Semblava un somni impossible, però un supermercat francès instal·lat també a casa nostra, anuncia la venda d'una varietat de ceba anomenada "Sunion" que podrem tallar i picar sense fer cap d'aquells rituals (drap al cap, ulleres de submarinista, no tancar la boca, recórrer al congelador...) que sovint ens fan sentir un pèl ridículs. Sobretot quan algú et diu que la solució rau a mantenir els ulls humits amb un cotó o similar.

Probablement, algú de vosaltres ja deu estar pensant que aquí hi ha manipulació genètica. Doncs sapigueu que la marca nord-americana que ha creat la verdura, jura i perjura que la cosa és el resultat d'una pila d'anys d'encreuaments aleatoris entre les diverses espècies ja existents, i d'una selecció progressiva de les varietats que anaven "perdent gas". Segons ells, al llarg de quasi vint anys.

Perquè, imagino -vull imaginar- que les propietats gustatives i culinàries deuen ser les habituals. Que la ceba confitada amb la qual acompanyo alguns formatges o la sofregida amb la qual escurço la preparació de l'arròs, no em sortirà amb gustos estranys si em decanto per fer-la servir.

I és que tot plegat, no és més que el resultat de la formació d'un gas volàtil per reacció entre un enzim que s'allibera en tallar el bulb, i alguns dels seus components. Un gas que, en els ulls secs, afecta la còrnia i fa que els lacrimals reaccionin com quan ens donen una mala notícia. D'aquí el que us comentava com a solució del problema mentre no arriba la "Sunion". Mullar-se els ulls amb un cotó xopat d'aigua i parpellejar seguit una estona per arrossegar les molècules cap a les vores dels ulls.

Un problema menys. Ara només ens queda esperar la nova carxofa que no enfosqueixi les mans quan la peles i talles, la remolatxa que no deixi vermell tot el que toca o la patata que no es grilli al rebost. Tot arribarà.