La dependència provoca massa patiment...

Arran de la troballa dels cossos sense vida de dos germans es torna a reobrir un debat que sovint afecta massa persones i que no ens pot deixar indiferents.

Francesc, un dels dos germans, trobat mort a casa seva, patia una malaltia degenerativa i era dependent. La cura d’aquest era a càrrec del seu germà Moisès.

Si ens referim a l’atenció a les persones, els educadors i educadores socials tenim en compte tres aspectes: un de biològic, que es refereix a l’organisme, un de psicològic que inclou totes les funcions cognitives, la personalitat, la intel·ligència emocional i un darrer de social que fa referència a la família, els amics i el propi entorn.

Segons la definició oficial inicial que defensa l'OMS la salut és un estat de complet benestar físic, psíquic (mental) i social, i no solament l'absència d'afeccions o malalties. El problema rau quan aquesta salut es veu afectada per una o diverses patologies que provoquen en el o en la malalta el trencament de la seva autonomia.

És aquí on neix el concepte de dependència, un estat de caràcter permanent que afecta les persones, per raons diferents, com per exemple l'edat, una malaltia o una discapacitat.

D’altres, relacionades amb la manca i la pèrdua d'autonomia física, mental, intel·lectual i sensorial, necessiten l'atenció d'una altra persona i importants ajudes per fer les activitats bàsiques de la vida diària.

Algunes qüestions que apareixen lligades al desenvolupament del procés de dependència són, les obsessions, altres conseqüències negatives, com el consum d’alcohol i d’altres drogues, que afecten les relacions, la família i amics.

Pot afectar també els estudis o el treball, a l’estat d’ànim, la irritabilitat, les actituds defensives, la perduda de l’autoestima, els sentiments de culpa, de vergonya, els fracassos, la impotència, la depressió, la desesperança, entre d’altres. Poden aparèixer, també, alguns trastorns alimentaris, insomni, fatiga, hipertensió, una manca de control, una negació del problema.

La tasca de cuidar una persona estimada comporta haver de fer esforços físics, mentals i d’organització del dia a dia, i també fer-se càrrec del projecte vital de la persona cuidadora.

Les persones cuidadores tenen dret a ser reconegudes com a membres molt importants de la societat. La seva tasca desinteressada té un valor social i econòmic sovint intangible i ocult, mesurat per hores de dedicació o projectes personals aparcats o renunciats.

Aquesta esdevé una dedicació majoritàriament prestada per dones del propi entorn familiar, que cuiden o van cuidar els seus fills i ara cuiden també els seus pares, la seva parella o qualsevol altre familiar.

Pel que fa a aquestes persones és molt important fomentar la pròpia auto-cura, han de ser conscients de la importància de tenir cura també de si mateixes, i que aprenguin a fer-ho seguint els consells de professionals experts.

Sabem que el seu propi benestar, com el de la persona a la qual cuiden, dependrà en bona part d’aquestes coses.

Cal també formar-se i capacitar-se per a la cura, solen aparèixer molts dubtes i massa incerteses sobre què hem de fer i la manera com hem d’actuar. Caldrà doncs rebre formació i informació concreta, específica sobre la malaltia i aprendre a gestionar situacions força complexes en el dia a dia.

Els educadors i educadores socials sabem que hem d’oferir informació sobre els recursos disponibles. Massa vegades, les persones cuidadores d’un familiar no es beneficien dels recursos socials, ni d’altre tipus de recursos, perquè no són conscients de la seva existència o no saben com accedir-hi.

També hem de ser coneixedors que a voltes s’experimenten sentiments negatius quan veuen el seu familiar malalt, els seus pensaments són inacceptables i poden experimentar emocions negatives envers la persona malalta.

És necessari treballar en les conseqüències negatives per la salut mental de la persona cuidadora, cal que coneguem i acceptem els sentiments derivats d’una situació tan complexa i desconcertant, és necessari aprendre a identificar-los i gestionar-los.

També s’ha d’aprendre a relativitzar, a voltes caldrà posar límits a les demandes excessives, no cal sentir-se obligat a atendre totes les demandes ni assumir més responsabilitats i, per tant, no ens ha de fer por demanar ajuda.

Cal poder expressar els nostres sentiments i és important dedicar-se temps, evitar els sentiments de culpa, treballar amb l’objectiu de reduir els nivells d’estrès i esgotament físic, mental i emocional.

És bo permetre’s equivocar-se, a voltes s’han d’abordar situacions complicades i canviants, caldrà prendre multitud de decisions que acostumen a ser difícils.

En els casos dels cuidadors de gent gran, persones amb malalties neuro-degeneratives i dependents en general, poden arribar a patir un intens desgast físic i emocional que sovint condueix a greus problemes de salut, és el que es coneix com la síndrome de cuidador. 

Massa vegades els cuidadors i les cuidadores es troben amb la responsabilitat de cobrir gairebé totes les necessitats de l’altra persona, sobretot quan els cuidadors pateixen un deteriorament gradual. L’estrès causat per aquesta situació pot conduir a un alt grau de frustració i provocar un estat de depressió severa.

Segons les darreres estadístiques publicades, fins al 85% dels cuidadors poden desenvolupar la síndrome del cuidador. Alguns dels símptomes més observats són, la depressió, l’ansietat, l’esgotament físic constant, els problemes per dormir, les migranyes, les dificultats per concentrar-se, la disminució i l’abandonament d’activitats d’oci i de les seves relacions socials.

Hi ha també els problemes d’alimentació, com la bulímia, o la pèrdua de gana…, els problemes amb l’alcohol i les drogues, els descuits en la higiene personal, la irritabilitat i la indefensió.

“No volem amagar, sempre n’hem estat de conscients, que la cura pot ser dura, complicada, de vegades aclaparadora i fer-nos sentir que no tenim més forces o que se’ns escapa la vida. La que teníem abans, i la que podem viure en aquest moment i circumstàncies.

Però també hem pogut viure molts moments carregats d’estima, de saber que estàvem “fent” quelcom valuós amb les nostres vides i retornant la vida rebuda d’altres.

I a més, les i els que som part de La Colla, hem rebut moltes forces, energies i amor de les companyes. Hem viscut tant junts i juntes, que no són paraules buides dir que som i ens sabem una comunitat”, La Colla cuidadora.

Fem-nos doncs, partícips del patiment dels altres, l’empatia és un bon recurs, no jutgem ràpidament a les persones, sense haver estat en el seu lloc prèviament i per les víctimes que descansin el pau.

Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)