DIARI INDEPENDENT DEL PENEDÈS
Dissabte, 4 d'abril de 2020
Tot plegat ens està duent a una situació global de difuminació de fronteres entre poders, relacionant-los i confonent legislació, judicació i execució. Un procés ja evidenciat en les interferències entre els dos primers
La llibertat d’expressió empara que tothom pugui dir el que vulgui, a qui vulgui, però NO COM VULGUI, i si s’hagués aplicat al Congrés el que va semblar bé al camp del Rayo Vallecano, haurien d’estar expulsats un quants diputats “autoconstitucionalistes”
Els partits em semblen un ascensor on hi pugen persones amb criteri, amb pensament lliure, però que quan sobrepassen un determinat pis, un nivell, es converteixen en peces d’un engranatge, d’un sistema on o serveixes aquest sistema o el teu viatge acaba allà mateix
Ignoro si acabarem tenint governs definitius (a tots els nivells) o anirem a unes noves eleccions que fins i tot podrien ser catalanes vist el darrer ensurt de la Diputació de Barcelona
Deixar les capelletes i els amics, acòlits i compromisos i pensar per tots. A veure si és veritat, molta sort a tots i endavant, gaire pitjor no podem estar. A veure si el futur president del Consell Comarcal no és ni del Vendrell ni Calafell com hauria de ser
A les darreres hores de la meva dedicació com a alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, no puc evitar fer una primera mirada enrere, una pinzellada, que segurament d’aquí a un temps amb més perspectiva i serenitat es convertirà en una anàlisi més profunda i ordenada
El futur de Cubelles és evident que tornarà a estar en mans d'un govern multipartit. Sigui com sigui i sigui qui sigui, haurà de fer front als grans reptes i a les principals prioritats d'aquest municipi
El debat com a eina de reflexió serena està, malauradament, passant a millor vida enfront la discussió abrandada. Els arguments cada cop motiven menys. La contundència, la insistència o el crit estan guanyant clarament la partida. I la política no és això, oi?
El ciutadà, atabalat per tanta cridòria inútil, acaba oblidant els seus propis desitjos, les seves aspiracions legítimes, i cau en el parany de votar amb la víscera més que amb el cervell
En el debat que es va fer a la Lira va dir que al Vendrell els programes de campanya electoral poden servir per la propera cita amb les urnes perquè la major part no es desenvolupen en una legislatura i tornen a quedar utilitzables per als propers quatre anys
Els grans estadistes s’han distingit per la seva obra de govern, però també pel seu relleu, per la seva capacitat de deixar el timó en mans capacitades que, durant els períodes de bona mar, havien aprés a navegar sota el seu mestratge
Tots aquests que accedeixen a la política des de jovenets sense haver recorregut camí professional mireu com poca cosa queda d'ells. Anem-hi pensant. A nivell local i a tots els nivells. S’ha d’accedir al món de la política després d’una experiència de vida viscuda i més aviat exitosa.
No em refereixo als governants actuals, si en canvi als polítics que han passat a la reserva, i ocupen u ostenten el càrrec de conseller-delegat de una companya, amb sous totalment desorbitats
El més normal en les properes municipals és que les persones que anaven en llistes en els segle passat donin pas a les noves generacions de gent que ja li toca governar els seu municipi perquè ja fa anys que espera en la banqueta de la política a veure si hi ha sort
No puc evitar veure en aquest inici de trajectòria republicana que, diuen, esta fent el nostre país, uns certs trets monàrquics. Que fins i tot m'atreveixo a definir com borbònics.
I dic jo. Si el PP ja té un guió escrit, perquè munta tot aquest sidral. Que faci un remake. Avui, amb la tecnologia que tenim, la cosa no sembla massa difícil
Molts cops quan hi ha canvis de partit al plenari es produïen canvis de tasques en el mateix consistori o funcionava la solidaritat nacional i es produïen intercanvis amb altres administracions públiques més o menys llunyans segons el nou mapa polític resultant
És natural que qui no cobra vulgui no pagar, és una reacció mecànica. No obstant, un minut de reflexió ens permet adonar-nos que no pagar destrueix el mercat, com deia el gran Agustí Chalaux, i al darrere ens enfonsarem tots
