L’avenç de l’extrema dreta

Llegeixo a la premsa que l’extrema dreta creix i convergeix; el nou baròmetre del CEO diu que els votants d’Aliança i Vox cada cop creixen més entre els joves, homes, consumidors de xarxes, i que tenen la immigració com a principal preocupació. Que Aliança i Vox ja sumarien més d’un 20% dels vots i continuen creixent també en les ciutats mitjanes de Catalunya, on el malestar per habitatge, convivència i precarietat alimenta el vot protesta. El CEO detecta fins i tot “vot dual”: electors que votarien Orriols al Parlament i Abascal al Congrés.

Amb tota sinceritat, una de les qüestions que m’inquieten sobre aquesta qüestió, seria ¿quina mena d’embolic s’ha de tenir a l’olla de les idees per creure’s que poden ser compatibles els interessos (confessats) de Vox i els d’Aliança? Parafrasejant la vella màxima ¿com es pot conciliar el servei a dos amos? Si no m’erro ni les argúcies ni maniobres d’Arlequino van aconseguir-ho. Perquè l’amo de Vox és ben clar qui és, oi? Està tan clar que em pregunto com algú que milita en els postulats d’Aliança pot creure’s que l’amo de Vox deixarà dur-los a la pràctica, més enllà dels seus propis interessos. S’ha de patir un alt grau d’ingenuïtat o tenir un bon embolic al cervell per creure’s -per posar un exemple- que contenint o expulsant els emigrants (als més pobres, és clar, en el cas que ja hagin escalat en la societat, aquests poden viure tranquils), l’amo de Vox se sentirà inclinat a donar sortida a les ambicions d’Aliança. La plenitud de Catalunya, oi? No cal que expliqui qui és l’amo de Vox i les seves pretensions, i si algú encara no ho té prou clar, és quan ve una segona reflexió, ¿d’on surt aquest escandalitzar-se pel creixement del vot a Vox i Aliança entre ‘els joves’? És que ser jove ha estat mai garantia de finor de discerniment? Ser jove només significa haver complit menys anys que els qui els precedeixen, i contenir una sang rabiüda, res més. Sent jove es pot ser tan idiota com sent adult, i és evident que són precisament els idiotes els que no perceben que ho són, i en tot cas és la manca d’experiència una de les raons que deuen actuar en la no percepció de la imbecil·litat pròpia. Per aquesta raó sempre hi ha hagut adults que es vanten de l’eterna joventut, il·lusos.   

En tot cas, cal dir, en favor de ser jove, que ser adult tampoc comporta altra cosa que haver complert més anys, i que tot el que pot aplicar-se a la joventut també val per a l’adultesa. O sigui que, amics, si és veritat (com proclama la premsa aquests dies) creix el vot cap a la dreta i extrema dreta, no podem pas carregar-li els neulers a la joventut. Deu ser més aviat cosa de tots, oi? Joves i adults. Se’ns gira feina, doncs!

Perquè el problema, i això és més vell que el cagar ajagut, no són els emigrants, el món occidental, Europa, s’ha fet amb les contínues migracions al llarg del continent, de Sud a Nord i d’Est a Oest, el problema és la justa i equitativa redistribució de la riquesa que es crea.