-
Cartes a la direcció
-
Juan Re Crivello
- Vilanova i la Geltrú
- 27-03-2026 07:36
pantalons tacats de verd. Eix
Els meus col·legues d'aquesta generació, però, els boomers estan equivocats: Som vulnerables!
"Em moria de ganes de sortir de casa. Fins d'aquí a setze anys no podré repetir una sortida com aquesta."
—De debò?
—No saps què és: venir al SoHo simplement perquè em venia de gust venir al SoHo. O anar a qualsevol lloc. Aviat m'acaba. La mainadera ens deixa dimecres. (pàg. 249, La foguera de les vanitats, Tom Wolfe)
Seré dur! Si vostè està entre els 30 i 45 anys, diré que és de la generació que no volen pares vulnerables. Els volen que no els molestin, que siguin “flaquets, i vitals”. I a més, prenguin suplements vitamínics i els duri aquell somriure de guanyador dels anys 60.
Ahir vaig tenir una caiguda al carrer. Fàcil, 4 obrers que parlen entre ells àrab (aquesta és la veritat i per això Vox guanya vots) havien llençat pintura i a sobre li havien posat un plàstic. Qualsevol sap que si un patina, aquest plàstic es desplaça i un acaba a terra. Vaig haver de llençar l'abric, els pantalons i les vambes totes plenes d'un color verd de macarra. I no es van disculpar, si van tenir el detall de donar-me un rotllo de paper higiènic. Els tipus alts com aquest escriptor quan cauen allò és un viatge sense fi.
Però al que anava. La generació que no vol tenir pares vulnerables i és tan solidària amb els gossos i els gats, només sap posar al WhatsApp familiar: Wow!
Wow!
De vegades aprenem en mitja hora més que no pas una vida. Els meus col·legues d'aquesta generació, però, els boomers estan equivocats: Som vulnerables! I ens costa reconèixer que a l'època dels nostres avis existia la xarxa familiar que permetia acompanyar o compassar les dificultats.
Acompanyar? Compassar? Sí, ho desmuntem a tot nosaltres i muntem aquest embull de societat Líquida, i la generació dels 30/40, no coneix més que la frase:
Quin esplèndid els meus pares no són vulnerables!
Ahir el meu millor company/a —a més de la meva dona i algun amic, va ser l'Ibuprofè. Si fins i tot les drogues les hem creat per acompanyar la nostra vulnerabilitat.
És clar, que no ens movem en una societat perfecta i apareixen les misèries de les nostres creacions humanes. I la generació que creo aquest tinglado, els boomers marxem al precipici, embruts de supèrbia. O molt semblant a això.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Subscriu-te ara!Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals:
Segueix-nos a WhatsApp! Segueix-nos a Telegram!
