El racisme contra persones migrades

Fins i tot Anna Berga de la Facultat Pere Tarrés adverteix que el racisme i la xenofòbia es desmunten amb dades, un 80% del creixement del PIB prové de persones migrants.

Unes dades que es desprenen de l’estudi del Banc Central Europeu que apunta que el 80% del creixement del producte interior brut (PIB) de l’Estat en els darrers cinc anys prové d’aquestes persones.

Els educadors i educadores socials i altres professionals socials treballem en la lluita contra els estereotips i en la promoció de la convivència, en molts projectes que s’orienten vers la sensibilització social i el treball comunitari.

Des de la primera acollida de persones migrants, en la seva integració i autonomia, molts professionals desenvolupem la nostra tasca a Catalunya per garantir drets fonamentals com l’accés a la sanitat, els drets laborals i l’escolarització dels menors dins el sistema educatiu entre molts d’altres. Alguns educadors i educadores socials s’orienten amb la mediació intercultural, tan dins les escoles i les comunitats, fomentant el diàleg i en generant espais de convivència on totes les cultures puguin interactuar des del respecte mutu.

Un estudi realitzat l’any 2005 pel Xavier Vallvé i Duaigües “la discriminació, el racisme i la xenofòbia contra els immigrants estrangers i les minories ètniques a Catalunya” podem llegir, que el Racisme, segons el Diccionari de la Llengua Catalana, és la doctrina que propugna la inferioritat d’unes races o ètnies humanes respecte a les altres, en virtut de la qual se’n justifica la discriminació, la segregació social, l’explotació econòmica, etc.

El que cal destacar d’aquesta definició és la idea d’inferioritat d’un grup humà respecte a altres, ja que la raça com a tal no es considera un concepte operatiu amb capacitat per definir grups humans.

Com diu Miguel Pajares, des del punt de vista biològic no es pot parlar de races en l’espècie humana (...) Les races són construccions socials.

Construccions socials que tendeixen a vincular determinats aspectes dels grups humans amb la seva posició social, tot atorgant-li un caràcter hereditari. Així, avui dia es parla de nou racisme o de racisme culturalista o diferencialista, en substituir-se el referent biològic per un referent sociològic com la cultura, de forma que les persones queden vinculades a la seva cultura d’origen, que es considera incompatible amb altres cultures, la qual cosa fa impossible la seva convivència en un mateix territori.

També podem fer esment de la definició que d’aquest mateix terme fa el Diccionari de la Llengua Catalana editat per Enciclopèdia Catalana. Racisme és la doctrina que propugna la desigualtat de les races humanes i en virtut de la qual hom justifica el fet que certes races o cultures siguin sotmeses a explotació econòmica, a segregació social o àdhuc a destrucció física. La principal diferència amb la definició anterior rau, doncs, en l’elecció del mot desigualtat en lloc del d’inferioritat.

Per SOS Racisme, existeix una islamofòbia estructural, és la deshumanització de les comunitats musulmanes, funcional a la seva persecució. En l’educació amb campanyes “antiterroristes” a les escoles que normalitzen l’estigmatització i criminalització de les comunitats immigrades, radicalitzades i musulmanes. Pels cossos policials amb controls i una vigilància selectiva per perfil racial.

En alguns mitjans d’informació amb una cobertura mediàtica esbiaixada, que presenta els musulmans com a potencials amenaces.

En les polítiques migratòries i públiques que legitimen l’exclusió i en les polítiques d’habitatge que practiquen un racisme immobiliari i situació de carrer.

Per SOS Racisme tot això configura una narrativa dins d’un règim de sospita estructural sobre les nostres comunitats. Torre Pacheco no va ser un “esclat d’odi” aïllat, sinó l’execució violenta d’una idea normalitzada i institucionalitzada, que els cossos migrats, i especialment els musulmans, no mereixen drets.

La Intersindical Valenciana dona suport a les mobilitzacions per la convivència i la dignitat, arran de les agressions feixistes que han tingut lloc a Torre Pacheco.

El mes de març d’enguany la taula del Tercer Sector ja apuntava que existeix una discriminació racial que és una realitat a Catalunya, amb la irrupció dels discursos d’odi a l’agenda política, social i mediàtica que ha tingut algun impacte en relació amb la major presència de la discriminació racial a casa nostra. La discriminació racial és una realitat a Catalunya i greu, els discursos d’odi han tingut un impacte clar en l’augment de les agressions racistes, sobretot entre particulars, és a dir, entre persones que no tenen relació entre si i al carrer.

El discurs racista es legitima en l’esfera política i mediàtica, es crea un clima que reforça la impunitat i normalitza la violència contra determinats col·lectius tradicionalment discriminats. Els casos que hem atès des del SAiD reflecteixen que cada vegada són més complexos i requereixen un acompanyament més intensiu. L’increment de les agressions entre particulars, és un indicador preocupant de com el discurs d’odi es tradueix en fets concrets.

Paula Rossi, coordinadora del Servei d’Atenció i Denúncia SAiD apuntava que l’ús del modisme “casa nostra” necessita una revisió, ja que en un context d’agressions derivades del concepte d’alteritat, pot reforçar-ho.

“Hi ha persones que tenen més dret a existir que altres. Si a aquesta realitat li afegim més mesures repressives, el resultat només pot ser encara més desigualtat, més violència i més exclusió. La solució no passa per més control i sancions, sinó per polítiques que garanteixin drets i reconeixement real a totes les persones.  A més, denunciem que la instrumentalització de la migració per part de l’extrema dreta, però no solament, i d’alguns sectors polítics genera un context que fomenta el rebuig i la discriminació. Per això, treballem per reforçar que el centre haurien de ser les persones i els seus drets, combatent els estereotips, prejudicis i la desinformació”.

Avui divendres, a Salou hi ha convocada una mobilització contra "el racisme institucional" i la persecució al Top Manta, per les Col·lectives i persones contra la criminalització de la Migració.

Defensen que en els últims mesos, han vist amb alarma un augment dels operatius policials contra el col·lectiu Top manta al Camp de Tarragona, especialment a Salou i Cambrils. Una ofensiva que se suma a altres expressions de racisme institucional a Catalunya, com les prohibicions del hijab, devolucions en calent, o controls d'identitat basats en perfil racial, afegint la recent ona de violència contra la població immigrada a Torre Pacheco i la crema de mesquites a Piera i Sagunt la setmana passada, que mostra l'organització de l'extrema dreta en grups esquadristes que, juntament amb les institucions, castiguen i violenten sempre als mateixos cossos: els cossos migrants i racialitzats.

A Barcelona una manifestació de protesta contra el racisme reuneix prop d’un miler de persones, la majoria migrants, que condemnen la xenofòbia i els recents disturbis de Torre Pacheco, l’espurna que demostra que hi ha un discurs que està calant.

Van llegir un manifest a la plaça de Sant Jaume, on alertaven de l’avenç del "feixisme, el racisme estructural i la violència policial" que s’expandeix cada vegada més a Catalunya i en tot l’Estat. Avisen que als carrers s’estan organitzant "veritables persecucions racistes contra persones immigrades", com va passar a Torre Pacheco, un fet que asseguren que no és aïllat.

"És l’execució violenta d’una idea normalitzada i institucionalitzada: que les persones migrants, especialment les musulmanes, no mereixen drets", clamen. Insisteixen que "grups neonazis i terroristes" estan organitzant agressions físiques a través de les xarxes socials, sense conseqüències”, segons recull El Periodico.cat.

Aldia.cat, recull que a Barcelona va haver-hi aquest dijous una manifestació contra el racisme després dels altercats en Torre Pacheco, unes 800 persones, segons la Guàrdia Urbana. En un comunicat a Instagram, les entitats organitzadores asseguren que alcen la veu "davant l'avanç del feixisme, el racisme estructural i els atacs violents contra comunitats migrades i musulmanes".

Ara ens toca estar atents, no podem callar davant de tòpics que massa persones reben cada dia als carrers, bars, mitjans i xarxes socials. “les persones d’origen migrant ens roben la feina”; “les dones gitanes només pensen a casar-se”, “les persones migrades sempre reben més ajuts”; “Les persones racialitzades no compleixen la normativa i obren les botigues quan volen”; “les dones musulmanes estan sotmeses pel vel”. 

Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)