Les vacances compten sempre!

Ara a finals del mes de setembre, un cop acostumats al quotidià, és quan fem una revisió de tot allò que hem viscut a l’estiu, que fem un balanç en forma de recordatori per poder afrontar dignament la tornada al dia a dia.

L’estiu ens obre moltes oportunitats, sobretot aquelles que van lligades amb el lleure, l’oci i sobretot amb la família.

Però l’estiu és també una bona manera de retrobar-nos amb nosaltres i amb els altres, de quedar, de dedicar una mica de temps a aquells i aquelles que tenim més lluny per culpa de les obligacions del dia a dia.

Els catalans assumim com pocs que volem compartir el nostre temps de vacances. Això ens obliga, massa vegades, a passar molt de temps a les carreteres, gaudint plegats de llargues cues, de la calor i de la ràdio.

Aleshores ens adonem de la quantitat de temps que perdem entre cues a la carretera, a les autopistes, a les andanes del tren, esperant per tot i, arreu.

Aquesta situació ens permet també posar en funcionament la nostra paciència, la nostra resiliència i, sobretot, la nostra capacitat d’acceptar que tot necessita el seu temps. Però sabem realment quant de temps perdem en tot plegat?

M’agradaria compartir una frase que he trobat a les xarxes i que m’ha agradat molt, “esperant que passi algo és quan perdem el temps. Col·leccionant moments, aprenentatges i mediant amb els huracans i la controvèrsia que ens marquen els camins de la vida”.

El diccionari ens diu que la paciència és la característica de les persones que saben aguantar i suportar les adversitats amb valor i sense queixar-se.  També ens diu que consisteix a saber esperar amb tranquil·litat una cosa que tarda.

La tranquil·litat ens apropa a la qualitat de tranquil, “tranquil·litat i bons aliments”, recomana de fer o de prendre les coses amb calma.

Joan Barril deia “la feina no és res més que omplir les hores. A l’estiu el temps es dilata i comencem a sentir una profunda nostàlgia del futur. Quan el temps se’ns mor, com renaixerem i amb quins ànims? ... L’estiu és a l’espècie humana el que l’hivern és als óssos. Ensopits i sense fronteres clares, ens busquem els uns als altres pensant si tornarem a veure’ns quan arribi el setembre, si serem millors, si haurem arribat per fi al futur, encara que es tracti d’un futur de lloguer.”

Per aquest motiu ens cal repensar-nos constantment com volem viure, com volem gaudir del nostre temps i si realment volem viure d’aquesta manera.

Aquesta reflexió ens pot fer adonar que ja ens està bé, que no volem canviar o que, si el temps de vacances és curt i finit, cal viure’l d’una determinada manera.

El canvi a l’horari d’estiu es produeix sempre a Catalunya el darrer diumenge de març i tots sabem que els humans patim el canvi d’hora. Aquest és un canvi que es remunta amb la primera crisi del petroli, quan alguns països van decidir adoptar aquesta mesura per aprofitar millor la llum natural del sol i consumir menys electricitat. Es va introduir el canvi horari el 1974.

Novament, tornarem a canviar d’hora i tornarem als dies més curts.

L'estiu trenca amb les rutines, augmenta el temps de convivència familiar, un temps sovint molt bonic però també ple de tensions. Ens obliga a gestionar les nostres emocions i també ens ajuda a reforçar els nostres vincles. Les amistats ens ajuden, tenint en consideració sempre que els nostres interessos segueixin en línia amb els d’ells. Massa sovint el pas del temps i les pròpies necessitats fan que aquestes relacions vagin canviant.

És també un temps per mesurar les nostres pròpies forces, el pas del temps, l’evolució del nostre propi cos i sobretot per a qui creu que ha de tenir un físic en forma i mantingut en el temps. Amb la disminució del nombre de peces de roba, es posen de manifest les nostres pròpies misèries que surten a la llum d’una manera alarmant, obligant-nos a acceptar que el temps i sobretot, la nostra forma de viure queda reflectida en el nostre cos. Cal doncs aprendre a conviure amb les arrugues, les taques, les panxes i altres signes temporals que es manifesten en el nostre propi jo.

L'activitat física a l'aire lliure és una manera agradable de millorar la condició física i mental de les persones, malgrat que el nostre cos no estigui acostumat a practicar-ne, ni a les temperatures caloroses.

I és que a les vacances hem d’aprofitar per gaudir, estar més relaxats i canviar les nostres rutines. Les vacances són molt necessàries i sanes, hem de fer canvis d’horaris i dels hàbits de tot l’any, això afecta directament la nostra alimentació, a l’activitat esportiva, als horaris de son, etc.

També ens cal recordar que l'estiu també pot portar una allau d'emocions provocades per un augment del temps lliure. Cal ser objectius amb les nostres expectatives de diversió, gaudi i felicitat, encara més, si les nostres experiències no guarden relació amb el que s’esperava.

Hem de recordar que la majoria tendim a modificar o descuidar alguns hàbits. L’exposició al sol amb protecció, l’alimentació, els banys en platges i piscines, l’augment de les temperatures i, sobretot, la millora del descans són factors que influeixen de manera positiva en el nostre cos. Per contra, en acabar l’estiu, poden apareixen malalties associades a la vista, el metabolisme, les vies respiratòries i les zones més sensibles. Són algunes conseqüències d’haver viscut un estiu intens.

La clau per a un estiu saludable i equilibrat és mantenir hàbits d’alimentació adequats, fomentar un descans reparador i promoure l’activitat física.

Però cal tenir en consideració que un pic acaba l’estiu, arriba l’anomenada síndrome postvacacional. Hem de viure un procés adaptatiu a la rutina laboral, malgrat que ens pugui generar un intens malestar, amb canvis d’humor, irritabilitat, estrès, dificultat per a concentrar-se i una disminució del rendiment laboral, sensació de fatiga i falta d’energia, falta de motivació o sentiments de tristor.

Cal reprendre la rutina a poc a poc per ajudar-nos a fer que no es faci tan feixuga aquesta adaptació. Hem de saber i acceptar que tot allò que ens fa sentir bé durant les vacances és molt important per poder incorporar-lo a la nostra rutina durant la resta de l’any.

No oblidem que si tornem a casa tan feliços com quan vàrem marxar, és que han estat unes molt bones vacances!!!

Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)