Els immigrants extutelats, estudien o treballen?

Un estudi de la UAB apunta que els joves migrants afronten la transició a l'edat adulta amb un nivell d'estudis més baix, però amb més experiència... Només un de cada cinc joves migrants tutelats acrediten un nivell d'estudis equivalent a la secundària o un grau mitjà de formació professional. Aquest és un dels factors que condicionen la seva inserció al món laboral, tot i que molts ja han treballat quan eren adolescents. Els joves migrants tutelats tenen més experiència laboral, però menys estudis que els que han nascut a Catalunya.

La majoria han fet PFI o formació bàsica, altres, formació no reglada amb certificat professional, també n’hi ha que han estudiat un cicle formatiu de grau mitjà i formació bàsica a l’escola d’adults.

L'ASJTET és una unitat de la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA). Ofereix als joves entre 16 i 21 atesos per la DGAIA, o que ho han estat, suport tècnic i educatiu en els àmbits d’habitatge, inserció laboral, suport psicològic i suport econòmic i jurídic, amb l’objectiu que assoleixin una plena inserció social i laboral en una situació d’autonomia i emancipació.

També té l’encàrrec de facilitar l’accés al seu expedient administratiu a les persones extutelades, quan ho sol·licitin, així com la gestió del Servei de recerca d’orígens biològics.

Els immigrants tutelats són infants i adolescents estrangers sense referents familiars. Aquest és un cas especial de desemparament, infants i adolescents estrangers que arriben a Catalunya sense referents familiars, i per als qui la DGAIA dedica un pla de protecció específic. La DGAIA és l'organisme que promou el benestar de la infància i l'adolescència en alt risc de marginació social amb l'objectiu de contribuir al seu desenvolupament personal. També exerceix la protecció i tutela dels infants i adolescents desemparats.

Els educadors i educadores socials sovint observem les dificultats que té l’alumnat tutelat en l’àmbit escolar i les diferències importants observades entre modalitats d’acolliment i en comparació amb la població general. En el cas d’un menor estranger sense referents familiars, l’infant aniria directament al centre d’acolliment. Ara bé, el termini d’estada del nen en un CRAE es pot allargar si existeix una proposta d’acollida en família aliena i no se li troba una família.

Hi ha un grup important de professionals que pensem que s’ha de prevenir que es puguin produir situacions de desemparament mitjançant mesures de suport a les famílies, ja siguin de caràcter material (prestacions econòmiques, habitatge, etc.) com de caire social i psicològic (orientació i assessorament, serveis per a infants, etc.), per ajudar als pares i mares en l’exercici de les seves funcions parentals i suplir així les mancances que eventualment puguin tenir.

Segons les dades recollides per la Sindicatura de Greuges, els adolescents i els infants de nacionalitat estrangera, són les categories socials que tenen una prevalença més elevada de les situacions de risc, un 3%, i també d’acabar amb un expedient de tutela, el 5% d’adolescents, i el 18% d’infants de nacionalitat estrangera.

És molt necessari conèixer i analitzar les principals característiques sociodemogràfiques dels infants i joves emigrats sols arribats a Catalunya per identificar els perfils més prevalents d’aquests nois i noies que permetin planificar els recursos i serveis més adequats a les seves necessitats. Cal tenir en consideració que més de la meitat dels infants i joves asseguren haver pagat diners per efectuar el viatge, quantificat al voltant de 3.000€. Més del 60% dels infants i joves entrevistats tenen almenys una experiència laboral en origen.

Els infants, adolescents i joves migrants sols són menors migrants no acompanyats, és a dir, emigren a un altre país sense un referent adult al país receptor.

Els infants, adolescents i joves migrants sols esdevenen un col·lectiu molt heterogeni, pel que fa a realitats, situacions i vivències personals i del procés migratori ben diferents.

Però cal dir que tenen alguns elements en comú, es troben en l’adolescència, tenen somnis i expectatives de millora de les seves condicions socioeconòmiques i la de les seves famílies.

Cerquen una millora de drets respecte als seus països d’origen, com el dret a l’educació, dret a la sanitat, etc.

És Europa, on aquesta migració s’inicià als anys vuitanta. A Catalunya comença a finals dels anys noranta amb joves procedents majoritàriament del Marroc. L’any 2000 van arribar d’altres països de l’Àfrica subsahariana (principalment del Senegal i de Gàmbia). Actualment, hi ha una diversitat de fins a setze països de procedència, tot i que majoritàriament provenen de la zona del Magreb.

Els educadors i educadores socials hem evidenciat la situació dels infants i adolescents estrangers que arriben a Catalunya sense referents familiars, concretament queixes sobre el procés de determinació de l’edat que han de passar, per la manca de garanties jurídiques i mèdiques de les proves, i per dèficits en l’exercici de la funció protectora per part de l’Administració a la fase d'atenció immediata. També els problemes relacionats amb l'atenció dels infants i adolescents estrangers immigrats no acompanyats i la sobreocupació dels centres d'acolliment que els atenen. Una sobreocupació que provoca greus dificultats per la intervenció educativa, amb ràtios d'infants per professional massa elevades que no permeten donar als infants i adolescents l'atenció individualitzada que necessiten. A banda de l’esgotament entre els professionals que treballen en aquestes condicions, sobrepassats en les seves funcions.

Amb la majoria d’edat, els infants i joves que han migrat sols a Catalunya sovint queden fora del sistema d’atenció i en situació precària. Hi ha persones i mitjans de comunicació que els anomenen amb l’acrònim MENA (menors estrangers no acompanyats) aquells infants i joves de menys de 18 anys que han migrat des del seu país d’origen fins a un altre i no estan sota la cura d’un adult. Aquest és un concepte que entitats de drets humans consideren que els deshumanitza i estigmatitza, els educadors i educadores socials ens referim com a infants i joves migrats sols.

Segons l’enquesta que publica anualment la Federació d'Entitats amb projectes i pisos assistits, la FEPA. (Federació d'Entitats amb Projectes i Pisos Assistits), a Catalunya, el 89% dels joves extutelats treballen, estudien o fan totes dues coses. Entre els més de 3.000 joves atesos per la xarxa d'entitats d'emancipació juvenil, un 85% són immigrants que van arribar sols. l al voltant de 13.000 menors no acompanyats han arribat a Catalunya des del 2018.

Els educadors i educadores socials sabem que quan s'acompanyen els itineraris d'emancipació i les persones joves gaudeixen d'oportunitats, les aprofiten en els seus projectes de vida. Hi ha un percentatge de joves que treballen i que mantenen la feina, malgrat que no es reconegui. El 84% dels menors migrants acollits en centres tutelats de la Generalitat han treballat i el 42% dels nascuts a Catalunya. Calen més recursos per poder fer una acollida en condicions, hem de pensar que si hi ha un acolliment correcte, tot resulta menys complex.

Les dificultats per accedir a l'habitatge, per independitzar-se i per trobar una feina qualificada un cop finalitzada la formació, provoca que molts joves hagin de compaginar feina i estudis. Un 22,% dels joves tutelats o extutelats treballa i estudia al mateix temps. Els joves compromesos amb el seu projecte de vida, han de lluitar amb les dificultats per emancipar-se. I també cal tenir en consideració que del total de persones ateses en programes d'acompanyament a l'emancipació, gairebé dues de cada deu no tenen cap ingrés ni és beneficiària de cap prestació econòmica.

Hi ha també una altra realitat que cal destacar, l’alumnat estranger no provoca el fracàs escolar, sinó que és el que més el pateix. No hi ha cap evidència (dades en mà) que la immigració provoqui el fracàs escolar i l’endarreriment educatiu a l’aula.

Els educadors i educadores socials sabem que depèn de l’enfocament pedagògic del centre educatiu que es garanteixi que la presència d’alumnat immigrant no determini les relacions ni l’aprenentatge de tots els alumnes.

“En cada nen hi ha un gran potencial però no tots tenen l’oportunitat de desenvolupar-lo. Les vides, les veus i els somnis de tots ells s’han de defensar. Costi el que costi”. Save The Children.

Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)