Segon cens de llagost de litoral a la Platja de Ribes Roges

El 16 de desembre de 2022, en aquest mateix diari (Un llagost inesperat), La Foixarda fèiem públic que havíem detectat a la platja de Ribes Roges un exemplar de Llagost de litoral (Heteracris littoralis), també conegut en català com a llagost de les dunes.

Aquests insectes s’alimenten de plantes de fulla ampla, i solen agrupar-se a rodals de vegetació costanera o dunar, sobre arbustos. Tenen una longitud del cos d’entre 25 i 50 mm (les femelles son més grans, uns 40 mm, i els mascles uns 25 mm). El color de base és ocre o sorrenc força uniforme. Destaca per presentar una taca fosca allargada, flanquejada per una línia blanca o clara als costats, des del cap fins al pronot (1), i que s’estén a les tegmines (2).

Fotografia 1: llagost de litoral: pronot (1), tegmines (2), femur posterior (3) i tibia posterior (4)

Els fèmurs (3) posteriors presenten tres taques negres a la part interior, sense comptar els genolls, que també són foscos. La tibia posterior (4) presenta la base de color groc, la meitat exterior de color vermell, així com dues taques negres. Té 14 parells d’espines tibials de color pàl·lid i acabades en punta negra. Les tegmines són més llargues que l’abdomen tant en els mascles com en les femelles i tenen taques marrons sobre un fons clar. Les tíbies tenen al començament una franja negra, després blanc i una altra negre, per continuar amb vermell rosat fins arribar al final d’aquesta.

Fotografia 2: Llagost de litoral, 11/10/25, Platja de Ribes Roges

Els adults es poden trobar d’agost a novembre. Les postes les realitzen a la tardor, enterrades a pocs centímetres de la superfície, emergint les nimfes a la primavera següent. Les nimfes són semblants als adults, però en alguns casos poden tenir tons verds.

A Catalunya té una distribució molt reduïda, limitada a la franja costanera. Per aquest motiu, està inclòs al Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada i de mesures de protecció i de conservació de la fauna salvatge autòctona protegida, en la categoria Vulnerable, mateixa figura de protecció que la del Corriol camanegre (Anarhynchus alexandrinus), espècie d’ocell emblemàtica d’aquesta platja.

El 19 d’Octubre de 2024, dos anys després de detectar el primer exemplar de l’espècie a Ribes Roges, vam dur a terme, en col·laboració amb el Servei de Medi Ambient de l’Ajuntament de Vilanova, una prospecció que ens va permetre constatar-hi la presència d’almenys una vintena d’individus a la platja, fet que vam notificar al Consistori, Cos d’Agents Rurals i Servei de Fauna i Flora de la Generalitat de Catalunya, perquè aquesta població fos contemplada en el Pla de Conservació de l’espècie i s’adoptessin les mesures necessàries, en quant a la gestió de la platja de Ribes Roges, per garantir-ne la protecció.

Enguany ens vam proposar establir un protocol estàndard per dur a terme el seguiment anual d’aquesta població, per la qual cosa vam contactar amb personal expert del Servei de Fauna i Flora de la Generalitat de Catalunya que ens va ajudar a definir-lo, fet que volem agrair públicament.

Un cop definida la sistemàtica del cens, quatre voluntàries de La Foixarda, coneixedores de l’espècie, vam dur-lo a terme el passat 11 d’Octubre, al qual vam poder comptabilitzar fins a 25 individus de l’espècie: 21 mascles i 4 femelles.

L’informe final del resultat del cens, que inclou també metodologia utilitzada, condicions ambientals de realització, àrea de presència constatada de l’espècie i flora predominant en aquesta àrea, ha estat lliurat al Servei de Fauna i Flora de la Generalitat de Catalunya, al Servei de Medi Ambient de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i al Cos d’Agents Rurals.

Els ortòpters són un grup molt sensible als canvis d'hàbitat i al clima. Les seves poblacions es veuen negativament afectades per la intensificació agrícola, la pèrdua de pastures i la fragmentació del paisatge. El canvi climàtic els afecta de manera complexa, i pot afavorir algunes espècies i perjudicar-ne d'altres. Les espècies d'ortòpters especialistes (que depenen d'hàbitats molt concrets, com els sistemes dunars litorals en el cas que ens ocupa) estan en fort declivi per la pressió que pateixen els seus hàbitats.

Fotografia 3: Llagosta bisbe (Acrida ungarica), 11/10/25, Platja de Ribes Roges

També poden utilitzar-se com a bioindicadors de la qualitat ambiental, per conèixer l'estat de conservació dels hàbitats en els quals es troben, i son molt importants com a aliment d'un elevat nombre de depredadors, tant vertebrats com invertebrats, per la qual cosa es troben generalment a la base de les cadenes tròfiques de gairebé tots els ecosistemes que habiten.

Els ortòpters són el quart ordre més amenaçat a nivell mundial (després dels Trichoptera, els Coleoptera-escarabats femers i els Lepidoptera) (Sánchez-Bayo i Wyckhuys, 2019), i més d'un terç de les espècies estan a la llista vermella a escala mundial (35%: 520 espècies) (UICN, 2024). A Europa, una quarta part de les espècies està amenaçada (270 espècies) a causa de les pressions humanes com el pasturatge excessiu, l'agricultura intensiva en ús de fertilitzants i pesticides, l'augment de la freqüència d'incendis forestals i el desenvolupament turístic (Hochkirch et al., 2016).

Fotografia 4: Llagost de litoral, 11/10/25, Platja de Ribes Roges

Els estudis respecte a les seves poblacions son escassos, per la qual cosa qualsevol projecte de ciència ciutadana que aporti dades sobre la tendència poblacional d’algunes espècies, especialment aquelles més amenaçades, pot permetre a les administracions disposar d’indicadors que ajudin a definir les seves polítiques i actuacions en matèria de conservació.

Sabem també que tenim una població important de l’espècie, segurament molt més nombrosa que la de Ribes Roges, a la Platja Llarga de Vilanova i la Geltrú, població de la qual també convindria fer-ne seguiment per tal d’avaluar la seva dimensió i evolució.

Fotografia 5: Llagost de litoral, 27/09/25, Platja Llarga

En quant al llagost de litoral, el que podem fer per conservar-lo és preservar la vegetació i l’espai on habita, evitant sobretot trepitjar les postes i la gestió mecanitzada. En aquest sentit, volem felicitar a l’Ajuntament de Vilanova per mantenir la decisió de treure manualment la vegetació invasora de la platja, preservant-ne l'autòctona.

Evitar el llaurat i la neteja mecanitzada de les platges afavoreix la naturalització i la biodiversitat del fràgil i degradat ecosistema litoral, fonamental per mitigar els efectes de l’emergència climàtica, així com per protegir les nostres platges front la pujada del nivell del mar i els fenòmens meteorològics extrems.