Temporal

No és un canvi, és una emergència

Dilluns, de tornada de vacances i amb la nevera buida, tocava anar a plaça per l'imprescindible proveïment d'aliments frescos. Enguany, la conversa semblava evident i servida: la persistent onada de calor que des de maig anem patint. I tal com preveia, de parada en parada, s'anava comentant i desgranat com se suportava. Primer, la conversa s’iniciava amb les experiències personals i anècdotes per aguantar les quaranta nits tropicals i cinc nits tòrrides -és el nombre més elevat des del 1950-  que hem patit en aquests mesos. Que si passejar-se amb el cotxe amb l'aire posat, que si dues o tres dutxes nocturnes de refresc, que si s'acabaven instal·lar el ventilador de sostre a l'habitació (una meravella segons comentaven) ,  que havien claudicat en la batalla contra l'aire condicionat i se l’acabaven d’instal·lar,  que havien marxat a buscar la fresca a la muntanya i que fins i tot, també ho havien patit...  Seguidament, es passava a comentar, amb cert to crític i burleta, sobre les mesures que havia decretat el govern, concretament, l'anunci fet pel president, Pedro Sánchez,  de treure's la corbata per a evitar la calor com a gest per a l'estalvi energètic, i a l'instant sortia a col·lació, amb un to ara sí, enfadat,  que contradictori i presa de pèl era tot plegat que al poc usava l'avió oficial per a desplaçar-se a un concert a Benicàssim amb la seva família. En tercer lloc, acabàvem valorant quin era l'origen i motiu d'aquesta calorada i de l'increment de la termometria mundial: el canvi climàtic. I ningú ja en dubtava, ho assumia com una evident constatació i ara, una gran preocupació.

A les parades del mercat, tothom té ja claríssim i sense cap mena de dubte, que el canvi climàtic té efectes i afectacions en la meteorologia mundial i en la vida de la gent, i el sentit de la conversa acabava demanant que, a qui toqui i on toqui, es posin mesures preventives i efectives d’immediat i sobretot que no carreguin 'com sempre' la culpa i la responsabilitat d’aquestes únicament sobre la gent comuna.

La veu dels científics i del món ecologista fa molt de temps que alerta i treballa per a posar en l'agenda política local, estatal i mundial la lluita contra el canvi climàtic. Amb molt d'esforç i persistència s'han fet petites passes i conquestes que malauradament no han pogut frenar ni descendir l'increment tèrmic i 'el més calent segueix a l'aigüera'.

Els experts insisteixen i creuen que no s'està atenent prou les conseqüències derivades d'un augment de les temperatures i els riscos extrems que comportaria. Darrerament, en un article publicat d'un equip internacional d'investigadors liderat per la Universitat de Cambridge, alerten sobre que l'escalfament global pot ser catastròfic i que calen mesures urgents i adverteix que: "L'escalfament global es podria tornar catastròfic per a la humanitat si els augments de temperatura són pitjors del que molts prediuen o si provoquen una cascada d'esdeveniments que encara hem de considerar, o totes dues coses."

Sense res, hem passat d'una situació d'alerta i prevenció al respecte de la lluita contra l'escalfament planetari a un estat d'emergència climàtica global molt preocupant.

Es fa evident que calen polítiques, accions i mesures correctores urgents a totes les escales, des de la local a la mundial, a nivell individual, de la comunitat i del conjunt tota la societat per a poder mitigar-ho. I hem d'actuar prioritàriament en dos fronts, conjunta i coordinadament. Primer, limitar dràsticament les emissions de gasos d'efecte hivernacle arreu actuant en els principals fonts d'emissió i de consum de combustibles fòssils ( vols aeris i creuers, indústria productiva no bàsica, circulació de vehicles contaminants...) i en segon lloc, amb un canvi radical en els sistemes de consum i de proveïment de matèries, productes i recursos arreu, fent de l’estalvi,  de l’autoconsum, de l’eficiència i de la proximitat i quilòmetre zero  els criteris ‘pal de paller’ de la nostra manera d’interactuar socialment i ambientalment.

Aquest dimecres, amb la nevera una mica més proveïda, desperto i despertem a tota la ciutat amb el terrabastall d'una gran tempesta de por. Altre cop, s'han tornat a inundar els accessos i ponts a la platja i alguns baixos...  i avui al clarejar el dia ens ha quedat més clar: no és un canvi,  és una emergència sobre la que cal actuar ja.

Iolanda Sánchez
Exregidora de l’ajuntament de VNG i membre de Vilanova en Comú

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local