Seguretat per viure millor: una mirada comunitària, valenta i transformadora

I això implica entendre que la seguretat no és només absència de delictes, sinó presència de drets, de cures, de vincles i d’oportunitats.

Des de Comuns, defensem una seguretat que no es mesura en càmeres ni patrulles, sinó en el fet que tothom pugui sentir-se protegit, reconegut i lliure de ser qui és. La seguretat no pot convertir-se en una excusa per segregar, perseguir o estigmatitzar. La volem com a condició per viure millor, per viure junts i per viure sense por.

Ho sabem bé quan parlem, per exemple, d’assetjament escolar. Aquesta violència no és només un problema dins l’escola: és un reflex de les ombres de la societat que l’envolta, de la cultura de la indiferència i del menyspreu que massa sovint tolerem en els nostres entorns quotidians. Per això, la resposta no pot ser només punitiva, sinó comunitària, educativa i transformadora.

La seguretat real s’assenta en els valors que es cultiven a casa, als carrers, als barris i als centres educatius: el respecte a la diferència, l’escolta, la confiança, el reconeixement mutu. I aquests valors no s’imposen —es practiquen, es cuiden, es transmeten. Cal ser intransigents amb la violència, sí. Però també amb el menyspreu, la humiliació i el tancament moral que li fan de caldo de cultiu.

Per això, apostem per una seguretat feminista i antiracista, que posi les cures i les comunitats al centre. Que inverteixi en convivència, en prevenció, en espais públics cuidats i vius, en una presència institucional propera i confiable. Una seguretat que no vigila sinó que acompanya; que no exclou sinó que integra.

Els barris són la primera trinxera de la seguretat democràtica: quan hi ha associacionisme, xarxes veïnals, educació popular, serveis públics que arriben, llaços comunitaris i espais de participació, la por retrocedeix. Per això cal invertir en allò que fa barris vius: l’acció comunitària, la cultura, el lleure educatiu, l’atenció a la salut mental, l’acompanyament a la infància i a les persones vulnerables.

Des de les institucions, tenim la responsabilitat de garantir aquesta mirada i fer-la possible. I des de la ciutadania, el compromís de practicar-la. Perquè no n’hi ha prou amb condemnar l’assetjament o qualsevol altra forma de violència: cal construir cada dia una cultura de la convivència, de la responsabilitat compartida i de l’atenció a l’altre.

Educar, acollir i protegir és cosa de tothom. I aquest és el camí per fer de les nostres ciutats llocs realment segurs per a viure-hi.

Iolanda Sánchez, portaveu de Vilanova en Comú