Ni ‘mares gestants’ ni ‘progenitors’

Moltes han estat les crítiques a la Llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI coneguda com a “Llei trans”, un nou avenç en drets socials i igualtat que ens ha de fer sentir orgullosos com a societat.

En una societat democràtica madura cal el debat i la confrontació d'idees des de la informació i l'esperit constructiu.

Per debatre cal que hi hagi una altra part que expressi dubtes, sol·liciti més informació o argumenti punts de vista diferents que no la converteixen pas en transfoba. Ara bé, debatre no és dir la primera cosa que ens passa pel cap o faltar al respecte.

Al meu entendre aquestes premisses tan necessàries han estat desterrades per alguns sectors del debat social i mediàtic per carregar contra un col·lectiu vulnerable al que alguns volen privar de drets i per tant negar-ne l'existència.

Aquesta llei suposa un gran pas per a una igualtat efectiva prohibint les teràpies de conversió, garanteix lesbianes, bisexuals i les persones trans amb capacitat de gestar l'accés a tècniques de reproducció assistida reconeixent la filiació de fills de lesbianes i bisexuals sense necessitat que estiguin casades.

És lamentable veure com s'intenta menyscabar la llei de manera irada i sense cap fonament amb l'afirmació: "ni mares gestants ni progenitors, som mares i punt". És important assenyalar que els nous termes inclosos a la llei no modifiquen les circumstàncies familiars més tradicionals, sinó que suposen una ampliació del reconeixement legal de realitats familiars que abans no eren reconegudes.

Incloure els termes de "mare gestant" i "progenitor" a la llei evita la necessitat de tràmits d'adopció ja que aquestes persones poden ser reconegudes legalment com a pares o mares sense la necessitat d'un procés d'adopció separat.

En el cas d'una parella de dones en què una d’elles dóna a llum un fill mitjançant  inseminació artificial, la persona que no va donar a llum, fins ara havia de passar per un procés d'adopció per ser legalment reconeguda també com a mare. Això  pot ser un procés costós, complicat i pot causar greus problemes legals si passa alguna cosa a la mare biològica.

Tot i això, si la llei inclou els termes de "maregestant" i "progenitor", la persona que no va donar a llum podria ser reconeguda legalment com la mare del nen sense la necessitat d'un procés d'adopció separat. Això simplifica el procés i garanteix que les dues mares tinguin els mateixos drets i responsabilitats legals en relació amb el seu fill.

A més, incloure aquests termes a la llei també evita la necessitat de tràmits d'adopció a la parella d'una persona trans quan dóna a llum.

La nova Llei a més d'evitar la necessitat de tràmits d'adopció, garanteix la igualtat de drets i oportunitats a tots i cadascun de nosaltres suposant un avenç  imprescindible a l'hora de reflectir la diversitat de la nostra societat, de les persones i de les famílies .

En conclusió, un gran avenç per reduir la discriminació, l'estigma i garantir la igualtat de drets i de proteccions legals per a totes les persones amb responsabilitats parentals.

Avenços que ja van dur a terme països com Dinamarca (2014), Malta (2015), Irlanda (2015), Noruega (2016), Portugal (2018)…

És important continuar promovent un debat constructiu i amb prou informació per seguir avançant cap a una societat més igualitària i justa com ha demostrat ser la nostra, sent un dels primers països a nivell mundial a reconèixer les unions del mateix sexe l´any 2015.

Oscar Blasco Martínez
Portaveu de la Federació Xarxa Vendrellenca