El sentit del ridícul

Amb la Dana de València (octubre de 2024), l'apagada general (abril de 2025), la plaga d'incendis de l'estiu i la batussa perpètua entre P.P. i PSOE, em pregunto si encara no n'hi ha prou. Un desgavell absolut que mai no té aturador. Què ha de passar per tal que la utopia d'un gran pacte d'estat faci per sumar esforços i augmenti la confiança popular en llurs dirigents?.

El govern eludeix la llei de protecció civil en la plaga incendis que han cremat més hectàrees que mai. Per contra, sí que ho va fer el passat 28 d'abril, quan tot el país es quedà a les fosques. Em pregunto quan ens aclarirà aquells fets la ministra Sara Aagesen. D'altra manera, tinc tot el dret de creure que vivim a la república de "Can seixanta".

La dimensió dels danys, l'afectació a diferents comunitats autonòmiques, les brutals pèrdues humanes i materials no ho exigien? Això sí, tot un seguici d'alts càrrecs s'han apressat a fer declaracions insulses i sense un mínim rigor. Amb una cirereta del pastís, per part d'en Pedro Sánchez, que esdevenia tot un brindis al sol: la necessitat d'un gran pacte d'estat. Ara? Au va!.

"Quan fou mort el combregaren". Segur que l'equivalent castellà s'entén millor: "a buenas horas, mangas verdes"... Mentrestant, ve't ací que la corrupció abasta tots els racons de la política nacional i no se li acut altra cosa que sortir amb un ciri trencat.

"Entre col i col, lletuga!" O encara més, "quina manera de fer el préssec"... tots plegats!. Tal vegada el més assenyat, a hores d'ara, passaria per convocar noves eleccions. Saba nova!.