Fil que penja, botifarra que falta

Estic fart de sentir -per part d'alguns polítics interessats- la cantarella del que "Madrid ens roba". Expressat de forma diferent, he triat -per títol- el què considero una cita summament adient per a parlar del "show" esperpèntic que palesen malbarataments retributius d'alguns dels seus funcionaris. Deuen creure que són al regne de Xauxa.

Posats a tapar desvergonyiments, ara resultarà que la millor defensa és un bon atac. Pretendre penjar el mort -o la culpa- a "l'olfacte" d'uns periodistes que van fer la troballa del clan Pujol al principat d'Andorra és abominable. Si més no, en base al principi d'aplicar el principi que "la culpa és del pregoner". Fer mans i mànigues per justificar una malifeta execrable i treure-hi foc palesa el desvergonyiment dels qui ens volen fer beure a galet. Advocar per emetre'ns consells de moralitat em fan venir ganes de vomitar.

La picabaralla per a "justificar" el tema esdevé vergonyantment imperdonable. L'únic que es veu que persegueixen deu ésser allargar la moma d'un munt de sucosos alts càrrecs. La mamella, que no deixi de rajar!.

No cal ésser detectiu per a detectar les evidències als volts d’una manera més o menys subtil. Davant d’un fil penjant, hi caben tot un munt d'interpretacions. El refranyer, però, aposta per una evidència on la clava: Qui s’ha endut la botifarra d'abans? En aquest entrellat, es demana d'analitzar la situació, valorant alhora possibles respostes.

 "L'un per l'altre, la palla a l'era". No tan sols es tracta d'eradicar una pràctica execrable. Cal que tota la tropa de xupòpters beneficiaris del disbarat en qüestió, retornin el què ens han robat. Uns sous que mai no van meritar i, si els cou, que es gratin!. És el seu problema. Qui la fa, que la pagui, fins les darreres conseqüències. No és lícit pretendre el perdó del pecat amb un pegat. Què ho fa que es posposi -"sine die"- un judici ràpid amb els "serrells" de la suposada "herència de l'avi Florenci"?. La justícia no és igual per tothom. L'ombra de qui s' "auto-batejà" amb el sobrenom de "mare abadessa" és ben allargada. Quins pebrots!.