Espècies protegides

Protegim la nostra biodiversitat: torneu a posar els tancats a Ribes Roges

Protegim la nostra biodiversitat: torneu a posar els tancats a Ribes Roges. Arba Litoral

Protegim la nostra biodiversitat: torneu a posar els tancats a Ribes Roges. Arba Litoral

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Ens presentem: som quatre entitats les que sota signem el present article.

La Foixarda Vilanovina, entitat que participa molt activament a la campanya de preservació del Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), espècie protegida catalogada com a Vulnerable a l’extinció a Catalunya, a la platja de Ribes Roges.

Han estat persones de la nostra entitat les que més activament han participat en el seguiment biològic de l’espècie sobre el terreny, coordinant una recollida de dades exhaustiva, fruit de centenars d’hores de treball voluntari, en coordinació amb experts ornitòlegs, personal tècnic de l’ajuntament i la generalitat i agents rurals, que ha permès conèixer amb tot luxe de detalls quants nius hem tingut a la platja, quants d’ells han prosperat, quants pollets han nascut i quants han arribat a ser volanders.

ARBA litoral, dedicada a la recuperació del bosc autòcton del sistema litoral català, amb àmplia experiència en projectes de restauració d’ecosistemes a l’àmbit Penedès-Garraf.

APMA, entitat ecologista sense afany de lucre que denuncia i presenta alternatives a les contínues agressions ambientals que pateix la comarca, nascuda a Vilanova l'octubre de 1989.

L’Associació Veïnal de Ribes roges, que ha participat activament a la Xarxa de Voluntariat per a la protecció del Corriol camanegre.

I ho fem per explicar detalladament el perquè ens oposem a les últimes actuacions que l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha dut a terme a la platja de Ribes Roges, concretament a la zona on les darreres tres campanyes hi ha hagut la major concentració de nius de corriol (28 de 38, un 73,68% concretament del total de nius).

En primer lloc perquè no només tenim corriols a Ribes Roges. Aquest espai és sense dubte el de major biodiversitat de tot el nostre municipi, ja que serveix de refugi a multitud d’espècies d’ocells protegides residents, nidificants i en pas migratori (unes 200 aproximadament), com el còlit gris (Oenanthe oenanthe), el trist (Cisticola juncidis), el bitxac comú (Saxicola torquatus), l’esplugabous (Bubulcus ibis), el bitxac rogenc (Saxicola rubetra), la titella (Anthus pratensis) i un llarg etcètera d’espècies que fan d’aquest espai un valuós refugi de biodiversitat.

Aquí teniu el llistat d’espècies protegides del catàleg de fauna salvatge autòctona recentment aprovat pel Govern de la Generalitat (Cataleg-fauna-amenacada-Catalunya), amb presència contrastada en el moment de l’actuació de llaurat massiu, realitzada a la zona central de la platja de Ribes roges (tenim moltes observacions amb suport gràfic i geolocalització fetes les dues setmanes anteriors a la intervenció per observadores de La Foixarda i ornitòlegs experts i registrades als portals ebird i ornitho.cat):

Ciconiformes:
Esplugabous (Bubulcus Ibis)

Coraciformes:
Puput (Upupa epops)

Falconiformes:
Xoriguer (comú) (Falco tinnunculus)

Passeriformes:
Bitxac comú Saxicola rubicola
Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
Cuereta blanca (Motacilla alba)
Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
Pit-roig (Erithacus rubecula)
Titella (Anthus pratensis)
Trist (Cisticola juncidis)

La zona ha estat llaurada de forma desmesurada i indiscriminada, deixant l’espai sense gairebé vegetació, alterant greument l’ecosistema que era l'hàbitat de totes aquestes espècies. Una conseqüència evident ha estat la desaparició en ell, amb posterioritat a l’actuació, de la majoria d’espècies anteriors, molt probablement degut a l’afectació sobre la disponibilitat d’aliment (insectes i llavors de plantes) que aquesta ha pogut provocar en aquest espai.

Esplugabous (Bubulcus ibis), espècie protegida present a l’espai en el moment de l’actuació

Per això hem llençat consultes a Agents rurals i al Servei de Fauna i Flora de la Generalitat de Catalunya, ja que pensem que aquesta actuació podria ser fins i tot constitutiva de delicte, ja que segons allò establert a l’article 334 del Codi Penal, ho és la destrucció o alteració greu de l'hàbitat d’espècies protegides, i en aquest cas és perfectament demostrable la presència en el moment de l’actuació d’almenys 10 d’aquestes espècies.

Contínuament als mitjans de comunicació l’ajuntament es defensa al·legant que el llaurat de la sorra crea condicions favorables a la nidificació del corriol camanegre, una afirmació que ens sembla parcial i manipuladora.

El llaurat de la zona de sorra entre el cordó dunar i la vegetació humida del fons de platja, tal i com s’havia fet a les dues campanyes anteriors, ens sembla totalment justificat per tal d’afavorir la nidificació del corriol, però no li trobem cap sentit al que s’ha fet al fons de platja, fins al propi mur del passeig marítim, a on el sòl és fonamentalment argilós i el corriol no hi nidifica.

Els corriols nidifiquen tan a prop de l’aigua com poden, a la zona de transició entre la sorra i la vegetació de la reraduna, prop de petits arbustos, mai en una jonquera.

Ja fa setmanes que personal de l’ajuntament va retirar els tancats de pal i corda que s’havien instal·lat per a les campanyes de nidificació del corriol, i el divendres 18 de novembre vam observar que s’havia llaurat amb màquina pesant tot l’espai, respectant només algun jonc de grans dimensions i deixant algunes petites clapes amb vegetació. Vam poder constatar sobre el terreny que s’havien arrencat gran part dels joncs mitjans i petits que hi estaven creixent, algun petit tamariu que hi estava sortint i tota una zona de boga que s’havia consolidat a la zona més propera al mur del passeig.

No entenem la retirada d’aquests tancats, ja que havien permès la naturalització de l’espai i proporcionaven tranquil·litat i protecció a aquest hàbitat, que acull en diversos moments de l’any a almenys tres espècies catalogades com a vulnerables a l’extinció: el propi Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), com a zona d’alimentació i refugi, el còlit ros (Oenanthe hispanica) i el bitxac rogenc (Saxicola rubetra). El fet d’haver-los retirat va afavorir l’accés a l’espai amb maquinària pesant, i la conseqüent destrossa de la seva vegetació.

Femella de Còlit ros (Oenanthe hispanica), espècie vulnerable a l’extinció, fotografiada a l’espai llaurat l’abril de 2022

Aquests tancats, amb l’afegit d’altres tancats dinàmics, han format part d’un model de gestió de la preservació de la nidificació del Corriol camanegre, a la platja de Ribes Roges, que s’ha demostrat exitós les dues passades campanyes. D’aquí la nostra perplexitat davant la seva retirada sine die, ja que ens sembla un pas endarrere preocupant que no ens podem permetre.

Voldríem saber qui concretament ha ordenat aquesta retirada, i sota quins criteris tècnics s’ha fet. Si el motiu és que s’havien de legalitzar davant del Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, argument amb el qual se’ns justifica la seva retirada, no entenem perquè no s’ha demanat la seva legalització ja fa mesos o perquè no se’ns concreta si aquesta serà demanada. Tampoc entenem perquè no es van incloure al pla d’usos de la platja, recentment actualitzat.

Sempre que nosaltres hem parlat amb personal tècnic del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya al respecte, aquest s’ha mostrat favorable, no només al manteniment d’aquests tancats, sinó també a la seva ampliació a altres sectors més al sud de la platja, com l’espai proper a la passera d’accés a l’espigó de Pasifae, on el corriol ha nidificat recurrentment les tres darreres temporades.

Per això també hem enviat consulta al Servei de Costes de la Generalitat per esbrinar quan i qui va demanar la seva retirada.

Al propi informe INF_043_221027_Informe final temporada corriol 2022_ET sobre ACTUACIONS DE GESTIÓ I CONSERVACIÓ I RESULTATS BIOLÒGICS DEL CORRIOL CAMANEGRE (Charadrius alexandrinus) A LA PLATJA DE RIBES ROGES DE VILANOVA I LA GELTRÚ. Temporada de nidificació 2022, elaborat per personal tècnic de la regidoria de medi ambient podem llegir el següent paràgraf (Pàg. 18):

“Per a la temporada 2023, es veu adient, ateses les consideracions de Costes, incloure els tancats per a la protecció del Corriol Camanegre en “l’Autorització de l’ocupació anual dels serveis de temporada en domini públic marítimo-terrestre”.”

Al mateix informe i a la mateixa pàgina podem també llegir textualment que “Altrament cal garantir una continuïtat i/o proximitat a d’altres espais, preferiblement tancats segurs per a l’alimentació dels pollets, que es troben en estat vulnerable”.

Els tancats permanents del fons de la platja han fet aquesta funció, un altre motiu que justifica la seva reposició tan aviat com sigui possible, tenint en compte que la temporada de nidificació comença el mes de març.

També ens preocupa la manca de protecció del cordó dunar de la platja, pel paper que aquest cordó juga com a element de protecció de la platja davant de la pujada del nivell del mar i dels fenòmens meteorològics extrems.

Ens hem ofert a col·laborar com a entitats a la seva restauració, oferint recursos voluntaris per retirar flora al·lòctona i plantar-ne d’autòctona que consolidi la duna, i no entenem perquè se’ns diu que no es pot delimitar la zona d’alguna manera per protegir-la, ja que un element clau en la restauració d’un sistema dunar és restringir-hi l’accés per tal d’evitar la seva erosió, donada la seva fragilitat. Tampoc perquè no es vol plantar vegetació per consolidar la duna.

Se’ns transmet que l’objectiu de treure la vegetació d’aquella zona afavorirà l’establiment del corriol en ella, argument també absolutament insostenible tenint en compte que és un espai que en època de nidificació és ocupat massivament per gavians argentats (Larus michahellis), que depreden ous i pollets de corriol.

A tall d’exemple i com es pot observar a la imatge següent, extreta de l’informe de la companya elaborat pel Servei de Medi Ambient del consistori, la temporada passada, de 15 nius detectats a la temporada de nidificació, només 1 va estar ubicat en aquesta zona, al seu extrem sud, mentre que 10 nius estaven ubicats a la zona de la qual s’han retirat els tancats.

Com es pot observar a la taula següent, elaborada per La Foixarda, les dades recollides des del 2020 ens indiquen que 28 dels 38 nius de corriol camanegre que hem tingut a Ribes Roges s’han ubicat en aquest sector de platja (Sector central, a la taula):

A les campanyes de 2020 i 2021 no vam tenir cap niu ubicat a la zona dunar.

Sembla clar, a jutjar per les declaracions públiques de l’equip de govern de Vilanova i la Geltrú, el seu compromís públic amb els ODS, que inclouen els de Conservar i utilitzar de forma sostenible els oceans, mars i recursos marins per a un desenvolupament sostenible, i  protegir, restaurar i promoure l'ús sostenible dels ecosistemes terrestres, gestionar els boscos de manera sostenible, combatre la desertificació, i detenir i revertir la degradació de la terra i detenir la pèrdua de la biodiversitat.

Prendre les decisions polítiques necessàries per preservar el Corriol a les nostres platges seria la demostració fefaent d’aquest compromís. Com comentàvem abans, en una situació tan crítica com l’actual no ens podem permetre passes enrere. A més, la catalogació de l’espècie com a vulnerable obligarà a complir rigorosament amb els plans de conservació que la Generalitat hauria de publicar en breu, segons ens ha transmès personal tècnic que està participant a la seva elaboració.

Donem per descomptat que es mantindrà la prohibició d’accés amb gossos a la zona de nidificació de la platja, entre la passera de Pasífae i el dic de Ponent, a partir del 1 de març, via decret d’alcaldia si l’ordenança de platges no arriba a temps. No fer-ho condemnaria sense dubte el corriol a la desaparició de Ribes Roges.

I tot plegat no només per preservar el Corriol. El Corriol és una bandera, ja que obliga a preservar l’ecosistema a on nidifica. I la naturalització de la platja de Ribes Roges és absolutament necessària si volem evitar la seva regressió, fet que podria portar a perdre un dels principals atractius de la nostra vila, així com un dels motors de la seva economia.

De fet, tant per protegir la fauna com conservar el litoral davant l’erosió marina, és fonamental gestionar correctament la vegetació d’aquest espai natural.

Afegim que en aquest espai s’ubiquen dos hàbitats considerats d'interès prioritari segons la directiva 95 de la UE, i que tots dos han sigut devastats per la maquinària:

Pradells de salicòrnia (Codi 1320)
Jonqueres i herbassars inundables (Codi 1410)

https://www.miteco.gob.es/.../rn_pres_const_listas_ref... :

Els prats que ocupen la Platja de Ribes Roges  es poden dividir en dos hàbitats clarament diferenciats i visibles en aquest plànol:

L’àrea en groc, més exposada al mar, correspon a pradells esparsos on hi viu la Salicornia europaea amb altres petites herbes adaptades a la sal. És en aquesta àrea on nidifiquen i reposen aus marines protegides com el corriol camanegre i la gavina corsa.

L’àrea en verd correspon a l’herbassar humit, on s’ha fet la llaurada que denunciem, una formació molt més densa amb joncs, bogues i gramínies. Aquest hàbitat alberga passeriformes, ocells de les espigues, no pas aus marines corredores.

Haber llaurat aquest sòl humit afavorirà la proliferació d’espècies anuals exòtiques com Xanthium strumatium en detriment de plantes d’interès natural  dels pradells halòfits com ara  Salicornia europaea, Lotus creticus, Polygonum maritimun, Cakile maritima, i de l’herbassar inundable com ara Juncus maritimus, Thypha latifolia o Tamarix gallica.

Tot i que petites aclarides poden afavorir l’aparició de pradells esparsos, i per tant d’ocells marins, aquestes comunitats vegetals tan sensibles mai no s’haurien de llaurar ni trepitjar amb maquinària pesants. A més, les aclarides manuals s’haurien de fer a sòls sorrencs adequats, no pas al més fèrtil sòl de l’aiguamoll, on sempre la regeneració donarà lloc a un herbassar dens, no pas un pradell marí.

Si es vol conservar aquesta vegetació nomès es pot fer protegint-la amb tancats de pal i corda que hi impedeixin l’accés a les persones, permetent que es puguin regenerar de forma natural.

A mode de conclusió, reiterar que a la pregunta de si s’han sol·licitat els permisos per tornar a ubicar els tancats, se’ns respón amb evasives, fet que ens fa pensar que no s’ha fet aquest tràmit, i que en realitat la seva retirada respón més aviat a la voluntat política de reduir l’espai protegit i naturalitzat a la platja, donant resposta a la demanda de sectors que segueixen entenent la platja amb un model caduc, que hi veuen la presència del corriol i la seva naturalització com un problema.

Massa vegades, per part de personal de l’ajuntament, se’ns rebaten molts dels arguments tècnics mediambientals abans  detallats amb la frase “cal compatibilitzar usos a la platja”, o “estem parlant d’una platja urbana”, com si el model de futur que alguns tenen al cap fos el de la platja impoluta de platja fina des de la vora de l’aigua fins al mur del passeig marítim, plena a vessar de tovalloles i banyistes. Model Benidorm, anys 70. El tuit a on l’ajuntament argumenta que "l'actuació a Ribes Roges estava prevista en el pla de condicionament de platges per fer compatibles l'esbarjo i la protecció del corriol camanegre" ens preocupa enormement en aquest sentit.

Les dades indiquen que s’està produint un important declivi de l’espècie a les nostres platges. A tall d’exemple, la taula següent, elaborada per La Foixarda, recull l’evolució de la nidificació del corriol camanegre a la Platja de Ribes roges les tres darreres temporades:

Els volanders son els pollets que sobreviuen i arriben a volar, dels quals aproximadament i segons els experts, només el 20% sobreviu al primer any de vida. De 21 volanders el 2021 hem passat a 10 el 2022, dels quals estadísticament només 2 arribaran a adults. Insuficient per mantenir la població i revertir el seu estatus de conservació. Pensem que calen actuacions més decidides, i esperem que el pla de conservació de l’espècie, que en breu hauria de publicar la Generalitat de Catalunya pel fet d’haver canviat l’estatus del corriol a Vulnerable a l’extinció, ajudi a unificar criteris tècnics respecte a com actuar a les zones de nidificació.

A la taula següent, elaborada a partir de dades publicades per Gepec-EDC i les de la Foixarda, podem observar la tendència evolutiva de l’èxit biològic del corriol camanegre al nostre entorn més immediat:

En ella podem observar que l’evolució és en general força negativa, amb una disminució de volanders de 44 el 2021 a 35 el 2022, un 20% menys aproximadament.

Potser caldria que els nostres responsables polítics s’informin una mica més, que llegeixin algun dels innumerables informes científics que ens avisen que cal naturalitzar les platges, que el nivell del mar està pujant, que els fenòmens meteorològics seran cada cop més extrems i agressius al litoral, i que la pèrdua de biodiversitat augmenta la transmissió de patògens, afecta la nostra salut i pot provocar malalties i pandèmies.

Ens creiem el segell Biosphere del que presumim a Ribes roges, amb bandera i tot, o és simplement greenwashing? Afrontem una crisi climàtica sense precedents i necessitem responsables polítics a l’alçada de les circumstàncies. El medi ambient no pot ser un mer apèndix de la regidoria d’urbanisme, i la d’Espai públic no pot anar tallant arbres i destruint vegetació a tort i a dret. Us heu plantejat el CO2 que ja no absorbirà tota aquesta vegetació? Cal contemplar el criteri mediambiental a totes les nostres actuacions, si volem evitar el desastre. Necessitem menys logos i propaganda i més compromís real i criteri mediambiental a la gestió pública.

Afortunadament, la platja és prou gran com per compatibilitzar usos, i la seva naturalització no només no va contra ningú sinó que pot també constituir un atractiu turístic de primer ordre, ja que poques platges urbanes ofereixen la possibilitat de gaudir de la biodiversitat de la que gaudeix Ribes Roges. El turisme ornitològic i de natura en general no fa més que créixer, mentre que l’insostenible model de platja dura estrictament urbana va de baixa. Bàsicament perquè és incompatible amb els impactes de l’actual crisi climàtica, com demostra la preocupant regressió de platges de municipis veïns com Sitges o Calafell.

Per tot plegat, volem que aquests tancats es tornin a ubicar a on eren, en un termini de temps el més curt possible i amb caràcter permanent, ja que cada dia que no hi siguin anirà en contra de la recuperació de l’espai danyat.

El propi regidor de Medi Ambient, Xavier Serra, va admetre públicament que la llaurada havia estat “més profunda” que altres anys perquè “s’ha fet servir un tractor diferent i perquè la intervenció encara no ha acabat”.

Sobre la retirada dels tancats, Serra ha explicat que des del Departament de Costes els han dit que no tenen permís per col·locar-los, “però quan ens el donin, tornarem a delimitar la zona”. Tampoc ens consta, insistim, que els requerissin retirar-los.

Emplacem doncs a l’ajuntament de Vilanova i la Geltrú a fer públic el seu compromís de tornar a ubicar els tancats, i que ja ha fet la corresponent sol·licitud de permís al Departament de Costes.

Mentre no ho faci seguirem mobilitzant-nos i lluitant, per defensar el nostre futur, molt especialment el de infants i joves, cada cop més fosc a causa de la nostra acció irresponsable.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local