-
Cartes a la direcció
-
Ramon Llorens
- Vilafranca del Penedès
- 19-12-2025 17:06
Eix
Sobre el futbol, la paternitat i aprendre a mirar des de la graderia
En els últims partits del Barça hi ha un jugador que ha perdut protagonisme: Marc Casadó. Ja sigui per l’estat de forma d’altres companys o pel seu, ha deixat de jugar. I, a mi, em fa pena. Què voleu que hi faci? M’imagino que pot ser la Berta. Com patiré quan comenci a trobar-se pedres pel camí.
No està bé i és normal que no jugui, però si jo fos l’entrenador seria més condescendent. És del Barça i hi juga des de petit, i l’he vist plorar en perdre una eliminatòria amb el Barça Atlètic a Còrdova. Ja no sé si us parlo d’ell o de la Berta. A més, l’he vist cantar “perico qui no voti”. Un dels meus. Un dels nostres.
Crec que aquest sentiment m’ha acompanyat sempre. El dia que Laudrup va tornar al Camp Nou amb la samarreta del Madrid no estava enfadat. Estava trist. Igual que el primer dia que vaig deixar la Berta a la llar. I el segon. I el tercer. I encara ara, de tant en tant.
Aquesta empatia per Marc Casadó és perquè penso que és bona persona, però també per la meva frustrada carrera com a futbolista. Sempre havia volgut ser jugador. No un qualsevol. L’estrella. El referent. Tant de bo la Berta també tingui il·lusions desmesurades.
Aquest cap de setmana passat hem anat al Palau de la Música amb l’Anna. Per a mi, ha estat la primera vegada. Vam poder escoltar DJ Symphonic, un recull de temes electrònics tocats per una orquestra. Molt recomanable.
El fet és que el director d’orquestra, un paio entranyable, va ser capaç de connectar amb la gent i generar un ambient espectacular. El públic es va entregar i, en repetides ocasions, es veia la felicitat als seus ulls quan rebia diferents ovacions. I jo, emocionat, sense saber si aplaudir o amagar-me.
I en una d’aquelles ovacions, vaig poder veure el somni d’aquell home.
Va ser un referent.
Una estrella.
Quina meravella.
Tant de bo, amb els anys, em puguin dir de la Berta que és una bona persona i que té somnis desmesurats. Ja siguin a un camp de futbol o a un auditori qualsevol.
La feina estarà feta i jo també hauré aconseguit el meu somni. I aquest no serà desmesurat.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Subscriu-te ara!Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals:
Segueix-nos a WhatsApp! Segueix-nos a Telegram!
