Cada gota compta per dos

Sònia Poch. Eix

Sònia Poch. Eix

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Israel és el país per excel·lència en matèria d’aprofitament d’aigua. El seu lema és utilitzar cada gota d’aigua dues vegades.  Actualment el 90% de l’aigua residual del país es tractada i reutilitzada i després aprofitada majoritàriament en el sector agrícola. Són un gran exemple en com la innovació i el sanejament pot aconseguir objectius nacionals estratègics. La seva estratègia política de l’aigua va acompanyada de factors determinants molt característics de la seva zona geogràfica, com és  l'escassetat d’aigua. De fet, Plató ja ho deia al 329 A.C, l'escassetat és la mare de la invenció i ha fet desenvolupar grans tecnologies tant a nivell d’època antiga amb les colossals infraestructures com els aqüeductes romans o la cisterna de l’antiga Constantinoble o com en les últimes dècades en què el país s’ha convertit en exportador de tecnologia aplicada a l’aigua arreu del món.

Hi ha dos motors que han de treballar plegats per fer caminar un país de forma positiva, una és la voluntat i la segona la capacitat política per efectuar els canvis necessari al país. Catalunya neda fent cercles perquè es dessagna econòmicament i l’etern abandó de tot el que no és Àrea Metropolitana de Barcelona, ja sigui en matèria agrícola o natural, no dóna esperances de canvi o de que s escoltin els reclams de la comunitat científica o dels països que ens poden servir com exemple. Però no ens podem fer trampes al solitari, ja no som un estat i hem d’acceptar això per ser capaços de reinventar-nos novament.

Catalunya és una peça més del “Frankenstein” Espanyol. Estem fagocitats per un estat que tot i que porta el carnet europeu i tenir al davant dels nassos un panorama desolador amb una península cada cop més àrida, amb una distribució desigual de les pluges, les baixes o inestables precipitacions al llarg de l’any, no acaba per implementar mesures a mitjà i llarg termini per anar adaptant-nos a la nova realitat. No ho té previst a dia d’avui. Cap política de l’aigua a gran escala, bé si,  només experiments aquí o allà però mai una voluntat clara de suport a la innovació per tirar endavant un país i salvar-lo de les inclemències del medi ambient que no pararan. Per si algú encara no se n'havia adonat,  la climatologia és una de les coses que no podem controlar o manipular com si fóssim en un restaurant de carta.

Posant una mica de dades al que ens referim quan parlem de que no existeix una política a mitjà o llarg termini, sinó a curt, és que en l’actualitat, l’aigua de les depuradores no surt prou depurada de les EDARS i es deixa per mantenir els mínims de cabal biològic dels rius o rierols on s’aboquen. No hi ha res ara mateix que posi sobre la taula la necessitat de fer servir una part d’aquesta aigua, que no es pot reutilitzar ni per netejar contenidors o en el rec en l’agricultura de tronc. La qualitat de l’aigua que surt ara mateix de les EDARS, la majoria no es pot utilitzar ni per netejar contenidors de les deixalles perquè no és prou depurada. Quantes de les depuradores disposen d’ERA’s per obtenir un nivell molt més depurat? Moltes de les depuradores dels pobles petits del Penedès, encara que volguessin, no hi ha prou cabal per pensar com utilitzar-la però en depuradores grans com l’EDAR de Vilafranca si.

Avui en dia, tenim zones de vinya a la Vegueria del Penedès que no arriben als mínims d’aigua per fer sobreviure els ceps. Els tècnics els diuen que canvien de conreu però resulta que el després del cep no hi ha res que sigui capaç de sobreviure amb els nivells mínims de subsistència d’aigua actuals. Hem de ser valents i apostar per la supervivència futura d’aquests conreus aprofitant tots els recursos que tenim i que no aprofitem. Si els hebreus han fet florir el desert del Negev amb tecnologia perquè no apostem en un projecte comú, com si la Vegueria del Penedès i la seva xarxa tecnològica, empresarial, científica medio-ambiental i política fos més nacional que la pròpia paraula expressa i donem exemple de que els canvis els podem fer de petits a grans i que l’efecte papallona pot sacsejar la península.

Sònia Poch
Regidora d’Impulsem el Penedès a Mediona

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local