Decidir com treballar. El cooperativisme a Catalunya

Col·lectiu Jaume Damians 09-11-2008 19:18 Lectures 870

Arxivat a:

El cooperativisme ha arrelat a Catalunya des dels seus inicis, malgrat que el seu origen l’hem de situar lluny del nostre territori. Els pilars ideològics de la cooperació són diversos: el liberalisme que propugna l’autonomia dels individus i de la societat civil en la resolució dels seus problemes econòmics; el socialisme utòpic que cerca formes alternatives al capitalisme; les corrents solidàries (Escola de Nimes, Charles Gidé) que defensen un moviment cooperatiu deslligat dels interessos polítics; o les corrents social-cristianes (Philippe Bouchez) que cerquen la dignificació de l’home, de forma que aquest no estigui sotmès a l’economia, sinó que l’economia resti al servei de les persones. Ara bé, a principis del segle XIX, de la mà dels socialistes utòpics, es proposaran experiències comunitàries per a resoldre les injustícies que generaven la revolució industrial a Anglaterra, França i Alemanya. Així, doncs, l’escocès Robert Owen o el francès Charles Fourier seran els primers en elaborar plans basats en les comunitats i el cooperativisme (falansteris). Per la seva banda, sis deixebles de Robert Owen fundaran el 1844 la primera cooperativa de consum (Rochdale Society of Equitable Pioneers) formada per 28 socis, mitjançant l’aprovació d’uns estatuts que configuren la primera versió dels principis i els valors cooperatius i que funden des d’una perspectiva històrica el moviment cooperatiu. A partir de 1831, Philippe Buchez, representant de la corrent social cristiana i deixeble de Saint Simon, propagarà les cooperatives obreres de producció per tot França. És a dir, que les primeres cooperatives van ser obreres i sorgeixen per solucionar els problemes i les injustícies que generarà la revolució industrial.

A Catalunya, la primera cooperativa industrial va néixer el 1842 (Companyia Fabril de Teixidors de Cotó a Mà de Barcelona) i la primera cooperativa agrícola, la Societat de Pagesos de Valls, apareix el 1888. Tot i que, de fet, molt abans ja havien existit manifestacions cooperatives en l’agricultura com les comunitats de regants o els pòsits en l’edat mitjana. Ara bé, no serà fins el període de 1907 a 1935 que es produirà l’expansió i la consolidació de les cooperatives a casa nostra a partir de la tasca de foment de la Mancomunitat i de la Llei de Sindicats Agraris promulgada el 1906. Posteriorment, el govern de Madrid es farà ressò de les demandes de diversos territoris de l’Estat i promulgarà la Ley de cooperativas (1931) i la Generalitat aprovarà la Llei de Bases de Cooperació (1934), que ajudaran a ordenar el sector. Així, doncs, tot aquest procés ens ha portat a la situació actual, en què, amb dades de novembre de 2006, a Catalunya hi havia 11.095 cooperatives que representen el 6% del PIB català i amb un volum de persones vinculades proper al milió entre socis, socis de treball, treballadors i socis de consum.

Feta la introducció històrica, cal aprofundir més en l’essència de les cooperatives. Així, doncs, l’objectiu del cooperativisme és millorar les condicions dels treballadors, que al mateix temps són els propietaris de l’empresa. I, això, entre d'altres coses, genera una major implicació cap al negoci. “En una cooperativa de 30 o 40 socis l’objectiu és que puguem gestionar el nostre lloc de treball lliurement i això ens permet treballar i viure com nosaltres volem. Tenim independència. En definitiva, nosaltres el que volem és viure millor”, va explicar Oriol Cisteró, Gerent de la llibreria Robafaves, a l’Ateneu. A més, la pròpia idiosincràsia del cooperativisme inclou moltes de les qüestions que les empreses “convencionals” han anat incorporant al llarg dels anys per corregir les seves deficiències, com ara la mateixa implicació dels treballadors o la responsabilitat social de l’empresa. “Les SL van posant pedaços per disposar d’elements que les cooperatives ja tenen”, va afirmar Josep Maria Padrosa, simpatitzant de l'ACP i consultor de cooperatives. D’altra banda, no es pot obviar que la pròpia idiosincràsia del cooperativisme també porta alguns problemes, sobretot a l’hora de prendre decisions i, en especial, quan aquestes empreses van creixent. I, per això, tot i que hi hagi una assemblea que prengui les decisions, per al funcionament diari hi ha d’haver una estructura professional al capdavant de l’empresa. “És necessària una estructura professional ben definida, sinó es pot convertir en un guirigall, en especial si hi ha un nombre important de socis”, insistia Cisteró. D’altra banda, Josep Maria Padrosa va apuntar la necessitat d’anar adaptant la cooperativa en el cas que aquesta vagi creixent. “En una cooperativa has d’estar amb un to vital continu, perquè constantment s’han d’anar prenent decisions i redissenyant-la. Si l’empresa ha de créixer, s’ha de dotar de nous òrgans i noves normes per anar adaptant-la”.

Ara bé, malgrat les discrepàncies que puguin sorgir, no es pot oblidar quin és l’objectiu de qualsevol empresa, com afirmava Xavi Jornet, soci de la cooperativa Grup Qualitat: “És normal que de tant en tant hi hagi problemes, però cal tenir clar que l’objectiu final d’una cooperativa és ser una empresa de referència i amb beneficis i no tant que ens portem molt bé entre nosaltres”. Un cop fet el recorregut, però, us preguntareu: Quins avantatges pot tenir una cooperativa, a banda de la implicació dels treballadors, que ja és un element molt notable? Doncs, bàsicament dos: per una banda, beneficis de tipus fiscal i, per l'altra, la capitalització de l'atur. Dos elements molt destacables a l’hora d’iniciar un projecte empresarial.

Finalment, cal apuntar que hi ha diversos casos paradigmàtics, malgrat que no els podem explicar, com ara el de Mondragón Corporación Cooperativa o Cop57, una cooperativa que es dedica a finançar a d'altres cooperatives. Dos empreses que funcionen molt dinàmicament.

En definitiva, com demostra la situació catalana, el cooperativisme és una alternativa real i eficaç a les empreses més convencionals i que cal tenir en compte en el moment d’entrar al mercat. Al mateix temps, però, cal tenir present que, com tot, té pros i contres, i que la principal diferència amb les altres empreses, com va apuntar Oriol Cisteró, és el sacrifici i la independència dels treballadors.


Tribuna

Tribuna Oberta per promoure l’intercanvi d’opinions, el debat i la reflexió

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

Si no han d'estudiar, ni treballar, ni fer la neteja obligada, ni el temps acompanya per sortir al carrer, ni el "no fer res" és una opció, què t'agrada fer a casa quan tens una estona per a tu?

Quan tens temps lliure a casa, quina és l'activitat de lleure que prefereixes fer?

Llegir
Veure la TV
Cuinar
Fer manualitats
Escriure
Meditar
Jugar
Altres