Al Vendrell, quan s'acosten les urnes, floreix tot… fins i tot la germanor

Al Vendrell, quan s'acosten les urnes, no només s'activa l'asfalt: també floreixen les subvencions, els ponts, els somriures, la solidaritat i una germanor que sembla tenir calendari propi. De cop, tothom té projectes, tothom té iniciatives i tothom sembla haver descobert que els ciutadans existim. La vila s'ha posat de diumenge, s'ha pentinat i ha tret la millor camisa de l'armari. Llàstima que aquesta elegància institucional no sigui igual de constant durant la resta de l'any.

Amb la campanya de les eleccions generals del 29 de novembre ja en marxa i les municipals del 2027 a l'horitzó, les paraules «futur», «millora», «transformació», «convivència» i «compromís» recuperen una vitalitat extraordinària. I al Vendrell sembla que tenim ganes de sortir a totes les fotografies.

Les urnes, de fet, també tenen els seus rituals de proximitat. Una informació publicada per e-notícies va recollir la visita d'un candidat socialista a l'alcaldia a una mesquita del municipi, on va explicar als assistents com votar la seva candidatura. Animar la participació democràtica és perfectament legítim, naturalment. Una altra cosa és la manera de fer-ho. Perquè informar sobre com funciona el procés electoral és una cosa; orientar políticament els assistents en un espai comunitari és una altra. La papereta és personal i intransferible, i cadascú hauria de poder escollir lliurement, sense sentir que algú li ha de preparar el camí fins a l'urna.

I mentre les urnes van agafant protagonisme, al municipi també han començat a desfilar les bones notícies. La més sonada és l'entrada al Pla de Barris, amb un projecte valorat en 25 milions d'euros per transformar el centre de la vila, amb actuacions al Mercat Municipal, la Cooperativa Agrícola, el Serrallo, Font de la Menya i el Botafoc. Vint-i-cinc milions són molts diners i ningú no pot discutir la importància d'una inversió d'aquestes dimensions. Però també cal explicar bé les coses: una part important dels recursos prové de la Generalitat, l'Ajuntament n'haurà d'assumir el 40% i el calendari d'execució s'allarga fins al 2031. La fotografia de l'anunci és immediata; la transformació real, en canvi, encara haurà d'esperar.

A finals d'octubre també es va anunciar una subvenció de 399.024 euros per al programa Treball als Barris, destinada a formació i ocupació juvenil, dinamització i suport al teixit productiu. Després tenim el nou pont de vianants de la riera de la Bisbal, amb una inversió de 120.000 euros compartida entre l'Ajuntament i la Diputació, que ja té instal·lada l'estructura, encara pendent dels acabats i accessos.

També s'han projectat millores de pavimentació al Tancat, Coma-ruga, Sant Salvador i al carrer Cerdanya, amb uns 427.000 euros de pressupost, tot i que els projectes encara es troben en tràmit d'exposició pública. I, per descomptat, han arribat els nous vals comercials «Véns El Vendrell», amb una dotació de 100.000 euros per incentivar les compres als establiments locals. Ponts, asfalt, vals i subvencions: només ens falta una banda de música per acompanyar el recorregut inaugural.

Però la realitat té una mania molt poc elegant: no s'espera que acabin les rodes de premsa. El 13 de novembre, els carrers de l'entorn del Brisamar de Coma-ruga tornaven a inundar-se, aquesta vegada per l'estat de la mar. Les solucions de drenatge ja s'havien anunciat, però entre anunciar un projecte i tenir-lo executat hi ha un bon tros de camí. L'aigua, per desgràcia, no entén de calendaris institucionals ni sap distingir una setmana de campanya d'un dimarts qualsevol.

I encara hi ha una altra mena d'obra pública que no necessita grues ni pressupostos milionaris: la de la imatge. Darrerament també sembla que han florit els actes solidaris, els concerts benèfics, les iniciatives de germanor i els discursos plens de bones intencions. I benvinguts siguin, perquè qualsevol causa solidària mereix suport. Però convindria recordar que una cosa és organitzar un acte solidari i una altra és tenir una cultura solidària; una cosa és parlar de germanor davant d'un micròfon i una altra practicar-la quan no hi ha públic, quan toca compartir decisions o quan algú queda fora del cercle. I aquest tema algun dia l’escriuré de la gran hipocresia sense remordiments. Quins collons!.

La germanor no és un vestit de diumenge que es treu de l'armari quan hi ha escenari, fotografia i aplaudiments. Es demostra en el tracte quotidià, en les portes que s'obren de debò i en la manera com es tracta la gent quan no hi ha ningú mirant. Perquè, ben mirat, no hi ha res més senzill que parlar d'unitat quan tothom ja està assegut a la fotografia.

No dic que tot això s'hagi posat en marxa per les eleccions. Seria massa fàcil atribuir intencions que no podem demostrar. Algunes actuacions venen de lluny, les subvencions tenen convocatòries pròpies i les obres no apareixen per art de màgia. Però sí que és legítim observar la coincidència i preguntar-se per què, quan el calendari electoral comença a fer soroll, sembla que l'activitat pública també troba una marxa més.

Potser és una impressió meva, però de vegades tinc la sensació que l'Administració funciona amb dos rellotges: un de normal, per al dia a dia, i un altre amb alarma incorporada, que s'activa quan s'acosten les urnes. Aleshores apareixen les carpetes, els projectes, les visites, les subvencions i fins i tot les abraçades institucionals amb una agilitat que faria enveja a qualsevol empresa de mudances.

El ciutadà, però, no necessita viure permanentment en campanya. Necessita carrers transitables, aparcament, serveis que funcionin, barris cuidats, solucions a les inundacions i oportunitats laborals. Ho necessita al gener, al març, a l'agost i al novembre, tant si hi ha cartells electorals com si l'únic cartell del carrer és aquell que anuncia unes obres que semblen tenir més temporades que una sèrie de televisió.

Així que benvinguts siguin els ponts, les subvencions, l'asfalt, els concerts solidaris i la germanor. Que no s'aturi la màquina! Només demanem una petita cosa: que, quan s'apaguin els focus, el Vendrell no torni a posar-se en mode espera.

Perquè les urnes es tanquen, les fotografies s'arxiven i els cartells desapareixen, però els ciutadans continuem aquí. Continuem necessitant els mateixos serveis, les mateixes solucions i la mateixa atenció. I la germanor, quan és de debò, no necessita campanya electoral: es demostra cada dia, especialment quan no hi ha càmeres al davant.