
-
Tribuna
-
Isidre Roset Juan
- Vilanova i la Geltrú
- 18-07-2025 12:29
Exposicions del Centre d’Art Contemporani La Sala. Eix
Un refugi és un lloc amagat i segur on aixoplugar-se, on salvar la vida o guarir-se de les inclemències temporals i de les escletxes espacials
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
El Centre d’Art Contemporani La Sala, s’ha convertit aquests mesos d’estiu en un triple espai d’emparament climàtic però a més a més és un lloc on el temps s’atura i la contemplació s’expandeix abastant aspectes inèdits, racons mai vistos o escoltar i veure historietes inversemblants i desconegudes, mai contades. Passeu a l’altra banda, transiteu del Carme a Sant Pere i descobriu les figures que Armand Cardona Torrandell va pintar als anys seixanta del segle XX. Tres són les exposicions que s’ofereixen en un mateix viatge gratuït i fresc, un creuer a tocar de la casa i el jardí de Cal Rei, la que fou residència i estudi del gran pintor modernista Joaquim Mir, prop de l’Hospital de Sant Antoni Abat de Vilanova i la Geltrú.
La Vilanova vella està encantada pels gegants que dormen dins l’església del Josepets junt a d’altres elements del bestiari festiu com són les tres mulasses: la gran coneguda com la Boja, la mitjana o Presumida i la petitona, la Cabreta, a més a més de la carpa Juanita i el porró que no té nom però podria dir-se Pere, Pau o Siscu, en honor al Sr. Roig Toqués, col·leccionista de curiositats marineres. Els dracs, el de Vilanova d’en Ricart i el de La Geltrú, el dels “Masanes”, dormen a part, en coves fumades, caus, garatges o cataus recondits on les colles de diables vilanovines i geltrunenques els tenen aparcats i apagats, esperant les vigílies dels correfocs per a ser desempolsats i abillats, repintats, per a la gran ocasió: Les Neus, l’Assumpció.
La Casa de la Festa, l’Associació Cultural Armand Cardona Torrandell i La Pabordia 2025 respectivament han encarregat a especialistes, curadors, coordinadors o comissaris, la feina d’articular un discurs per cada un dels espais expositius, tres narracions al voltant de l’art la festa i la cultura popular. La implicació del Ajuntament és fonamental per a mantenir viva la cultura, la material però sobretot la immaterial, aquella que no es pot tocar però que sona, balla, crea castells humans i fa vibrar tot un poble. Tres espais d’un equipament que va renéixer el 29 de juny de 2007, però que té una llarga història com a teatre, sala de ball i també com a espai per a reunions i mítings polítics durant la Transició Espanyola. Tot just fa cinquanta anys el generalíssim feia catúfols però no li tremolava el pols per signar sentencies de mort contra membres del GRAPO (Grupos de Resistencia Antifacista Primero de Octubre) i ETA. Aquest salt de cinquanta anys enrere es mostra en la proposta de la Casa de la Festa, Transicions i Festa, Del Carme a Sant Pere, que aborda la peculiaritat i els canvis de la processó marinera, la de les barques, que el 1972 va deixar en terra la Verge del Carme, patrona de la marineria i de l’Armada Espanyola, la Marina de guerra, per pujar a bord la imatge de sant Pere, apòstol primer i pescador d’homes.
La segona de les propostes s’ubica a la sala de les columnes, al primer pis, destaca els treballs pictòrics i escenografies d’Armand Cardona Torrandell, nascut al Carmel barceloní el 1928, vilanoví de Baixamar que col·laborà amb el director de teatre Ricard Salvat. Artista compromès amb el seu temps el seus cicles i les sèries s’aboquen a les problemàtiques socials i polítiques dels anys seixanta del segle passat, el segle XX. Tot i la visió retrospectiva les mirades d’Armand segueixen essent actuals i massa presents, massacres, èxodes, guerres i morts. Si ell denunciava les matances del Vietnam podem transportar-ho a les de Gaza o Ucraïna d’avui. I la tercera, “A l’altra banda” ens il·lustra de com la Festa Major traspassa portes i paret i s’incorpora a l’interior de les llars. La geografia dels porxos de la plaça de la vila apareix en aquesta exposició de fotografies que van més enllà de la mirada típica i tòpica i s’immisceix en aspectes marginals però no per això menys importants. Fins el 7 de setembre als tres espais de La Sala, Centre d’Art Contemporani i Casa de la Festa de Vilanova i la Geltrú.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!