No faig altra cosa que pensar en la manca de ridícul per part d'alguns polítics
Avui en dia igual que passa a moltes dictadures, molts dels nostres polítics confonen les coses i des del dia següent que ocupen el poder es dediquen a fer promoció de la seva persona per seguir mantenint el poder i intentar repetir mandat
Ara, s'embafaran la boca per a "ensabonar-lo" i quedar bé. No res, però, de fer un pas més i imitar el seu exemple
Avui en dia tots s’han muntat en aquest tren d’assegurar-se les garrofes. Pactes de partits provinents de les dues tendències antagòniques han arribat a acords a canvi de càrrecs de confiança sense ofici ni benefici
S’ha parlat molt de la Llei Òmnibus, i cada grup polític ha escombrat cap a casa seva, utilitzant l’alarma social que s’havia generat per a treure’n profit. Deu ser difícil escapar de l’egocentrisme polític. I entre tant soroll mediàtic està passant desapercebuda la reforma de l’actual model espanyol de “jubilació activa”
Per posar un exemple proper, els polítics espanyols proclamen als quatre vents que han posat a disposició del País Valencià una colla de milions d’euros, estan faltant a la veritat, silenciant que tal assignació es donarà al llarg d’un període que, a més, en cap moment s’explicita
Som un país de pissarrí. Amb una classe política que perd el temps en minúcies absurdes
Algú havia de dir que cada dia hi ha un percentatge més alt de la societat està malalta i què entre una cosa i l’altra la cosa no s’arregla
Un consell no necessita 4 vicepresidents per les competències que té sinó ens calen uns salaris dignes per als seus professionals com la resta de la comarca
La tàctica del "I tu, més" quan s’esbatussen uns i altres em genera molta pena. No prenc posició o partit per cap línia política concreta
Cada dia que passa, vaig perdent -del tot- la poca confiança que tenia en la classe política
La pregunta ens l’hem fet a rel del cas Koldo. El cas que domina el món informatiu i es objecte de baralla, dura i sense pal·liatius, entre els partits, bàsicament entre el PP i PSOE que es llencem la corrupció, la real i la presumpta pel cap
No negaré que, seguint els dictats de la saviesa ancestral, la veterania és un grau i que, per tant, a mesura que passen els anys hom va acumulant coneixements, experiència i altres coses profitoses. Però penso que, tant per dalt com per baix, els límits son cada cop més necessaris
Com sempre, a més de les floritures que alguns hi varen afegir per poder tenir el seu moment de glòria, la fórmula emprada va tenir dues variants
No heu sentit alguns polítics denunciant fets i propostes en nom de la coherència o, el que és el mateix, la consciència?. Allò tant antic i repetit de la palla a l’ull aliè i la biga en el propi
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local