Avui, Noemi Tamborero

Selfie: Anglicisme equivalent a autofoto (fotografia que es fa un mateix). No recollit a DIEC. Fotografia que una persona fa d'ella mateixa, sola o amb altres persones, amb la finalitat de difondre-la a través de les xarxes socials. SINÒNIMS: autofoto

- Fes-te una presentació en un màxim de 10 línies.

Hola a tothom!

Soc la “Tamborero”, famosa en el mundo entero! Com em deia l’entranyable Miquel González, però res més lluny de tot això!.

El món sempre m’ha quedat una mica gran. Jo amb la meva Geltrú i amb la meva Vilanova ja faig. Sempre he estat molt arrelada a la meva ciutat i no he desitjat mai pertànyer a un altre lloc, ni tan sols viure en un altre indret per una temporada. Aquí ho tinc tot: les meves dues filles, la meva família, una feina meravellosa i una grandiosa colla de bones amistats que no me les acabo.

Soc una apassionada del món de l’educació i crec que els infants sempre m’han mantingut l’ànima una mica esbojarrada. Per a mi el sentit de l’humor ha estat sempre una taula de salvació. Un dia sense riure... és un dia perdut!

- Canviaries alguna cosa de tu mateixa?.

Doncs les inseguretats que em crea la meva autoexigència. Mai en sé prou de res, mai estic prou preparada, mai em sento prou capacitada... soc la meva pitjor enemiga!

- Un record recurrent de la infància?.

A casa mai hem tingut vehicle propi. Els meus pares no eren persones d’anar de vacances. L’esdeveniment més especial que fèiem dos cops l’any era anar a Barcelona. Aquell dia es llençava la casa per la finestra. Es dinava a “Les set portes” o a la Barceloneta i es pujava a les “golondrines”.

L’amor per Barcelona encara em dura. Hi haig d’anar sovint, si no ho enyoro.

- Tens alguns paradís perdut?

El meu ideal de família. Jo hagués volgut estar sempre present, cada dia de la setmana, les 24 hores a la vida de les meves filles. La vida i les circumstàncies em van fer haver de crear-ne un altre de projecte de família. Però escolta tu... que ni tan mal!!! És un altre tipus de paradís!

- En el Kit de supervivència que ara recomanen tenir des de la Unió Europea i Protecció civil d’aquí quines són les

Tres coses imprescindibles?

Dons suposo que aigua i, a poder ser, alguna ampolleta de bon vi! Fruits secs i la ràdio. Sense comunicació i música no soc ningú.

Tres coses prescindibles?

Llaunes de sopa i cremes de verdures preparades. Tinc “sopofòbia” com la Mafalda. La brúixola i els mapes tampoc no em serviran de res, m’oriento fatal!!!

- El teu llibre?

“La mala costumbre” d’Alana S.Portero

- La teva cançó

Fins fa poc era la primera en el rànquing “PurpleRain” de Prince. Quan fa temps que no l’escolto me l’haig de posar sí o sí... Però, en aquests moments, si només pogués conservar una cançó, triaria una versió que fan el Pablo Alboran i el Pablo López al piano d’una cançó del Sabina que es diu “Peces de Ciudad”.

Per cert...no suporto al Sabina!!!

- La teva pel·lícula (màxim dos)

No tinc cap dubte...”Love Actually”! Ploro ja amb els crèdits inicials.

- Que faries per un presentar un bon àpat.

En primer lloc i imprescindible... no haver-lo cuinat jo!!! Soc una pèssima cuinera!.

Per presentar un bon àpat faria que els meus amics i amigues m’ajudessin a parar taula una estoneta abans, mentre a la cuina es va fent el menjar entre tots i totes.

Això sí!!! Els tovallons han de fer joc amb les estovalles, res del rotlle de cuina a la taula!.

- Quina relació tens amb les anomenades Xarxes socials?.

Molt bona!. No soc gens de qüestionar-me la meva dependència de les pantalles. Soc totalment una “voyeur”. Miro molt “instagram”, però també tinc “X” i “Tic-Toc”... no fos cas que em perdés alguna cosa! Tot em distreu i el meu algoritme ja em porta directament a temàtiques que em serveixen per la feina o que em diverteixen .

Jo no publico més coses perquè no en sé. Sinó... ho faria!

-Tens o voldries tenir alguna mascota. Quina?

Per a res del món! De joveneta vaig tenir dos gossos. Un es va morir i l’altre es va escapar i no el vaig veure mai més. A casa vam passar un disgust terrible. Això m’ha deixat una mica de trauma.

Haig de dir, però, que en dues ocasions he cuidat el gat d’uns amics mentre estaven de vacances i que la bestiola m’ha agafat un vincle molt especial. Estic segura que precisament és perquè jo no els hi vaig gens al darrere.

- Prefereixes estar a la Lluna de València o tenir la lluna en un cove?.

A la lluna de València sempre! Entossudir-se en tenir la lluna en un cove és el pitjor que et pot passar.

- Què no faries mai...

Esports de risc... i de no tant risc! Gairebé la resposta més sincera seria... ESPORT

- Que t’agrada més i què menys de la ciutat?

El que m’està agradant més de Vilanova en aquests últims anys és com la seva gent viu les festes i les tradicions. L’eufòria pel Carnaval i per la Festa Major que jo percebo ara, no em semblaven així fa uns anys enrere.

I el que menys m’agrada també té a veure amb la cultura. Trobo a faltar, la fira del circ que es feia... trobo a faltar més música en directe, balls de qualitat, més teatre, més cinema, i més locals on les persones que tenim 60 anys puguem xalar sense haver d’esperar-nos al festival VIDA al Juliol.

- Quins serien els teus referents?

La meva mare... és la millor persona que conec.

La Rosalia... ja podeu dir el que vulgueu els haters... jo vull tenir la seva veu i els seus coneixements de música.

I el Carles Capdevila... jo voldria tenir el poder de poder fer riure a tantíssima gent parlant de quelcom tan sagrat com l’educació dels fills i filles.

- Ets de donar o rebre consells?

Potser de donar. Soc força tossuda i a vegades em costa rebre consells.

- De quin carnet que portes a la bossa o tens a casa et sents més orgullós/osa?

Del de docent... però la majoria de vegades no el porto a sobre quan el podria fer servir.

- Llençar-te de trampolí o nedar i guardar la roba?

Llençar-me del trampolí??? Quina mandra!

Millor nedar ben tranquil.la i amb la roba de recanvi ben guardada al cistell

- En una relació. Més física o més química?

Mmmm... doncs... en aquests moments “intervenció divina”!. La física i la química em semblen qüestions molt de mètode científic i jo crec que m’encomanaria a la fe!.

- Córrer és de covards?

És tot un fenomen que em té molt impactada. Màxima admiració per la gent que, de córrer, en fa la seva passió. Jo no ho faria mai.

- Si pugues canviaria... els pressupostos per salut i educació.

- Si pugues eliminaria ... la monarquia.

- Si pugues mantindria... l’alegria de viure.

- M’agradaria treballar de... Si tornés a néixer m’agradaria tenir el valor de trepitjar escenaris i fer d’actriu.

- Els més enllà és... quelcom que sempre m’ha intrigat i que m’encantaria que existís.