La pèrdua d’identitat de les festes majors

Històricament fins fa uns anys les festes majors dels pobles han estat un dels punts àlgids d’oci anual. Avui en dia en qualsevol moment de l’any gairebé pots trobar una mica de tot. Ja no hi ha aquelles ganes que vingui l’estiu per anar a ballar de festa en festa. Ara a molts pobles de la comarca tenim ball per als més grans els diumenges a la tarda. Els més joves o estan enganxats a la pantalla o es busquen la vida en altres històries a gust del consumidor.

Un altre dels punts claus de les festes majors eren els dinars familiars on es menjaven uns plats que sobresortia de la cuina habitual. Quan aquestes iaies que es passaven tot el cap de setmana de festa major a la cuina les tenim quasi totes aparcades en aquestes residències amb vocació d’estacionament fins el darrer respir. Les noves generacions ja van a dinar a un restaurant o ho encarrega.

Per moltes persones actualment la festa major és sinònim d’un petit pont per tocar el dos i no coincidir amb molta gent com passa quan es festa al calendari per tothom. Les nostres comarques creixen en població molt per sobre de la mitjana i veus que la gent que hi ha ara en alguns actes de festa major és igual o menys nombrosa que fa 40 anys. Hi ha grans trams de cercaviles de casa nostra on no hi ha gairebé ningú mirant com evoluciona pels carrers a banda de famílies i amics amb mòbils per omplir el seu núvol virtual.

Quan jo era jove igual que anaves al cine i no sabies ni que posarien el mateix passava amb les orquestres de festa major. Era indiferent qui tocava aquell dia. Tu anaves allí esperant que venia i era igual que fos un conjunt que una orquestra completa. Tu aguantaves estoicament fins les 4 de la matinada fins que tot acabava. Avui en dia la gent vol saber quins són els protagonistes i caps de cartell. Hi ha ajuntaments com el Vendrell que per afegir una roda de premsa a la campanya política del govern ja t’ho presenten un trimestre abans del gran dia perquè la gent no es despisti. Altres localitats ho van fer de mica en mica i altres t’ho mostren tot just una setmana anterior, però al final és una qüestió d’alternatives possibles. Vas al que trobis més interessa. Ja no has d’anar necessàriament al teu poble perquè fas caliu sinó simplement perquè t’agrada més que altres. Després totes aquestes propostes d’oci estan lligades a aquests gestors culturals que cada temporada deuen posar uns grups d’oferta i els encolomen sempre que poden als pobres ajuntaments que volen la millor festa per als  seus deixebles. Quan acaba l’estiu ja estàs fart de concerts del mateix grup que potser l’any que ve ni es menja ni un torrat a la teva zona però aquest any ha fet el circuit complert. Enguany, per exemple, toca Doctor Prats que ja és pot considerar resident al Baix Penedès: enguany Cunit, Arboç, Calafell i el Vendrell.

La gràcia és que cada poble tingui un tret distintiu que tingui aquest magnetisme que atrau gent com la Sindriada a Llorenç, Correfoc al Vendrell, carretillada a l’Arboç, Volada del Drac de Banyeres, alguns bingos i sopars populars que es fan per la comarca. A Santa Oliva el darrer dijous d’agost tothom sap que fan, però la cosa cada any va perdent seguidors, però fins fa poc ha estat molt arrelada.

La gràcia és que la gent participi en la festa major. Jo sempre he defensat el que fan els Esgangalats que donen vida als tres nuclis de Calafell  amb les seves activitats de rivalitat sana i enriquidora. Hi ha d’haver convivència, participació i fer poble perquè tothom faci el paper del seu gra de sorra per entre tots gaudim de la millor festa major. No ens calen grans quantitats de diners, sinó que la gent s’impliqui i que no siguin els quatre de sempre que estan a tot arreu i la resta els trobaràs ben lluny del poble perquè no se la senten pròpia. Ja estem saturats de tot i ens calen celebracions amb identitat col·lectiva. No som cap parc temàtic per reunir en una nit 8.000 persones en una esplanada amb entrada gratuïta i després cadascú a casa seva ja no té cap interès social especial. La festa major és per viure en grup perquè de concerts i balls els tenim tot l’any si volem.