Mobilitat a Vilanova?

Quan ve algú de fora a la nostra ciutat, molt sovint em comenta que té la sensació que Vilanova està permanentment en obres. I trobo que tenen raó. Sí, Vilanova i la Geltrú és una ciutat indefinida, en contínua evolució, que es fa gran i gran i gran i que se li ha d’anar eixamplant el vestit. Treballem sobre la marxa, perquè la planificació mai ha estat un dels nostres forts com a vilanovins.

Un dels aspectes que més tocats queden d’aquesta creixença permanent és la circulació, això que ara n’hi diuen mobilitat. Veig als diaris que hi ha un regidor destinat a això i tot! A més del regidor, per tant, suposo que també hi deu haver algun tècnic més al darrere, etc.

Bé, doncs pensava en tot això ara fa un parell de setmanes quan se’m va fer impossible arribar a l’escola bressol de la meva filla en cotxe. La ruta que faig normalment estava tallada. Bé (vaig pensar), trobar-te un carrer tallat a Vilanova ja és com a molt normal.... faig una mica més de tomb i entro pel següent. Res! Aquest també estava tallat. Carai! (m’exclamo), això ja s’ho podrien fer mirar! En definitiva, que em començo a mosquejar (ja arribaré tard), però faig encara un tomb més gran per entrar per una tercera via. I res! També tallada! Fantàstic! Cabrejat com una mona, amb ma filla treient-se les sabates i els mitjons asseguda a la seva cadireta i farta de donar voltes, decideixo aparcar al Carrer Josep Coroleu (pagant la zona blava, és clar!) i arribar-me amb ma filla en braços fins a la seva escola.

Serveixi aquesta carta per mostrar el que ja molts m’havien advertit: el desori circulatori per la ciutat és notable. Que hi hagi una regidoria de Mobilitat em sembla gairebé una broma medusaire carnavalesca. I aquí ja no entrarem en els trens, que és un altre maldecap que hem de suportar.
Que podria anar a la llar d’infants caminant? Evidentment, però mentre anar amb cotxe no sigui delicte i jo pugui decidir lliurement que quan fa fred porto a ma filla en cotxe, doncs ho faré.

Jordi Castañeda