Adeu, Don Antonio Peregrina!

Dimecres, dia 25 de juny, Cubelles rebia la notícia de la mort de l’Antonio Peregrina Albarral de 74 anys. 

I és que l’Antonio no va ser un veí qualsevol, a banda d’una gran persona, marit, avi, pare, gendre, fill, germà, sogre, cosí, tiet... va fer tots els papers de l’auca d’una manera molt activa. Sempre treia temps per a fer coses, va ser un empresari incansable, estava convençut que Cubelles es mereixia un teixit comercial més atractiu que, a banda de donar servei, exercís de pol d’atracció pels seus convilatans. 

Sempre va ser un combatent actiu, des de l’associacionisme veïnal, comercial i polític. Es llevava ben aviat per rebre els diaris i revistes que després anava ordenant a la seva botiga, Lanigó. Què dir de la papereria Lanigó! Una botiga feta a la seva mida que va anar evolucionant fins a convertir-se en un punt de trobada de gairebé tots els veïns i veïnes de Cubelles, tan a baix a mar com al poble. 

Al Lanigó pots trobar de tot, i també podies fer-la petar amb ell, mai perdia el tremp ni les obligacions d’atendre amb celeritat i professionalitat. 

De la seva etapa política, també en podem escriure moltes ratlles, va formar part de la candidatura de l’Entesa per Cubelles, ell creia que un “nouvingut” sobretot amb molta experiència combativa en el món sindical i polític podia aportar nova saba. 

Jo vaig tenir el privilegi de treballar per a ell i amb ell, primer com a treballador de la regidoria de Promoció Econòmica i més tard, com a company de govern. 

Teníem el despatx en el primer pis del Castell, a l’oficina de turisme, colze a colze amb la Mónica Fuster i la Carme Subías, ells ens anomenava afectuosament “la nena, la Carmeta i el Juanete”... 

Ell sempre va procurar mostrar les qualitats de Cubelles en els diferents espais de participació comarcals, de la seva mà vam participar en fires de turisme, rutes del Xató i tantes activitats en què intentava que el seu poble brillés amb llum pròpia. 

Era un ciutadà d’esquerres, format i crescut entre col·lectius anarquistes, va desenvolupar gran part de la seva joventut en lluites obreres clandestines amb el PTC. L’Antonio va ser un defensor dels drets dels treballadors i treballadores, comptava amb amics que posteriorment es van significar en llocs de responsabilitat entre els principals partits polítics catalans i espanyols. L’Antonio l’any 1980 va formar part d’una candidatura al Parlament de Catalunya. 

Nascut a Chimeneas (Granada) es va instal·lar amb la seva família al Baix Llobregat, una comarca molt activa políticament i sindicalment. Al voltant dels anys 80 va venir a viure a Cubelles i va obrir el seu propi negoci. 

Antonio, enrere queden moltes lluites, molts patiments, però també molts èxits, els teus fills, la Mari Ángeles, el Toni i el Paquito no deixaran mai de representar amb orgull el teu cognom i la Fina, la teva dona “10”, que tant estimaves, sempre beneirà els anys compartits. 

Ara, únicament em queda reivindicar, en primer lloc, demanar-te perdó, segurament mai estarem a l’altura de la teva persona, mai es reconeixerà la teva estimació pel nostre poble i, sobretot, mai trobarem polítics que puguin representar el nostre poble amb la teva honestedat.

M’agradaria però, dir en veu alta, que l’Ajuntament hauria de nomenar-te fill il·lustre de Cubelles a títol pòstum, crec que t’ho devem i seria la manera de tornar-te una petita part de tot el que ens has donat. 

La papereria Lanigó serà per a molts de nosaltres cal Peregrina, o ca l’Antonio, malgrat que passin els anys i les cendres es tornin pols. 

Descansa amic meu, descansa en pau, mestre! 

BALADILLA DE LOS TRES RÍOS 

a Salvador Quintero, de Federico García Lorca. 

El río Guadalquivir 

va entre naranjos y olivos 

Los dos ríos de Granada 

bajan de la nieve al trigo. 

¡Ay, amor, 

que se fue y no vino! 

El río Guadalquivir 

tiene las barbas granates. 

Los dos ríos de Granada 

uno llanto y otro sangre. 

¡Ay, amor, 

que se fue por el aire! 

Para los barcos de vela, 

Sevilla tiene un camino; 

por el agua de Granada 

sólo reman los suspiros. 

¡Ay, amor,

que se fue y no vino! 

Guadalquivir, alta torre 

y viento en los naranjales. 

Dauro y Genil, torrecillas 

muertas sobre los estanques. 

¡Ay, amor, 

que se fue por el aire! 

¡Quién dirá que el agua lleva 

un fuego fatuo de gritos! 

¡Ay, amor, 

que se fue y no vino! 

Lleva azahar, lleva olivas, 

Andalucía, a tus mares. 

Joan Rodríguez i Serra és un veí de Cubelles