Tot és millorable... I el comportament humà encara més

Ben segur que aquesta no serà la darrera fotografia sobre textos que les comunitat de veïns exposen a la cartellera de notícies de cada bloc de cases. N’hi ha moltes, en excés fins i tot. Ja ens agradaria que ho fos la darrera, però ens temem que les altes cotes d’incivisme i individualisme farà que els esforços dels presidents o presidentes de les comunitats hauran de seguir fent mans i mànigues per aconseguir una convivència harmònica i civilitzada.

Mai serà prou valorada i ponderada la feina de president, presidenta de la comunitat de veïns.

L’autoritat li es qüestionada manta vegades.

Les seves raons són respostes amb improperis.

Les seves propostes decauen per unes que semblen millors i que mai s‘executen.

Seguir, seguir i perseguir als morosos.

I ja diguem quan cal afrontar alguna obra d’envergadura, llavors comença un llarg i costerut calvari.

Quan no hi ha all hi ha un ceba.

Si la setmana passada eren les ecopinades avui són les cagarades del gos i les burilles potencialment inflamadores.

El tema gossos i cagarades té un llarg recorregut.

Però pensar que el gos es caga en un replà, a l’escala i fins i tot al terrat demostra que els seu “amos” no acaben d’entendre que és tenir un animal i per descomptat ni el respecte que mereixen els seus veïns.

Perquè ja hem diran si s’ha de permetre que el gos en qüestió es cagui en mig de l’entrada i de casa i el propietari sigui tant incívic com per deixar la tifa allà plantada.

I clar, anar a cagar al terrat deu ser la manera com els més “jetas” s’estalvien potser de sortir al carrer perquè els gossos pixin i caguin. Fet que de per sí ja es una marranada, i a més intencionada perquè es va expressament al terrat. 

Fer-ho en un espai com el terrat ens sembla fora de lloc, reprovable i denunciable.

Els gossos ja haurien de sortir de casa cagats i pixats.

Ni el carrer serveix per tot, ni les escales ni els terrats són llocs que hagin de servir per fer les necessitat dels gossos, vaja que no són allò que en diuen un “pipican”.

Es comença pel gossos i amb aquella teoria que gossos i amos van confluint no ens estranyaria que d’aquí un temps s’hagin de posar notes demanant al personal, als ciutadans humans de la ciutat que no facin les seves necessitats  -si no és una urgència justificable- a les escales ni al terrat.

Però després de les cagarades el president entra en un tema potencialment més perillós que ja hauria de ser de sentit comú, el menys comú dels sentits.

Costa tant tenir un cendrer a mà?.

Cal llençar la burilla pel balcó?.

Perquè certament els tendals sintètics poden originar un desastre.

Mà dura president.

Estem amb tu.

Si sabem qui és el que porta el gos a cagar per les zones comunes doncs s’agafa la merda i es plantifica davant la seva porta o es refrega la cagarada  per la mateixa porta.

Vinga home! Que no hi ha dret.

I el de les burilles foto i posada al tauler d’anuncis per vergonya pública i escarni col·lectiu.

Poden semblar accions exagerades o massa contundents, però davant l’incivisme ni un pas enrere, sense contemplacions ni cessions. A por ellos!, els dones una mà i s’agafen tot el braç.

No hauria de costar tant tenir una mica més de civisme i de seny.

Seguirem segur, lamentablement amb notes de presidents, ja se sap que la convivència és sempre difícil.

Conviure vol dir també acceptar les diferències però no les grolleries, per tant acció, reacció amb contundència.

I deixem-ho aquí, que ens anem enfilant.

No hi ha cosa més patètica que comportaments incívics...