquesta oportunitat
Els batlles, els alcaldes, han de governar per ells mateixos, no rebent ordres de les direccions dels partits. Malgrat que a vegades, davant la complexitat, es fa necessària la recomanació exterior, per tal de cobrir l’expedient
De pactes n’hem vist de tres colors i des dels que han sigut qualificats de contra-natura, pactes de perdedors, pactes de revenja...i tot el que s’hi vulgui afegir i de tot el que vulguin però els pactes són legítims
Després de les eleccions municipals del passat 26 de maig el Baix Penedès torna a estar dirigida per les mateixes formacions de sempre i fins i tot alguns cabdills locals es mantenen en peu, encara que algun li perilla la seva posició d’alcalde
L’augment del 32% dels vots i d’un regidor del PSC avala la feina realitzada en aquests darrers anys, i consolida l’aposta per un projecte polític que pensi solament en Sant Sadurní i en els problemes reals de la ciutadania
Si el nou consistori vol representar la veu del poble, vol fer un govern fort amb les dues forces majoritàries la solució als pactes de govern és ben clar: s’ha d’apostar per un pacte entre els dos principals partits
Que els partits s’oblidin de manar. D’imposar les seves idees, millors o pitjors, per la força dels seus vots. Els agradi o no, estan obligats a fer camí en comú, a moure’s en una direcció que potser no és del tot la seva
Al Vendrell, des que Franco va morir al llit fins als nostres dies sempre han manat els mateixos
L’altre estil és el que es crea amb la consciència clara que una candidatura a l’Ajuntament necessita d’espais de debat i del treball col·lectiu permanent, tant a l’oposició com al govern
El futur de Cubelles és evident que tornarà a estar en mans d'un govern multipartit. Sigui com sigui i sigui qui sigui, haurà de fer front als grans reptes i a les principals prioritats d'aquest municipi
El treball dels pròxims quatre anys per part del guanyador d’aquestes eleccions, hauria de ser obrir tot els calaixos, i posar blanc sobre negre veritable realitat del nostre ajuntament
Tenim al calaix una nova legislatura, quatre d’anys d’un equip de govern format per dos partits clàssics, més un regidor que es va quedar a l’aire després que la seva companya de formació marxés a l’oposició amb les sigles del partit
Sovint definim un municipi per algun edifici emblemàtic, ser la capital d’una comarca o algun producte gastronòmic... Però no podem oblidar que l’element més important dels seus fonaments és la ciutadania
Històricament amb 1000 vots a Vilanova et podies adjudicar un regidor. Algunes d’aquestes candidatures que han aparegut s’acaben omplint d’amics, coneguts i saludats i alguns que altres familiars que potser el 26 de maig no acabaran votant ni la llista en la que figuren
Les eleccions municipals semblen, a primer cop d’ull, les més importants. Fins i tot més que les generals. Els problemes que s’hi debaten son els que més de prop ens afecten. No endebades son els de casa
Tothom parla d’invertir diners i fer coses aquí, allà i més enllà, però ningú diu d’on traurà els diners per fer realitat els seus cants de sirena
Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més
