Conviure amb les desgràcies naturals...

I és que segurament arribem tard per arreglar-ho, però no per treballar col·lectivament per aconseguir amb molt d’esforç que les conseqüències siguin les menys devastadores possibles.

No cal fer de superheroi, només cal que la societat civil esdevingui artífex de la seva pròpia subsistència. I és que hi ha moltes coses que podem fer des de casa, des del barri, a cada poble o ciutat. Fixem-nos, doncs, en el que el sentit comú ens dicti.

En primer lloc, cal fer una absoluta obediència a les informacions que ens arriben pels mitjans de comunicació, pels SMS i senzillament pel que podem observar. Això implica que haurem d’engegar un conjunt de mesures que segur que estan al nostre abast.

Fixem-nos doncs, en el cas de Cubelles, una vila que ens permet fer d’exemple i que ens donarà una mesura prou vàlida per establir uns mínims per regular la nostra convivència.

Tots i totes tenim a prop, contenidors de recollida de brossa, selectiva o no, cal doncs que quan s’anuncien l’arribada de fenòmens meteorològics adversos hem de procurar que aquests estiguin tan nets com sigui possible. Haurem de fer un esforç, per col·locar tot allò que està a la vora dels cubells, dins d’aquests, per evitar que la força de l’aigua faci córrer les deixalles i acabin taponant els embornals.

Pel que fa als petits contenidors de la recollida orgànica, s’han de reubicar enmig dels altres, que quedin parapetats de manera que la força de l’aigua no permeti que marxin envaint carrers i voreres, porten rodes i no ens ha de suposar gaire esforç.

Ens hem d’acostumar a fer com deien les nostres mares i àvies en pobles, barris i ciutats, recollir tot allò que sigui massa gran, ampolles, llaunes, papers, plàstics i altres. Acostumar-nos diàriament a recomanar als nostres veïns i veïnes que facin punteria i que no llencin la brossa per terra. No permetre que les restes de poda acabin omplint, directament a terra, carrers i voreres.

Fer el mateix en terrasses, terrats, jardins i tots aquells espais que poden esdevenir piscines improvisades, mantenint els embornals privats tan nets com sigui possible, evitant que l’aigua bruta acabi obstruint canonades. No oblideu que els pèls dels gats i els gossos, provoquen taps en les sortides d’aigua.

En una inundació, no podem quedar-nos dins d’un edifici inundat. Hem d’evitar travessar zones inundades, sigui a peu o en cotxe. L’aigua pot arrossegar deixalles i amagar perills com runes, clavegueres obertes o cables d’alta tensió.

La garantia dels drets de totes les persones en igualtat de condicions és un element substancial al servei públic, davant d’una emergència greu, determinades persones poden tenir necessitats específiques en funció de les seves característiques singulars que cal tenir presents i atendre.  Cal també ser més solidaris i sobretot empàtics amb aquelles veïnes i veïns que són més grans, que estan malalts i que poden tenir més dificultats de mobilitat, que tinguin sempre el nostre telèfon a prop, ja sabeu aquella dita: “més val un veí a prop que un...”

Pel que fa als més joves, els petits cal que tinguin sempre clar que en dies suficientment anunciats de problemes meteorològics que no cal sortir molt lluny i davant d’una tempesta sobtada, cal quedar-se en un indret arrecerat i avisar. Sempre han de deixar les bicicletes, els patinets i altres mitjans de mobilitat, ben aferrats i sobretot en espais que no impedeixen la mobilitat als altres.

Pel que fa als adults, esbrineu sempre quins són els carrers que poden tenir una major complicitat amb els corrents d’aigua natural: ravals, rieres entre d’altres. Evitem aparcar-hi els nostres vehicles, són corredors naturals d’aigua i no haurien d’estar ocupats.

Fixeu-vos que la majoria de les recomanacions responen al criteri del sentit comú, molts podreu pensar que ja n’esteu assabentats de tot plegat i que no us descobreixo res, però no només cal saber les coses, cal la voluntat per aplicar-les.

Massa vegades usem el telèfon dels serveis d’emergència d’una manera fàcil i gratuïta, per rebre informació, per tafanejar o senzillament per comunicar una qüestió supèrflua. Això implica un col·lapse de les centraletes telefòniques que impedeix que altres, amb circumstàncies més greus i urgents puguin comunicar-se. La comunicació és molt important, cal trobar mètodes àgils i pràctics amb el vostre entorn més proper que garanteixin que estigueu totes i tots connectats.

La Generalitat de Catalunya ens recomana que durant una tempesta ens allunyem d'antenes, arbres, etc. No us apropeu a elements metàl·lics o a l'aigua, ja que actuen com a cossos conductors. Els llocs més segurs durant una tempesta són els que ens aïllen de l'exterior, com edificis o vehicles tancats, perquè condueixen l'electricitat per la part exterior fins a terra sense fer mal als ocupants.

Quan sentim tronar hem de buscar refugi sense dubtar, per evitar la majoria dels accidents, hem de tancar portes i finestres per evitar corrents d'aire que puguin atreure llamps. Tenir preparades llanternes, espelmes o altres sistemes d'enllumenat autònoms per si hi ha un tall de llum.

És millor actuar abans de l’emergència per corregir tots els elements que puguin actuar de barrera física o emocional per als col·lectius. Hem de garantir els drets de totes les persones en situació d’emergència amb independència de les condicions de vulnerabilitat o les singularitats i ser conscients de la diversitat de la societat quan es planifica o es dona resposta a una emergència.

El risc és el conjunt de danys o pèrdues que es poden esperar (morts, ferits greus o lleus, danys a la propietat, danys ambientals, pèrdues econòmiques, etc) a conseqüència d’un fenomen que pot afectar les persones, els béns o el medi ambient, en relació amb una zona determinada i a un interval o unitat de temps concret. 

Hem d’acceptar que els desastres passen i que nosaltres i les persones que estimem en poden ser víctimes. Ara és el moment de preparar-se, després pot ser massa tard.

La resiliència és la capacitat de recuperació o de regeneració dels sistemes o elements vulnerables per tornar a l’estat inicial o immediatament anterior a l’afectació pel fenomen.

Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)