Corriol camanegre: final abrupte de les primeres postes de la temporada a la platja de Ribes Roges

Tot i els avenços fets per tal de minimitzar els impactes humans sobre la nidificació, la natura, en forma de depredacions, està portant al límit la fràgil població d’aquest ocell protegit a la platja de Ribes Roges.

I és que cal reconèixer que s’ha fet un esforç important, tant per part del personal del Servei de Medi Ambient com pel del Servei de Platges de l’Ajuntament de Vilanova, per tal de reduir els impactes que la massificació i els usos de la platja tenen sobre la nidificació del corriol camanegre a la platja de Ribes Roges: s’han aplicat protocols de seguretat en la circulació de vehicles, s’han desplegat mecanismes de protecció dels nius i s’ha vetllat per la seva supervivència i la dels pollets que han anat naixent a la platja.

Teníem un total de 25 pollets (21 de primeres postes i 4 de segones postes), nascuts de 8 femelles reproductores, dels quals només han sobreviscut 6 (el 24%). Respecte als 19 pollets perduts, creiem que la causa de la majoria d’aquestes pèrdues ha estat la depredació, molt probablement per part de gavians argentats (Larus michahellis) i garses (Pica pica), ja que, tot i no haver pogut observat cap depredació, la desaparició de pollets ha coincidit en molts casos amb una major presència d’aquests depredadors a la platja, especialment de gavians argentats immadurs, el nombre dels quals s’incrementa conforme la temporada avança i es massifica la platja. Aquest fet creiem que podria ser degut a que hi troben aliment en forma de restes de menjar que sovint queden a la sorra, especialment els caps de setmana.

Pel que fa a les garses, nidifiquen al parc de Ribes Roges i campegen pels tancats i la platja, a la recerca de proteïna per als seus polls.

Garsa (Pica pica) al parc de Ribes Roges

Així funciona la natura, a la qual i en el cas del corriol camanegre (Anarhynchus alexandrinus), segons els estudis realitzats sobre l’espècie, només sobreviu un pollet de cada sis, una taxa lleugerament inferior a la que hem tingut enguany a Ribes Roges.

Però el problema amb la població del corriol a casa nostra és que l’hem portat al límit, molt més a conseqüència de la pressió humana que no pas de la depredació natural, situació que pot portar-lo a l’extinció si no prenem mesures de conservació de manera urgent per tal de garantir la seva supervivència.

Per això és absolutament necessari que la Generalitat de Catalunya publiqui el pla de conservació de l’espècie, i que el doti de mesures de gestió i de recursos per poder aplicar-les als ajuntaments, que són qui en última instància les han d’implementar a les seves platges. Un pla que no acaba d’arribar mai, i que quan arribi potser es troba amb que estem a punt de perdre o hem perdut ja l’espècie, atès que les darreres dades que tenim de les seves poblacions apunten a una caiguda en picat. A tall d’exemple, al litoral entre Tarragona i Vilanova, en només 2 anys hem perdut el 25% de femelles reproductores i un 42% de la població adulta, amb una preocupant i dràstica reducció del número de mascles.

També cal que, davant les dades de població actualitzades del darrer cens realitzat el 2023 al Delta de l’Ebre (entre 189-288 parelles davant de les 1.575 que teníem el 2007, un descens de més del 80% de la principal població de Catalunya en només 15 anys), es recatalogui de manera urgent l’espècie al nostre país, de Vulnerable a En Perill d’Extinció, fet que suposaria l’obligació de redactar un Pla de Recuperació, molt més ambiciós que el de preservació. A Catalunya s’estima, amb dades del 2023, que tenim en total 325-424 parelles, quan el 2002 la població estimada era de 1650-1850 parelles (descens similar al del Delta de l’Ebre, al voltant del 80%, en només vint anys).

Des de La Foixarda volem agrair de tot cor l’esforç que moltes persones estan fent per mirar de no perdre el corriol a Ribes Roges: al personal tècnic de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú que esmentàvem abans, també al del Servei de Fauna i Flora que ens recolza diàriament, al  personal de neteja de les platges i de socorrisme que mira de respectar els protocols de circulació de vehicles a la platja, al personal informador contractat per l’Ajuntament, que informa a la població de la necessitat de respectar la prohibició d’accés amb gossos a la zona de nidificació, als Agents Rurals i a moltes i moltes persones que, a títol individual, contribueixen a difondre la presència de l’espècie a la platja i la necessitat de protegir-la, especialment a les xarxes socials.

Juvenil volander de corriol camanegre (Anarhynchus alexandrinus) a la desembocadura del Torrent de Sant Joan, a Ribes Roges. Un dels 6 supervivents de la present temporada (Niu 4, 45 dies de vida)

I més que a ningú i molt especialment, volem mostrar el nostre més sincer agraïment i reconeixement a les voluntàries que, dia rere dia, fan torns a la platja. Tot i les constants pèrdues de pollets que hem anat patint i la fatiga mental i el desànim que comporten, segueixen recollint incansablement les valuoses dades de seguiment que permeten conèixer en temps real l’evolució de l’èxit biològic de la nidificació. A dia d’avui portem realitzats gairebé 300 torns a la platja amb unes 450 hores de voluntariat dedicades i una quinzena de persones implicades.

Però tot i aquests múltiples esforços realitzats, després de perdre 8 pollets en pocs dies, entre el 7 i el 11 de juny, les cinc femelles i els quatre mascles que encara teníem a la platja van desaparèixer de manera abrupta. A dia d’avui només una parella ha tornat a la platja. Un fet sense precedents des de que duem a terme el seguiment biològic de l'espècie, fa 7 temporades. Un col·lapse sobtat que ens ha deixat en shock, a l’espera de veure què succeeix en el futur. 

La única femella present encara a Ribes Roges a dia d’avui

Aquesta única parella va començar a preparar niu al sector de Pasífae, a l’extrem de llevant de la zona de nidificació. Però la massificació provocada per la celebració de l’Arena Handball Tour, amb centenars de persones concentrades a desenes de metres del niu, fins i tot amb algunes carpes muntades a ponent de la pasarela de Pasífae, dins de la zona de nidificació, el moviment continu de vehicles per al muntatge de l’infraestructura, acompanyat del soroll dels motors i les alarmes de marxa enrere, i finalment la megafonia a tot volum de l’esdeveniment, van provocar molt probablement que abandonessin l’intent de posta i que actualment s'han ubicat molt més a llevant a la platja, en una zona amb una taxa de supervivència dels pollets molt baixa, deguda segurament a la presència de gavians i garses. Cal insistir en el fet de que fins ara no hem pogut observar cap depredació, però ens sembla la hipòtesi més plausible.

Esperem que de cara a la Revetlla de Sant Joan es prenguin totes les mesures de protecció necessàries per no posar en risc la presència d’aquesta parella a la platja.

Carpes i centenars de persones a l’Arena Handball Tour a pocs metres de la zona protegida

Niu abandonat al tancat de Pasífae

Tot apunta a que aquesta temporada serà la pitjor de la sèrie històrica, amb la taxa de supervivència més baixa des de que recollim dades. També seran rècord històric negatiu el número de volanders i els volanders/niu, indicadors de referència que ens permeten avaluar l’èxit o no de cada temporada.

Taula 1: evolutiu indicadors d’èxit biològic del corriol camanegre (Anarhynchus alexandrinus) a la Platja de Ribes Roges

Per tant és obvi que cal prendre mesures urgents si no volem perdre l’espècie. I això passa pels canvis dràstics en els usos que fem de les platges, uns ecosistemes plens de vida i imprescindibles per mirar de mitigar l’emergència climàtica. Les depredacions patides aquests dies no son més que una empenta més cap a l’extinció pel corriol camanegre. No oblidem que aquesta temporada també hem perdut diversos pollets a plena llum del dia i en absència de depredadors a la platja. Segurament aixafats en travessar la zona esportiva que no hi ha hagut manera de clausurar, al bell mig de la zona de nidificació.

La desaparició del corriol camanegre als ecosistemes litorals no afectaria tant per la seva funció ecològica directa (és un depredador d'insectes i petits invertebrats), sinó perquè és una espècie paraigua i bioindicador. Això vol dir que la seva presència indica que l'ecosistema litoral (platges, dunes) està en bon estat. En desaparèixer, perdem un indicador clau de la salut del litoral i un aliat per a la seva conservació, ja que les mesures per protegir-lo, com la recuperació dels sistemes dunars, beneficien tot l'ecosistema i ajuden a mitigar els efectes de l’emergència climàtica.

Perquè no és només amb el corriol camanegre que no estem aconseguint revertir la seva crítica situació. Tampoc en quant a l’evolució de l’emergència climàtica estem aconseguint fer-ho, ja que les emissions globals de CO₂ van assolir un nou rècord històric el 2025. Les emissions procedents de combustibles fòssils i la indústria van augmentar un 1,1% respecte a l'any anterior, arribant a uns 38.100 milions de tones.

Segons les dades del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), en els darrers 30 anys la temperatura mitjana anual a Catalunya ha augmentat aproximadament 1°C. En una escala temporal més llarga (des de mitjans del segle XX), l'increment acumulat és d'uns 2°C. De fet, els anys 2022 i 2023 han estat els més càlids de l’història a casa nostra, superant els 2°C d'anomalia tèrmica.

En quant a l’increment del nivell del mar, al conjunt de la costa catalana ha augmentat a un ritme de més de 3 cm cada dècada en els darrers 30 anys. A l'Estartit (Baix Empordà), una de les sèries de dades més llargues, el nivell del mar ha crescut uns 10 centímetres en els últims 34 anys. Aquestes observacions també indiquen que la temperatura de l'aigua del mar ha augmentat gairebé 0,4°C cada dècada. A Barcelona, les dades mostren un augment de 14 centímetres en 25 anys.

Les dades del Meteocat mostren un escalfament clar i sostingut, amb un augment d'1°C en la temperatura mitjana en els últims 30 anys, i una pujada del nivell del mar que s'accelera. La restauració dels ecosistemes litorals, amb el corriol camanegre com a paraigua i bioindicador, ens pot permetre contribuir a frenar i mitigar aquesta tendència.

Tendència que, segons les projeccions per al 2050 a Catalunya, ens porta a un increment encara major de l'escalfament i de la pujada del nivell del mar, amb xifres que varien depenent de l'escenari d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle considerat. Segons les projeccions del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), la temperatura mitjana anual a Catalunya augmentaria entre +0,7 i +2,1°C de mitjana per al període 2021-2050, en comparació amb el període de referència 1971-2000. També les projeccions per al nivell del mar a Catalunya indiquen un augment continuat, amb xifres que es mouen entre els 20 i els 30 centímetres per al 2050. A tall d’exemple, l'agència espacial nord-americana (NASA) projecta un augment 27 cm per a Barcelona i de 21 cm per a l'Estartit l'any 2050. Aquesta pujada provocaria un enorme retrocés de la línia de costa al litoral català, amb una regressió mitjana estimada de 26 metres, i xifres molt més greus en zones com el delta de l'Ebre, que podria perdre fins a 52 metres de terra.

Cal que duem a terme canvis profunds i urgents en els nostres sistemes econòmics i productius, posant-los realment al servei dels interessos de la majoria de la població, amb visió de cures respecte als ecosistemes que habitem i que ens envolten, o els efectes que patirem seran devastadors, ja que en poques dècades zones densament poblades a l’actualitat al nostre país podrien esdevenir inhabitables bona part de l’any. Un sistema basat en el creixement infinit, en l’explotació sense límits de la natura, en la devastació i en la guerra, està condemnat al fracàs i ens porta al col·lapse com a espècie. Milions i milions de persones ja ho pateixen diàriament a tot el planeta.

Nosaltres aquí, a Ribes Roges, aspirem a canviar un petit bocí del planeta, una fracció insignificant de tot el que toca fer. Amb el corriol per bandera, pensant en el futur de les més joves. Perquè protegint la biodiversitat que ens envolta ens protegim a nosaltres mateixes.

Però calen moltes més mans, moltes més veus. Cal una majoria social que s’empoderi i exigeixi destinar els recursos necessaris a garantir un futur per a totes: equitat, habitatge, feina digna, educació i sanitat públiques de qualitat, accessibles i universals.

També uns ecosistemes saludables i biodiversos a on puguem viure-hi, i que permetin garantir els drets més fonamentals de les persones: els de la salut i la vida. Potser hem oblidat que respirem gràcies a les plantes. Potser caldria recordar-ho.