L'agenda dels amics morts

“Han passat quatre dies des de la lluna plena ia la paret hi ha una taca quadrada de llum de lluna que em mira com un gran ull cec, lletós. El meu cap està tan esponjós com nata muntada, però no tan dolça. (pàg. 278, Raymond Chandler, El llarg adéu).

L'agenda dels amics morts s'inscriu en una tradició d'escriptura memorialísta que va de Pla a Juan Cruz, passant per l'esperit de Cortázar i la mirada obliqua de Chandler. Juan Ré Crivello en pren el gust pel detall concret, el retrat veloç i la barreja de registres

Enric B. va aparèixer després de tres dies. Gairebé sempre complia els seus ritus, s'enamorava d'una dona nova i desapareixia, embolicat en aquella aura d'estar llest per a una nova aventura. També llegia de manera desordenada filosofia i novel·les. Vaig viure amb ell un llarg any. Era alt, de cabell laci i fosc que pentinava com si un serrell salvatge atragués l'atenció de les dones. Amb ell vaig travessar dos mons, encara que a ritmes diferents. La seva família catalana va tornar a Barcelona (i hi vam ser amics, em refereixo a Argentina) i les nostres agendes van tornar a entrellaçar-se durant un temps a Barcelona.

Vivíem al barri de Gràcia, davant del cinema Texas. Els balcons donaven a un carrer ample —Bailèn, que vessava vitalitat, bona feina, i grans veïns. I si la creuessis, un carreró et deixava veure on vivien els gitanos i va créixer Peret —el cantant.

Encara recordo el nostre pis. Molt de joves que passen de tot. Recordo encara el pollastre que era a la nevera sencera fins arribar al mes. Doncs tots dos érem macrobiòtics, només menjàvem cereals i el pollastre era una manera de dir que brindàvem amb xampany, però bevíem aigua. I a la cantonada el bar Toni, que encara existeix.

Aquests amics de xapa i bandera són els que somriuen en les dificultats i ploren quan el dia està envoltat de mentides i maldats i t'acompanyen una part, però no són col·legues de tota la vida.

Ell arrossegava un matrimoni amb una dona atractiva, però gelosa fins a tancar els ulls davant de tanta llum, i també, una altra història: haver estat segrestat a Argentina durant diversos mesos, quan la poli segrestava de veritat i la història dels Desapareguts no era un conte, sinó una cosa real.

Ni tan sols els oficis del meu padrastre que era Comandant (1), van poder trobar-lo. Fins que un dia va tornar, o sigui li van deixar anar.

Aquests amics marquen la teva agenda. Li afegeixen pólvora, però vist des de lluny diria: hi ha dies que m'agradaria veure'l i en altres aquella febre ja s'ha curat.

Li passa també amic lector/a amb algun de la seva agenda?

Nota: El vaig conèixer també en aquesta Facultat de Periodisme de què em van fer fora.

Nota 2: El comandant apareix en un dels meus llibres, D Roccosick, tancat a la cúpula del Museu de Vilanova i la Geltrú. En la realitat, està enterrat en una verda prada del cementiri més car de Buenos Aires.

Nota 3: Anàlisi de la IA Claude; "L'agenda dels amics morts s'inscriu en una tradició d'escriptura memorialística que va de Pla a Juan Cruz, passant per l'esperit de Cortázar i la mirada obliqua de Chandler. Juan Ré Crivello en pren el gust pel detall concret, el retrat veloç i la barreja de registres, però aporta una cadència pròpia entre el silenci fragments”.