Obituari

Carta a l'avi més 'guapu'

Retrat de Marc Alvaro. José Luis Fuentetaja

Retrat de Marc Alvaro. José Luis Fuentetaja

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Sempre entre la Geltrú i el Centre Vila. Poc més enllà de Vilanova havia viatjat, sinó era per fer teatre. President del Foment Vilanoví, del Rossegall, dels primers Pabordes, el primer Patge Eliseu... L'avi de la Heidi que em deia quan jo era petita. El capellà de La ferida lluminosa, el Sebastià, el Don Juan Tenorio, el Manelic i no sé quants personatges més! Però, sobretot, estem aquí per acomiadar el que va ser fill, germà, marit, cunyat, gendre, pare, tiet, 'onclu', cosí, veí, avi i besavi. Qui no coneixia o no havia sentit a parlar del nostre avi... del meu Avi.

Qui em coneix o el coneixia a ell, sap del vincle que teníem. Les converses que havíem compartit, els passejos, les cures, com havíem après l'un de l'altre... les obres de teatre que havíem intercanviat, les discussions, els mals humors i les abraçades. Recordo, especialment, les abraçades post covid, les carícies, els mimus i els t'estimo d'aquests últims dies.

Amant de la música, grans ballarins amb la iaia i apassionat del teatre. Recordem-lo dalt d'un escenari, així és com a ell li agradaria.

Cabell blanc i bigoti negre. Mans plenes de pintura. La primera Vespa que recordo, la Vespa blava, la del meu avi, anant a la platja amb la iaia. Tot de blanc a l'estiu i 'entrajat' a l'hivern.

De família humil i treballadora. Presumit com ell sol, un 'galán' com el 'Gargable' (Clark Gable, per qui no conegui l'espanglish del meu avi).

Sempre passejant per la seva rambla, la Rambla de Vilanova.

- Aquell senyor que va per la Rambla, tan xulo i elegant, és el teu avi?

El carrer St. Gregori, ja fa anys que no és el mateix sense la iaia, fa anys que no té color, avui és gris. S'apaguen els focus, has fet mutis pel lateral i 'Cal Cebeta' abaixa el teló. Avui, ens acomiadem d'un artista, valent i emprenedor, que ha format part de la història de Vilanova i de la nostra història.

Inconscient del pas del anys fins fa 4 dies, sempre jove.

Des d'allà a on sigui, el recordo cridant aquest petit fragment de 'Terra Baixa' d'Àngel Guimerà:

- Lluny de la terra baixa! Fora tothom! Aparteu-se! He mort el llop! He mort el llop! He mort el llop!

Descansa en pau i no tinguis por, avui, l'acte final s'ha fet realitat. Diuen, que ningú mor mentre sigui recordat, i tu ho seràs, no tinguis por.

Marxa tranquil, no ha quedat res pendent entre nosaltres.

Fes un petó a la iaia de part nostra. T'estimo avi, ja ho saps, però no ho oblidis mai.

 

La teva neta

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local