La raó està en la menor quantitat de sucre que s’afegeix a l’hora de fer la cocció (14% de sucre com a molt). Però la composició és similar. Una fruita tallada o triturada que es fa coure amb aigua i sucre. I la tècnica també. Encara que la compota prepara primer el “suc”, desfent el sucre en aigua que s’escalfa i al que s’afegeix la fruita, neta i trossejada, per deixar-la coure, tapat, durant mitja hora més o menys generosa segons el vostre gust i destí de la preparació.

Naturalment, veient la proporció més recomanada (175 ml d’aigua i tres cullerades soperes de sucre per quatre pomes de mida mitjana) es veu clar que la textura no tindrà res a veure amb la de la melmelada. I si, al damunt, el que volem és conservar-la, queda clar que l’envasatge i l’esterilització es converteixen en operacions centrals del procés. Amb el temps i la dedicació que reclamen i que, segurament, us farà enrere en la vostra intenció de preparar compota.

Però si aconseguíssim alguna alternativa que ens permetés “anar per feina”, segurament l’entomarien per poder acompanyar els plats de carn (és un exemple) amb la nostra compota. I aquesta alternativa existeix. Sempre que estiguem disposats a preparar la compota, no de tant en tant i envasant-la com mana la tradició, sinó fent-ne poca quantitat i de forma sovintejada. Segur que molts ja heu intuït que la cosa té relació amb la cocció al microones que tant de temps ens estalvia. Doncs l’heu encertada. Pelar i trossejar menut les pomes en un atuell adequat al microones, espolsar-les amb el sucre -i un toc de canyella si us abelleix- recobrint-ho tot amb film estirable de plàstic apte pel microones i fer-ho coure a màxima potència durant 7 minuts (ull amb cremar-vos quan retireu el film), abans d'aixafar-ho si és la vostra opció final.

Òbviament, aquesta compota no és envasable com la melmelada. Però amb una confecció de 15 minuts, quina necessitat tenim de conservar-ho més enllà de 72 hores?