Ai, Carmela!

Leandro Barroso García, la Carmela de Sitges (Valencia del Ventoso, Badajoz, 22 de febrer de 1955 – Sant Pere de Ribes, hospital Sant Camil, 12 de gener 2026).

Nascut a un poblet d’Extremadura prop d’Almendralejo en Leandro va créixer en el si d’una família nombrosa i pobre. Es feia notar allà on anava perquè tenia molt de còmic i un gran salero. Podríem etiquetar-lo com a pillet picaresc, personatge del Lazarillo de Tormes , el perspicaç i despert pigall que es buscava la vida treballant en qualsevol tasca i venent farigoles i floretes per menjar i viure. Quan va arribar a Sitges vers el 1980 ja havia voltat per Madrid i per Barcelona fent els seus pinitos com a boy, en concursos de ball a discoteques (Camelot). La seva carrera havia començat molt abans sota l’aixopluc de les faldilles de les monges del seu poble Valencia del Ventoso, i desprès a l’internat amb frares que varen inculcar-li una religiositat malaltissa però també una ferma devoció franciscana a la Verge Maria, sobretot a  Nostra Senyora del Carme, d’aqui el seu nom de guerra: La Carmela. I totes les variants hagudes i per haver Menchu Carmen Carmelilla...

Quan La Carmela arribà a Sitges era Carnaval, venia acompanyat de Violeta la Burra, Pedro Moreno Moreno (Herrera, 1936 - Herrera, 29 de gener de 2020), un transformista que s’havia fet famós als teatres del paral·lel barceloní i que va acabar essent una vella glòria de les Rambles. Els primers amics que va fer a Sitges van ser Juan i Pedro, els promotors del tanga, amb ells va fer de model. Patinava amb gran estil pel passeig i vestia de manera estrafolària, mig esportista, amb collarets i un pentinat mohicà, s’avançava a la nova onada de punk i glam. Ben aviat va començar a treballar a la barra del Petit Pigalle, un bar d’ambient del carrer sant Bonaventura, propietat d’Antonio Amaya, Chez Antonio, i de José Luis Urpegui La Mamá, allà posava discos i ballava damunt la barra amb els seus modelets escandalosos.

Durant uns anys va ser propietari del seu propi bar Planta Baja, al carrer de santa Tecla on envoltat d’altres fenòmens actuava transvestit imitant les reines del moment com Nina Hagen, o les folklòriques més recalcitrants com la Pantoja, menjant xiclet sense parar. L’acompanyaven altres vedettes i reines de la nit com La Trini, La Bocas, La Fuensi i algunes més debutants com per exemple la Secre que es va convertir en el seu amic de bolos a Barcelona, a la Disco Metro dirigida per .

Leandro va treballar a Disco Trailer del carrer Àngel Vidal i també va ser proclamat mister Tanga quan aquest concurs es celebrava a L’Atlàntida. Per la seva simpatia exuberant i per la seva imaginació sens límit es va fer molt amb la companyia de la Cubana que apreciaven el seu sentit de l’humor, la seva ironia i el seu desparpajo. Darrerament va cuidar-se de la Mimí, una veïna del carrer de Mas i Fondevila, després que el desnonessin d’una casa llogada.

El seu vessant espiritual era important i ajudava a mantenir els altars de la parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Per Corpus muntava uns altars amb flors de Sant Joan i així es guanyava pobrament la vida, que va deixar d’existir a causa d’una pneumònia. Que algú resi una pregaria per ell, davant la Verge del Carme i que dos ciris tinguin flama.