Connectar amb… un possible amor?

És una llum que es manifesta sense força, és com una mosca cansina que gira una vegada i una altra fins esperar que s'acabi el embolic en què resideix —vaig pensar.

Ahir en creuar el peu, vaig poder observar que la meva sabata no estava neta. El fang del carrer, sense asfaltar i després d'una llarga pluja em molestava. Les grans ciutats tenen aigua i ricí a casa seva –vaig dir en veu baixa. Al migdia la palla del graner s'haurà acabat, i el gran any de collites promès serà una aventura breu i envejable. No vaig voler desmaiar-me, ni deixar-me arrossegar pel neguit, més aviat vaig caminar dos carrers, esquivant fang per trobar la granja d'Emiliano C., en aquesta part del poble –als afores, tenim tots els desavantatges i paguem el mateix que al centre. Ell estava amb els animals, entri pel lateral, pronunciï el seu nom i un gegant em va rebre. Estava malhumorat, el tractor semblava mort i la vaca del fons anhelava deixar de donar llet.

“Problemes” –va dir.

Li vaig manifestar que l'any venia travessat i que no tindria palla pel que quedava d'hivern. Ell només va respondre: “serà una novetat si tot vingués bé”. Em vaig rescabalar de veure'l en la mateixa necessitat i vaig explicar mentalment el nivell dels meus estalvis, després vaig dir. “Potser necessiteu per a un o dos mesos” Ell va comprendre i va dir: “no et preocupis els meus animals no s'ho menjaran tot”. Em vaig quedar allà ajudant-lo amb el tractor i inexplicablement el seu motor va tornar a caminar. Abans de marxar mireu en direcció a la seva cuina, sola i abandonada des de la mort de la seva dona. Li pregunti: “li ve de gust que el guisi?”. “No” I va afegir:

#Als homes sols -de camp- quan se'ls canvia la vida, es transformen en vidus#

En el camí de tornada, ni fang ni òsties, una dona com jo, divorciada i plena de vida s'havia de permetre el retorn del sentiment. Miri a la meva dreta, un bosc llarg, dens, verd es movia compassat d'una lleu brisa, com tement que aquest hivern remuntés amb més fred i pluja.

“El meu cor estima la primavera” –vaig pensar