Però corre el perill de convertir-nos en esclaus de la dictadura d’aquelles parts de vegetals que consumirem diàriament per esmorzar després de passar-les per la trituradora (batedora) i fer-ne el preuat suc, cru i vitaminat.

Perquè convé recordar que, per posar un exemple, les fulles d’espinac de les nostres amanides o sucs, són parts d’un ésser viu que algú ha criat, collit, manipulat i envasat, a manca de disposar d’un jardí a la nostra cuina o terrassa on collir-les senceres. I que, mentre no les fem coure, continuaran vives tot i el trossejat. Respirant i fent el conjunt de funcions que fan tots els vegetals, dins de les possibilitats que li permeten les condicions en què la guardem.

Per exemple, les fulles d’espinac ficades a la nevera, respiraran, alliberant CO₂ i vapor d’aigua que, en el cas de les bosses comprades on s’envasen hermèticament, s’acumularà en elles alterant les fulles que s’humitejaran, pansiran i empastaran tot prenent un aspecte poc atractiu.

Per això es recomana que no passin massa dies a la nevera i en l’esmentada bossa tancada. Punxeu-la en diferents punts si teniu previst un consum més o menys immediat i per deixar que marxi el vapor d’aigua que, altrament, s’acumula en les fulles tot estovant-les i empitjorant el seu aspecte.

Però la nevera sol ser un lloc amb humitat afegida. Per tant, el més aconsellable sol ser que obriu la bossa i passeu les fulles a una capsa com més hermètica millor i sense rentar-les (operació que farem just abans de preparar el plat). A més, que les emboliqueu amb paper de cuina (absorbent) que actuarà com una esponja retirant i retenint bona part de la humitat ambiental generada pels espinacs...

Quan sigui el moment, renteu i esbandiu els espinacs, escorreu-los bé, i imagineu que acabeu de collir-los. Ells o les altres verdures amb les quals preparem la vostra amanida o el vostre suc vegetal.