Educació social

Avui parlem de les interaccions socials...

Eix

Eix

Quan escoltem parlar de les interaccions socials, no hem d’obviar parlar d’habilitats socials, que són aquells recursos personals que tots hem de tenir, per saber què dir, saber, com i en quin moment dir-ho i saber utilitzar els arguments correctes. Aquests ens han de permetre ser més eficients davant qualsevol situació social.

I és que si treballem i potenciem les habilitats podem fer més gran la nostra capacitat de percebre, d'entendre i de respondre adequadament en qualsevol de les nostres relacions interpersonals i professionals. Els educadors i educadores socials com a professionals que  treballen en contacte amb les persones, sabem que s’han de promoure i millorar aquests recursos per millorar les nostres relacions personals i del desenvolupament de la nostra tasca professional.

Hi ha persones que no saben com s'han de comportar davant d’una determinada situació i no han après a desenvolupar les habilitats suficients i el pitjor de tot, no saben utilitzar-les d’una manera eficaç en cada moment.

Hi ha d’altres que tenen prou recursos però no els usen adequadament, segurament per una ansietat lligada a la situació, per raons subjectives lligades a discriminació,  pels estereotips o per no tenir la informació adient per a cada situació.

Hem de saber que podem expressar les nostres opinions personals, fins i tot quan el nostre parer mostri un desacord.

Poder demanar la possibilitat que els altres puguin canviar la seva conducta, sobretot assumir la nostra ignorància i si cal, disculpar-nos.

Possibilitar l’expressió d’emocions positives i també d’emocions negatives.

Poder formular peticions i també negar-nos a acceptar-les.

Iniciar i mantenir converses i  tot i defensant els nostres drets d’una manera assertiva.

I és que les habilitats socials conformen un conjunt d’hàbits o estils de comunicació que ens permeten millorar les nostres interaccions personals, entre infants, entre companys, dins de la família i a la feina.  Les interaccions personals positives ens fan sentir bé, ajuden a respectar els interessos dels altres i ens poden ajudar a aconseguir els nostres objectius tot i evitant obstacles.

Quan volem adaptar la nostra conducta en diverses situacions hem de conèixer una gran quantitat d’habilitats comunicatives, aprendre a seleccionar les habilitats en funció de cada situació fins arribar a fer-les nostres.

Els educadors i educadores socials, treballem les habilitats socials amb els infants i joves, els ensenyem que han d’aprendre que aquestes conductes són les que ens permeten relacionar-nos amb els i les altres d’una manera sana i satisfactòria.

Aquestes habilitats socials són importants per relacionar-se amb altres persones, per aquesta raó, ens cal insistir en l’adquisició d’aquestes. Per això també treballem l’autoestima, la identificació i l’expressió d’emocions.

El nostre esforç s’orienta principalment en treballar l’autocontrol de les emocions i en respectar els torns. Darrerament s’ha donat molta importància en el treball de la tolerància a la frustració i en l’adaptació a les noves situacions, en l’enfortiment i l’acceptació als canvis.

Normalment s’ensenya a saber interaccionar amb els i les altres i a la capacitat que tenim de prendre decisions i a conèixer l’acceptació i la negació.

També insistim en l’aprenentatge i el respecte de les normes socials.

Sabem que hem de potenciar les habilitats emocionals, el foment de l’empatia i resolució dels conflictes interpersonals.

Queda ben clar que les habilitats socials constitueixen un conjunt de comportaments molt útils  per a la vida social. Aquestes no venen determinades, no les tenim de forma innata esdevenen  capacitats que anem adquirint a través de l’aprenentatge, sent la infància el període més important per a la seva adquisició i el moment més important per treballar-les.

Molts infants i adolescents amb una casuística diferent tenen uns mínims recursos i presenten algunes dificultats per saber entendre aquelles claus socials molt importants per la seva evolució personal i emocional.

Com a conseqüència d’una manca d'habilitats interpersonals observem en alguns  infants i joves, un aïllament social, un rebuig, alguns manifesten agressivitat, factors que dificulten el seu creixement.

Podem afirmar doncs que existeix una relació directa entre les competències socials en la infància i l'adequada adaptació social, emocional, acadèmica i laboral en l'adolescència i en l’etapa adulta. I és que les habilitats socials són essencials per facilitar l’adaptació a la societat tant a la infància, com a l’adolescència i a la vida adulta. Les habilitats socials són necessàries per a una bona relació en tots els àmbits, familiar, escolar, de relació per una bona convivència.

Clarament podem establir que les apliquem en situacions interpersonals en la recerca d’una resposta positiva afavorint la nostra acceptació i integració a l’entorn, amb conductes tant verbals com no verbals.  Hem d’aprendre i desenvolupar aquestes habilitats per gaudir d’una bona socialització.

Naixem i hem de conviure en un grup d'iguals, seran les nostres habilitats socials les que ens ajudaran a interaccionar amb altres, per fer de la integració un factor clau del benestar emocional.

Unes habilitats socials que ens arriben gràcies a la combinació del procés de desenvolupament i de l'aprenentatge, les respostes que donem davant d’una situació interpersonal, dependran del que hem aprés en les nostres interaccions anteriors. Les persones aprenem a relacionar-nos i a comportar-nos de forma habitual s’hi ens ho han ensenyat abans .

Tenint en consideració que la capacitat per comunicar-nos és inherent, lligada a l’evolució de l’espècie humana i a la seva supervivència, el procés de comunicació és un procés dinàmic, inevitable, irreversible i bidireccional.

També s’han definit diverses funcions de la comunicació, una informativa lligada a la transmissió i recepció de la informació, una funció valorativa que suposa la força que li dona l’emissor i una de reguladora que gestiona la conducta de les persones vers els i les altres.

També parlarem de les conductes prosocials, que suposen una interacció treballada per l’autoconsciència i l’empatia d’unes a altres persones.

Entre les conductes prosocials destacarem saludar, presentar-se i iniciar una conversa.

Cal poder mirar als ulls a la persona, mentre hi conversem, tenint en consideració la nostra expressió facial.

Hem de saber emprar un to de veu en consonància amb la conversa, evitant estridències.

Mantenir una escolta activa, s’ha de tenir la capacitat de ser flexible amb l’objectiu d’intentar cercar el consens.

Ens cal sempre expressar una opinió pròpia, madurada, reflexionada i contrastada.

Ens serveix d’ajuda per gaudir de consideració i expressar amb confiança totes les nostres opinions.

Poder realitzar crítiques constructives, d’una manera correcta, tot i acceptant-les i també, si n’hi han, els compliments sense perdre els papers.

Tenir la capacitat d’agrair sempre que sigui necessari, oferint i acceptant el suport dels altres.

Demanar, si pensem que no ho hem fet bé, disculpes o perdó demostra que ens preocupem pels altres. Aquest conjunt de formes de relació ens permetrà augmentar la nostra xarxa social, al mateix temps que ens reforçarà de cara als altres.

M’agradaria compartir amb vosaltres una frase que he trobat a la xarxa de Maddy Malhotra, ha fet programes de motivació per a canals de televisió de benestar i ha aparegut en diversos diaris nacionals i revistes de salut,“ la salut emocional és més important que un cos en forma”.

Joan Rodríguez i Serra és educador social

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara!


Últims articles publicats


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local