Personalitat

Atzar o interès?

Eix

Eix

Avui haig de parlar-vos d’un tema que malauradament comparteixo amb molts i moltes de vosaltres i ve a tall d’una persona que vaig conèixer que ha demostrat, arreu on va, ser un interessat.

Aquesta persona tenia un negoci a Barcelona, per motiu de l’atzar va aterrar a Cubelles, ràpidament es va postular a participar en diverses activitats, aquelles que li permetien els horaris del seu negoci, ubicat en un barri molt comercial de Barcelona.

Setmanalment rebia la seva visita on m’obsequiava amb una participació del modern birbí, amb l’objectiu de guanyar-se la nostra confiança, el seu interès era, desbancar al venedor del seu gremi, veí de Cubelles. Val a dir que vam comptar amb ell durant diversos anys i pels voltants de Nadal, se’ns girava molta feina, sumant números i euros.

Curiosament sempre va ser l’atzar el que va marcar la nostra relació.

Quan les coses van anar malament i no vaig tenir interès per ell, no podia fer-me jugar més, abans però va intentar que li col·loqués la filla a l’ajuntament, va desaparèixer sense donar més explicacions. He sabut que s’empara en prejudicis i sobretot en desinterès per justificar davant dels altres la seva pueril i interessada actuació.

Val a dir que mai vaig dubtar de la caducitat del seu compromís, sentint-lo parlar amb tanta fatxenderia demostrava sobradament el seu més que dubtós mecenatge. També haig de reconèixer que aquestes bestioles no venen soles i sempre s’acomboiava per sangoneres ben engiponades. 

I és que els erudits en benestar emocional recomanen realitzar activitats de cooperació i participació social. Això inclou el voluntariat, la incorporació a una associació o grup comunitari amb un determinat interès per la persona.

Parla el refranyer català que “l’amistat per interès, no dura, perquè no ho és”. Aquest refrany fa referència a les persones que fan amistat per algun interès ocult i que en el moment que les necessitem no les vagis a cercar.

Crec doncs que l’amistat és un concepte que pot ser entès en un sentit molt ampli. Podem afirmar doncs, que l’amistat fa dels amics unes persones privilegiades, les que prefereixen el  respecte, a la resta que no el valoren. Cal conèixer als amics i evitar així fer-nos amics de qualsevol, caldrà més aviat, cercar valors importants en les persones que ens ajuden a escollir. Cal tenir en consideració també, si no volem caure en el parany, el coneixement i els sentiments.

I és que l’amistat ens permet conèixer els altres d’una forma més intensa i concretament, ens permet conèixer-nos a nosaltres mateixos. I és la qualitat dels amics que tenim la mostra  evident de quin tipus de persones som, parla dels nostres interessos, dels nostres desigs i de les nostres pors, cal fer una bona tria.

Tots sabem que si algú és sincer i fidel, estarà al teu costat en els bons i en els moments difícils, t'ajudarà sense esperar res a canvi, quan t'acull mentre els altres et rebutgen, quan confia en tu i sobretot si actua d’una manera empàtica.

No tothom sap posar-se en el lloc dels altres, per egoisme, generant inestabilitat, problemes per relacionar-se i adaptar-se. Alguns poden patir un trastorn narcisista de la personalitat, estan més preocupats per ells i elles mateixos i no veuen més enllà. Són aquelles persones en les que les necessitats i les preocupacions dels altres no existeixen..

Sabem que un bon amic i amiga, restarà sempre al nostre costat, especialment quan les coses no vagin bé, perquè l'autèntica amistat es demostra en els moments difícils.

Si busquem en els textos dels savis antics, ens recordava Aristòtil, que l’amistat pot ser interessada, de plaer o veritable. Només l’amistat virtuosa i desinteressada és l’única que mereix de debò aquest nom. Aristòtil (Grècia, 384 aC - 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia, un dels grans pensadors de la Humanitat. La  lògica, el naturalisme i l’ètica van influenciar el pensament europeu durant gairebé 2.000 anys, fins el segle XVI.

Per ell, hi ha tres tipus d’amistat, la que està basada en la utilitat o l’interès, la basada en el gaudi, la de la colla i l’amistat perfecta, la virtuosa.

Personalment penso que l’amistat “útil” no es amistat, ens fa estar sempre cercant el benefici propi d’aquella persona quan l’amistat no tracta d’això. Els camins de la vida són plens de cruïlles, a voltes la pròpia vida ens porta a transformar les relacions en amistats i les amistats en relacions. Certament l’amistat per interès, no dura, perquè no ho és.

Per la xarxa he trobat el mot, benching que representa les falses relacions mantingudes per conveniència. Un fenomen basat en la manipulació i en fingir vincles emocionals allà on no n'hi han. El benching prové del terme bench, que significa “restar a la banqueta” o “ser el pla B”. És una tècnica per fer que relacions que no interessen es mantinguin al radar com un segon plat, senzillament representen allò de “por Interès te quiero Andrés”.

I és que, si parlem de comportament, aquest no esdevé un fenomen absolutament previsible, ni determinat, per tant la probabilitat ens ajuda a quantificar la possibilitat d'observar comportaments o característiques del comportament. Segons el diccionari la definició del mot interessat és el que es deixa portar massa per l'afany del profit, el calculador, l’egoista, el mercenari; parla d’ésser un pesseter, d’ésser una aranya i un cobdiciós insaciable.

En definitiva els amics per interès són aquells éssers, que únicament busquen aprofitar-se de la persona amb qui estan, l'únic que els interessa és, el que podran arribar a aconseguir d’una persona jugant amb els seus sentiments i fent-se passar per algú a qui els importa.

I és ara, personatge en qüestió, que tots i totes que hem compartit una coneixença interessada, que he constatat amb altres companys i companyes de viatge, que no has enganyat a ningú i molt menys decebut. Ans el contrari, et seguim considerant un fatxenda malgrat et continuïs arrossegant pel nostre poble, la ràbia vella no allarga la vida!

He tingut la necessitat de dedicar-te aquest escrit, per tots i totes els interessats i interessades que camineu per eixe món, que l’atzar us pagui amb la mateixa moneda.

I a tu, el que et desitjo és, molta sort pel proper 22 de desembre.

És en els moments difícils quan es reconeix als veritables amics. Els bons amics s’ajuden en moments bons i dolents. En malaltia i presó coneixeràs ton companyó.” Refranyer popular.

 

Joan Rodríguez i Serra és educador social

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara!


Últims articles publicats


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local