Els àpats de Nadal

Utilitzo el plural intencionadament. Perquè, per poc que reflexioneu, constatareu que els menús de Nadal i Sant Esteve constituïen una unitat que després, cada casa repartia al seu gust

Escudella. ACN

Escudella. ACN

Encara que el més habitual fos recitar el verset de Nadal després de menjar l'escudella amb galets i el gall rostit, i esperar l'anada als Pastorets mentre ens cruspíem l'escorregut i els canelons preparats amb les restes del pollastre.

Avui, lamentablement, la majoria d'escudelles són fruit del brou comprat ja preparat i els canelons ja no solen esclavitzar ningú a la cuina la tarda de Nadal o el matí de Sant Esteve. Per no parlar dels Nadals carregats d'exotisme que duen a taula productes i preparats d'altres cultures amb l'excusa de la modernitat i el mestissatge. Com si no hi hagués més dies de trobada a l'any per buscar, comprar i experimentar el sushi, l'humus fet a casa o els llamàntols vius importats dels mars del nord.

Per això, aquest any que ens tocarà viure un Nadal excepcional per mor de la pandèmia, podríem intentar reviure aquell passat i fer que les converses a taula siguin sobre el que ens posem al plat. Com? Doncs tornant a preparar el brou amb els menuts - cresta, coll i potes inclosos - del gall incorporats i presentats després a taula amb la corresponent pilota i carn d'olla i verdures. Convocant a la tarda als menuts a la cuina per desossar les restes del rostit i preparar la pasta dels canelons. Traient per la tertúlia de la tarda un cava dolç com aquell que els nostres avis repartien en una mena de multiplicació dels pans i els peixos. Es tracta d'aconseguir que, quan els assistents ho recordin d'aquí a uns anys, no sigui el Nadal de la pandèmia sinó aquell en què ens vàrem reconciliar amb l'escorregut i els canelons fets a casa. Que potser no foren com els que feia en el seu temps l'àvia, però que van demostrar que uns altres àpats de Nadal són possibles.

Per cert, recordeu que la cresta era una menja reservada per l'hereu de la casa. Com les turmes. I que l'amo de la casa era qui partia la bèstia rostida. Si recuperem, recuperem-ho tot. Que tot genera records.

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara!


El més vist a Gastronomia


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local