Avui parlem de la por a l’abandonament...

Aquest tema sorgeix d’un taller entre alumnes en pràctiques i persones amb diferents mancances socials, educatives i econòmiques. En aquest, tot i fent una dinàmica emprant algunes emocions com a fil conductor, va emergir una por fruit de l’abandonament, una ferida emocional molt arrelada i que pot afectar d’una manera molt important a la vida de les persones.

La por a l’abandonament afecta a algú que està desemparat, sense protecció. Es produeix quan les necessitats bàsiques de l’infant o adolescent (físiques, socials o psicològiques) no són ateses de manera temporal o permanent, com ara l’alimentació, la higiene, l’atenció mèdica, l’educació, el vestit, la vigilància, la seguretat…

Els educadors i educadores sabem que la manca d’afecte, companyia o suport emocional marquen molt i provoquen que la persona que la pateix estigui sempre a l’aguait de no ser abandonada i al mateix temps provoca una extrema por a la soledat.

Hi ha qui pateix una dependència emocional, sovint veuen caure totes les seves relacions, abans però esdevenen massa tolerants per evitar quedar-se sols. A voltes solen tenir una relació rere una altra per por a la soledat.

Ens hem trobat en alguns casos que prefereixen avançar-se i prenen la iniciativa d’abandonar, un mecanisme de defensa per evitar patir el dolor de l’abandonament.

També hem pogut observar que aquesta por a l'abandonament té l’origen en situacions viscudes en la infància, com per exemple la pèrdua dels pares, avis, germà o germana...

També en aquells casos on hi han pares sobreprotectors, altres on la seva parella va davant de la resta i també degut a algun problema amb l’embaràs, entre d’altres. Els infants que manifesten aquesta por de ser abandonats en l’etapa adulta tenen problemes de convivència i un sentiment negatiu que els acompanya durant tota la seva vida.

Quan parlem de la dependència emocional podem dir que es manifesta amb símptomes com la necessitat excessiva d’aprovació, la por a l’abandonament i la manca d’autonomia en les relacions.

Els professionals defensen un tractament amb teràpies com la psicoteràpia cognitiva-conductual, la teràpia de parella i la promoció de l’autoestima. Una intervenció en les edats primerenques ajuda a la presa de consciència i al treball psicològic.

I és que podem definir set símptomes de la dependència emocional, com la recerca constant d’aprovació, amb una dependència emocional i una recerca constant de l’aprovació dels altres. En la por a l’abandonament, hi ha una por molt gran al rebuig i a l’abandonament, fins i tot condueix a evitar la separació dels més propers.

Una manca d’autonomia, una codependència i una dificultat per prendre decisions, amb greus problemes per l’opinió i orientació dels altres.

El sacrifici personal, avantposant les necessitats dels altres per sobre de les pròpies.

Una forta inestabilitat emocional en absència de l’altre, amb ansietat, tristor i buit emocional per la falta de la parella, amic o familiar.

Una idealització de la parella i d’aquells de qui depèn emocionalment, per a ells i elles esdevenen indispensables.

Podem observar també una incapacitat per establir límits saludables en les relacions. La persona es veu obligada a complaure constantment als altres.

Els educadors i educadores socials veiem que en ocasions un dels progenitors abandona l’habitatge familiar. Això esdevé una crisi de convivència. En l’abandonament, l’habitatge perd la condició de familiar.

La por està present en la vida de tota persona. Provoca com a conseqüència una emoció molt intensa que paralitza i bloqueja. Cal un intens treball amb exercicis i dinàmiques que ajudaran a desfer-se de les pors. La por és també una de les emocions més bàsiques de l’ésser humà, fonamental per a la supervivència. La por és la reacció que es produeix davant d’un perill imminent, qualsevol cosa o situació pot provocar por en una persona. De fet, la por està present en totes les cultures.

Resumint, la por ens paralitza i ens permet fixar la nostra atenció en l’estímul que la desencadena. També podem afirmar que és una emoció desagradable i que implica viure amb preocupació, bloqueig emocional, ens limita i ens pot fer perdre el control de les situacions.

També la trobem en aquella persona que ha patit una infidelitat, perd la confiança, pels educadors i educadores creiem que la confiança es pot recuperar, amb molt d’ esforç i voluntat.

Les fonts d’informació que utilitza la ment per decidir quines situacions poden ser perilloses són dues: l’instint i les experiències passades. Hem de tenir en consideració que sempre que vivim una experiència, la guardem en la nostra memòria. Quan és el cas que aquesta experiència ens ha set dolorosa sempre en la nostra ment restarà present i ens avisarà.

Massa vegades vivim relacions equivocades, massa vegades ens quedem en elles i massa vegades ens hem sentit traïts, rebutjats i abandonats per persones en què confiàvem i estimàvem. Cal pensar doncs que les relacions mai han estat la causa del nostre patiment, el que clarament ha provocat en nosaltres aquest patiment és la nostra manera personal d’entendre el que és el rebuig i l’abandonament.

“I tu em demanaves perdó a mi per haver fugit. Vas plorar i vas donar les teves raons. Potser jo puc plorar i donar les meves raons? Els diré simplement que estimava. Quan vaig veure que t'allunyes vaig deixar de veure, de sentir, només pensava que te n'anaves. Només pensava que el meu amor se n'anava i només volia estar-hi. (...) Digues-me, quants vas estimar després d'ell? a un? deu? algun? ningú? Et van fer un petó amb els seus llavis, et van tocar amb les mans, vas cridar el seu nom en la foscor i ja sols et va fer retrets i li vas implorar perdó a la seva memòria?” Text estret de la pel·lícula Cleòpatra, la reina del Nil, dirigida por Joseph L. Mankiewicz i protagonitzada per Elizabeth Taylor.

Joan Rodríguez i Serra és educador social, (joanr.educadorsocial@gmail.com)