 
                          - 
                                  Cartes a la direcció
- 
                                  Juan Re Crivello
- Vilanova i la Geltrú
- 31-10-2025 11:15
Eix
Alguns humans necessitem ser escoltats sense que ens contradiguin. Estem afectats per aquest mal d'aquest segle
"Fet això, va treure el cap (el lleó) fora de la gàbia i va mirar a tot arreu amb els ulls fets brases, vista i posat per posar espant a la mateixa eternitat. Només Don Quixot el mirava atentament, desitjant que saltés ja del carro i vingués amb ell a les mans, entre els quals pensava destrossar" (Pàg. 609, Don Quixot, Miguel De Cervantes))
Quan camí pel carrer no deixa de sorprendre'm la quantitat d'éssers humans que passegen els gossos i parlen amb ells. Quina extraordinària facilitat és ser gos! Fas cara d'estar escoltant, i el teu amo és feliç davant de tanta atenció.
Alguns humans necessitem ser escoltats sense que ens contradiguin. Estem afectats per aquest mal d'aquest segle. Trump incendia els carrers sense preguntar a la bona gent: De què vius? Quan vas arribar? On és la teva família? I ells el rebutgen portant banderes mexicanes. La bandera vermella ha canviat, ara afirmem que la identitat és la càpsula del temps de primers del segle XXI.
Però seguim amb els amos dels animals i els que escolten. Fa dies he descobert un nou producte per als gats, s'endolla a l'electricitat i deixa anar feromones, amb això els gats es tranquil·litzen i no es barallen entre ells (funciona igual que l'antimosquits i la loció que fa bona olor a la llar). Ja no només els volem que ens responguin, sinó que a més no alterin el guió. És com el gat negre que apareix al meu pati i puja l'altura de tres plantes del meu arbre i imagina que caça i descobreix noves baralles ocells. No, prometo que no hi posaré un aparell de feromones, perquè sigui un gat de cartró tipus Hollywood.
Els ciutadans de Los Angeles que s'enfronten a Trump només veuen davant de milers de policies. Aquestes són les feromones de Trump, menys netes, més cabrones i sabent que han de deportar senyores i senyors.
“Em volen tornar!” —potser escoltem.
Ahir a la nit en un dels meus somnis, tornava a casa una persona coneguda i s'instal·lava de nou. De vegades era dona, d'altres, home. El meu alter ego (o sigui jo) assistia a aquest canvi amb sorpresa, però alhora acceptant el que seria una nova companyia. He preguntat a la IA de Google i entre les moltes respostes, he triat la següent: ser un moment de la re-avaluació de les relacions.
Com els humans amb els animals domèstics, com la societat americana amb Trump, com la proximitat dels nostres amics o familiars amb nosaltres.
Re-avaluar. Aquí estem…
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Subscriu-te ara!Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals:
Segueix-nos a WhatsApp! Segueix-nos a Telegram! 
                           
                           
                           
                          